La fosa de neu excedentària, l’increment de les temperatures i les pluges amenacen amb torrentades

Malgrat que el mantell nival va començar la temporada hivernal molt per sota de la mitjana, a partir del mes de gener es va recuperar de manera molt generosa fins al punt que el cabal del riu s’ha situat per sobre de la mitjana dels darrers deu anys

Els rius baixen molt forts.
Els rius baixen molt forts. ALTAVEU

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

La fosa de la neu producte de l’increment de les temperatures i les precipitacions en forma de pluja que hi ha hagut i hi hauria de continuar havent amenacen de poder protagonitzar en el que resta de primavera alguna que altra incidència torrencial. I és que malgrat que el mantell nival va començar la temporada hivernal molt per sota de la mitjana, a partir del mes de gener es va recuperar de manera molt generosa fins al punt que el cabal del riu s’ha situat per sobre de la mitjana dels darrers deu anys.

Aquesta podria ser la radiografia de la situació actual a partir de l’exposat, a petició de l’Altaveu, pel doctor en enginyeria civil i especialista en recursos hídrics i allaus Sergi Riba, que a través de la seva companyia Nivorisk assessora i dona suport tant a l’estació d’Arcalís com al servei de conservació i manteniment de carretes (COEX). Riba descriu una temporada hivernal “molt nivosa, sense ser excepcional” i amb “elevada accidentalitat per allaus”, amb dues víctimes mortals, al Pas de la Casa i a Arcalís, “en un context de doble de víctimes mortals al conjunt del Pirineu respecte a la mitjana anual”

L’enginyer ordinenc explica que la temporada va tenir “un inici pobre de neu fins a mitjan de gener”. De fet, comparada amb els percentils i les mitjanes precedents, era una temporada deficient. Però a mitjan gener “es disparen els gruixos fins a mitjan d’abril”. En aquest tram de temps la situació es pot considerar de “molt excedentària” fins a acabar en valors normals. Producte de la feina feta durant la temporada hivernal, Riba exposa que ha emès 31 preavisos de risc d’allaus en carreteres i ha activat 181 tirs, sota diferents fórmules o sistemes (Gazex, Avalancheur, Torres Wyssen…) A més, s’han activat 13 tirs en heligranadatge.


Captura de pantalla 2026 05 09 a las 13.00.56

Destaca l’enginyer que les carreteres han estat obertes tota la temporada “excepte per talls horaris per fer PIDAs” i recorda que hi va haver problemes d’allaus “de neu seca de desembre a març i de neu humida a l’abril”. En el balanç també recorda que en setze dies de la temporada hivernal hi ha hagut perill d’allaus regional de caràcter fort, és a dir, de grau 4 en una escala de 5. I que producte dels PIDAs s’han desencadenat grans allaus. 

Aquests mantells nivals excedentaris respecte de la mitjana en els mateixos període, més la suma d’episodis de precipitacions intenses, han produït durant els mesos d’abril pics importants en els cabals dels rius. Segons les dades recollides per Riba del SAIH Ebre per fer constar en els seus estudis i informes, “l’evolució del cabal durant el mes de març al pont Borda Sabaté, a la part baixa del curs, va augmentar lleugerament respecte el març del 2025 i es va situar per sobre de la mitjana del període 2016-2025”

Explica Sergi Riba que, de moment, “no s’han detectat incidències torrencials en carreteres ni llindars de potencials incidències. Tanmateix, cal tenir en compte que actualment s’inicia el període de fusió del mantell nival degut a la pujada de temperatures, fet que implicarà un increment progressiu dels cabals en diversos cursos fluvials”. Aquest increment, cert és, ja s’ha començat a notar de manera destacada. I durant aquests mesos de maig i juny podria anar a més. 

“En aquest context, la coincidència de precipitacions líquides a cotes altes amb processos de fusió de neu, tant per augment de temperatures com per episodis de pluja sobre neu, pot generar increments sobtats de l'escorrentia i dels cabals, augmentant el potencial d'activació d'episodis torrencials.” És en aquest context que l’enginyer recomana fer un bon seguiment “de l’evolució de les temperatures, dels gruixos de neu i de les precipitacions durant els propers mesos.

I és que, recorda Riba, “situacions amb un mantell nival abundant combinat amb un augment de temperatura i precipitacions intenses poden donar lloc a episodis hidrològics extrems”. En aquest sentit exposa que “un cas de referència és l'episodi de la Val d'Aran del juny de 2013, a la conca del riu Garona, on la coincidència de precipitacions superiors als 120 mm amb una fusió rapida d'un mantell nival extraordinari durant els dies previs va generar una crescuda molt significativa dels cabals”

Comentaris

Trending