Martí s'atrinxera en la defensa de Meritxell Mateu però avisa que "haurà de plegar" si "és veritable" que feia de 'lobbysta'

El cap de Govern, Toni Martí, ha fet un important exercici d’atrinxerament polític aquest dimarts en seu parlamentària tant pel ‘cas Meritxell Mateu’ com per les acusacions que li fa Liberals de no haver defensat prou la sobirania andorrana en l’afer de les suposades amenaces i extorsions de les quals haurien estat víctimes dirigents de Banca Privada d’Andorra (BPA). Martí s’ha escudat de forma genèrica i en tots dos casos a les investigacions judicials. A la consellera demòcrata l’ha defensat amb “amb la informació que tinc avui per avui”, però també ha afirmat que “si fos veritable (que la parlamentària va exercir de ‘lobbysta’), la senyora Meritxell Mateu haurà de plegar”. En el cas de les coaccions, Martí ha mirat de desviar l’atenció remetent-se a la compareixença que té previst fer davant la denominada ‘comissió BPA’.

El conseller socialdemòcrata Pere López en el ‘cas Meritxell Mateu’ i el parlamentari liberal Jordi Gallardo pel que fa a les amenaces han posat el màxim responsable de l’executiu contra les cordes. Ha assumit en solitari -excepte un breu aclariment del ministre d’Interior i Justícia, Xavier Espot, en el primer cas- la resposta a les preguntes formulades sobre totes dues qüestions. I ho ha fet de forma molt superficial, obviant les preguntes que se li formulaven, fent-ne ell de retòriques i aprofitant la intervenció del síndic general, Vicenç Mateu, que quan els temes que es tracten són espinosos ja procura prou d’aplicar el reglament -manifestament absurd com queda en evidència sessió rere sessió- fil per randa. Els correus electrònics avançats per El Triangle i per aquest blog informatiu han contribuït a fer bullir més l’olla. Especialment entre una ciutadania que es mostra indignada amb el comportament d’una Meritxell Mateu extremadament seriosa i incòmoda durant la sessió, especialment mentre durava el debat de la qüestió que l’afectava.

Martí ha defensat a ultrança que Mateu era assalariada de BPA. I quan Pere López ha recordat que la parlamentària no complia cap requisit legal per poder mantenir aquesta relació laboral amb el banc, el cap de Govern l’únic que ha sabut dir és que ho podia tenir “més endreçat”. Ni tan sols ha parlat d’il·legalitats. Martí s’ha mostrat enutjat durant moltes fases del debat, com quan per exemple el líder parlamentari socialdemòcrata l’ha acusat d’estar “encobrint” la consellera general demòcrata o quan López obertament ha afirmat que Mateu feia de ‘lobbysta’ com els correus electrònics escrits per la consellera vindrien a avalar. “Que feia de ‘lobbysta’ jo no ho sé i vostè, de moment, tampoc”, ha etzibat el màxim responsable governamental al parlamentari del PS.

Encobriments

Pere López ha estat incisiu malgrat els talls que sofria per part del síndic. Quan Martí ha mirat de portar la qüestió en l’arena judicial tot assegurant que hauran de ser els tribunals qui decidiran si hi ha alguna irregularitat i quina és i qui l’ha comès, o que si els partits de l’oposició tenen proves han de ser ells qui les portin a la fiscalia, el conseller socialdemòcrata ha recordat al cap de Govern que “no és un problema judicial; és un problema polític”. “Fins a on estan disposats a encobrir aquests fets”, ha arribat a demanar Pere López davant l’enfadament visible d’un Martí que ha anat donant tombs i tombs i mirava de parlar de la societat Landstreet o del projecte d’Allianz quan li venia bé però, en canvi, Vicenç Mateu ha rebutjat una pregunta formulada pel liberal Jordi Gallardo que ha deixat entreveure qui hi ha algun membre de DA, sigui del Govern o del grup parlamentari, que també hauria percebut algun tipus de remuneració d’aquella societat o hi podria tenir algun tipus de vincle accionarial, fos amb la societat pròpiament dita o amb algun dels seus titulars.

“Contesto amb allò que sé”, ha anat dient Martí, tot assegurant també que si apareixen noves dades sobre el ‘cas Meritxell Mateu’ ja donarà les explicacions personal que convingui o, si escau, prendrà les decisions que cregui més adients. “Com pot defensar” la consellera amb tot el que ja se sap, li ha anat etzibant López, que ha reclamat la dimissió de la consellera o la seva destitució, alhora que considera que la seva presència al Consell, i encara més presidint la comissió legislativa de Finances i formant part d’organismes de representació internacional, perjudicant seriosament la institució. El socialdemòcrata ha demanat si l’Agència Tributària o algun altre tipus d’òrgan de control del país havia verificat la situació de Mateu vist que la pròpia policia, en els seus informes, assegurava que no es podia explicar l’origen dels pagaments percebuts per Mateu.

Martí ha reiterat una vegada i una altra que Mateu era assalariada i ha admès que evidentment no cotitzava com a autònoma ni té NRT ni cap element que li permetés fer una prestació de serveis que era, com a mal menor, el que va estar fent per a BPA. “No em demani a mi que faci la feina d’un batlle”, ha dit també en diverses ocasions el cap de Govern que ha assegurat que només han tingut notícies de l’afer que afecta Meritxell Mateu després de tenir accés als sumaris del ‘cas BPA’. I encara molt després de disposar-ne ja que els lletrats del Govern es van centrar en la causa general i no pas en el denominat ‘cas Landstreet’. El màxim responsable de l’executiu ha assegurat estar, contràriament al que demostraven els fets, “extremadament tranquil” i ha assegurat que el “Govern no havia d’actuar perquè hi ha una causa judicial oberta”.

Pere López ha recordat davant la cambra que no constava enlloc que Meritxell Mateu fos assalariada de BPA, que ni la policia ni la pròpia CASS en la seva querella li van atribuir aquesta condició, i que tampoc el titular de Landstreet, Joan Pau Miquel, quan va regularitzar la situació d’altres persones que havien percebut pagaments de la societat va declarar les seves remuneracions perquè “no la considerava assalariada”. Toni Martí, per contra, ha explicat que la consellera, el juliol, va acudir a la parapública a fer una declaració que no va signar per si apareixien noves coses. I que, aquesta darrera setmana, una vegada va transcendir la situació la CASS la va contactar per si volia firmar la declaració que tenia oberta. Llavors sí que ho va fer i la parapública ha incoat un expedient contra BPA.

Les amenaces i el comandant en cap

També se n’ha sortit com ha pogut el cap de Govern de la qüestió relativa a les amenaces i les coaccions que comandaments de la policia espanyola haurien proferit contra dirigents de BPA i que van transcendir arran de la declaració judicial d’un dels màxims accionistes del banc intervingut, Higini Cierco. “El Govern no va actuar perquè no li actuava actuar i més encara quan no s’aportaven proves”, ha afirmat rotundament Toni Martí que ha acusat el conseller Jordi Gallardo, autor de la pregunta, d’estar interessat en qüestions que a parer seu no tocaven. “Estic interessat en tot allò que afecta el país”, ha aclarit el parlamentari liberal, que ha afirmat que hi ha indicis per pensar que “organismes estrangers s’han extralimitat” en les seves funcions i “el comandant en cap com sovint es fa dir” no hauria intervingut per defensar la sobirania d’Andorra.

Martí ha tornat a demanar que “es deixi fer a la Justícia” perquè “un Govern ha d’actuar en relació a uns fets fets i provats”. En aquest sentit ha lamentat que no haguessin estat els accionistes majoritaris de BPA els que haguessin acudit a la fiscalia, a la Batllia o organismes com l’INAF, que a criteri del màxim responsable governamental és el que hauria tocat. També ha assegurat Martí que si mai es demostra que hi va haver una acció no pertinent d’òrgans forans es “farà les queixes que cregui oportunes”. Però que aquestes queixes, segons ell, no es podien fer amb les dades que els posaven sobre la taula els propietaris de BPA. “Hauria fet un ridícul majestuós vostè i el país si jagués cridat a consultes l’ambaixador d’Espanya o el dels Estats Units”, ha manifestat Martí en relació a Gallardo. Durant el tram inicial de la sessió de control parlamentari, justament amb els dos temes més polèmics i transcendents, el cap de Govern ha intentat una vegada i una altra passar la responsabilitat als seus interlocutors per així poder evitar dir que havia fet ell o havia deixat de fer.

Toni Martí s’ha refugiat en el fet que ja compareixerà a la ‘comissió BPA’ i allí “ho explicaré tot”, deixant clar, per exemple, que en cap moment es va impedir als accionistes majoritaris del banc que acudissin a tants organismes com creguessin oportuns perquè denunciessin els fets que se li havien explicat a ell i que s’han anat detallant a mesura que van anar passar els mesos. “Per què esperen a aquest mes d’agost per dir-ho, eh?”, li ha demanat a Gallardo alhora que després de molt insistir el parlamentari liberal, el màxim responsable de l’executiu ha reconegut que va refusar veure una gravació, el març del 2015, en què suposadament hi apareixien elements més concrets i evidents de les amenaces que haurien estat objecte dirigents de BPA. Martí ha justificat aquell refús inicial perquè al seu entendre no toca al cap de Govern però “després han tingut temps de portar-me més coses i no ho han fet”.