Concòrdia prepara una proposició de llei per ‘desportaventuritzar’ el territori natural

La finalitat és crear un sistema nacional de reserva natural per protegir més del 50% del territori. Una protecció que s’entén com el control de l’activitat humana, la gran “pressió” de l’entorn natural, segons Segués, la causant d’alguns “processos de pèrdua de la biodiversitat”.

La consellera general recorda que els canvis socioeconòmics en l’ús del sòl han provocat “canvis substancials en el territori”. La norma proposada hauria de “garantir una protecció efectiva”, ja que la llei inclou un dels mecanismes més eficients: els corredors ecològics físics (vincular els espais, permetre l’intercanvi genètic entre espècies).

Segués afegeix que la protecció del territori és un mandat constitucional: la Constitució dicta vetllar per l’ús racional del sòl i dels recursos naturals, “un equilibri que no s’està assolint; veiem com es construeix en zones d’alt valor ambiental, cada vegada a més altitud”.

Per Casadevall, la proposició de llei és una manera de donar “compliment” al “compromís electoral”. El conseller general considera que Andorra necessita “un grau superior de protecció, anar un pas enllà”. A més, veu sintonia amb el moment sociohistòric: “El sentiment nacional és que hem de protegir més parts del territori”. Casadevall parla de ‘santuaritzar’ noves zones (més enllà dels parcs naturals o la protecció excepcional que té la vall del Madriu-Perafita-Claror).

Escalé, líder de la formació, afegeix que cal “protegir més enllà de zones aïllades; el medi natural és un i és únic”. La proposició de llei, doncs, busca l’actuació des de la “mirada nacional”, un sistema “en xarxa” connectat a través de “corredors biològics (o ecològics), bases d’aquest sistema”, l’eina que permet que les espècies viatgin entre zones protegides (“el gran trencament es produeix a la carretera general”).

Concòrdia ja ha presentat la iniciativa als comuns, el Govern i alguns experts. “Des del 2006 no s’ha avançat en aquest sistema de protecció”, ha reblat Escalé: “Més enllà de la Llei de biodiversitat del 2018, ningú ha fet res”. El cap de l’oposició assenyala, finalment, el turisme com la gran amenaça i planteja “una intervenció humana mínima” per aquestes zones.

Amb tot, Concòrdia admet que caldria “respectar la legalitat, és a dir, la normativa dels comuns” i pactar-hi quines zones mereixen ser protegides. “Es requeriria el vistiplau dels comuns a l’hora de desenvolupar i executar la llei”.