L’expresident de la Generalitat Artur Mas i l’actual vicepresident i conseller d’economia, Oriol Junqueras, estan estudiant la possibilitat d’afegir-se a les querelles contra la 'policia patriòtica' que s’han interposat al Principat. També es podria afegir al cas l’exalcalde de Barcelona i exconseller català Xavier Trias. Tots tres ho farien a l’aixopluc del col·lectiu Drets, una entitat que aglutina diferents professionals del dret que, entre altres coses, combaten la catalanofòbia.
La causa a la qual s’afegirien via querella seria l’encetada per l’accionista de Banca Privada d’Andorra (BPA) Higini Cierco. L’acció legal promoguda per Cierco anava contra el comissiari responsable de la unitat d’afers interns de la policia espanyola Marcelino Martín Blas i contra l’agregat d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra Celestino Barroso. Contra tots dos ja s’hi van afegir diversos components de la família Pujol Ferrusola, que també se sentirien perseguits per les autoritats espanyoles i, alhora, es considerarien víctimes de les amenaces proferides contra BPA.
A Martín Blas i a Barroso se’ls acusa d’haver dut a terme diverses actuacions de coaccions i amenaces durant els mesos de maig i juny del 2014 contra dirigents de BPA. Tots dos estaven interessats en poder obtenir qualsevol dada bancària tant de Jordi Pujol, d’Artur Mas o d’Oriol Junqueras i, també, de les seves respectives famílies.
D’aquí que Mas i Junqueras estiguin plantejant-se adherir-se via querella a la causa que està en mans del batlle Manel Santolària. De moment, la investigació no ha avançat massa més enllà de dur a terme un parell de diligències amb la presa de declaració, amb valor de ratificació, a Higini Cierco i a l’antiga responsable dels serveis jurídics del banc, que també va ser testimoni de les amenaces com així ho hauria confirmat en seu judicial.
El col·lectiu Drets està estudiant des de fa dies com personar-se a la causa andorrana. I d’aquí que hagi ofert a Junqueras i Mas la possibilitat d’accionar i, com a víctimes, poder-se annexar a la causa contra la policia patriòtica espanyola oberta al Principat. Trias també hauria aparegut en l’actuació policial dels mateixos agents malgrat que el seu nom no hauria aparegut explícitament en les coaccions a BPA.
En el mateix marc, qui també estaria avaluant la possibilitat de personar-se a la causa seria l’Institut de Drets Humans d’Andorra. En aquest cas, l’objectiu seria evidenciar el mal que ha generat al país i a un seguit de nacionals i residents la suposada actuació irregular d’autoritats espanyoles.
El Constitucional avala la informació judicial lliurada a EspanyaEl Tribunal Constitucional (TC) avala l'actuació dels tribunals ordinaris andorrans en el cas de la comissió rogatòria sol·licitada per l'Audiència nacional espanyola i altres òrgans jurisdiccionals de l'Estat veí en relació amb la família Pujol-Ferrusola. El TC ha desestimat el recurs d'empara en què la família de l'expresident català al·legava que facilitant la informació requerida per Espanya s'estava vulnerant el seu dret a la jurisdicció atès que la investigació s'havia iniciat a partir d'una informació obtinguda il·lícitament i, a més, que no es donaven les condicions necessàries de la doble incriminació. També remarquen els assessors legals dels Pujol que estan sent víctimes d'una persecució política a l'Estat espanyol. En una sentència publicada avui al BOPA, el TC al·lega que cap de les qüestions plantejades pels recurrents no són de competència constitucional ja que en els dos primers casos, correspon als tribunals ordinaris decidir i les seves decisions estan adequadament fonamentades i, per tant, no hi ha rellevància constitucional que hagin de valorar. Alhora, recorden que la denúncia de ser víctimes d'una campanya política per la situació que es viu a Catalunya no és un argument jurídic que pugui considerar-se. |
Comentaris