Les pistes d’esquí, especialment les de Grandvalira, estan salvant com poden els efectes d’un reglament que, aplicat de forma estricta, els impedeix, o els impediria, fer moltes coses. El ministeri d’Ordenament Territorial s’ha afartat, dit planerament, a denegar permisos constructius sol·licitats per les estacions d’esquí. En especial les de la vall d’Orient.
I tot perquè el ‘Reglament de classificació i utilització del terreny segons la perillositat d’allaus’ no va tenir en compte que una cosa és un indret habitat i, un altre, un espai on hi ha activitat però les construccions que s’hi puguin fer responen a necessitats diferents de les d’un habitatge, per exemple.
Segons fonts del sector, algunes estacions del país han fet cas omís dels informes desfavorables del departament governamental corresponent i han tirat pel dret perquè necessitaven, per exemple, fer un remuntador nou o adequar algun edifici de serveis. Seguint el reglament esmentat al peu de la lletra a Soldeu o al Pas de la Casa, per exemple. no s’haurien pogut fer algunes de les actuacions que s’han fet prèvies a l’obertura de l’activitat d’aquest hivern.
A Vallnord també s’han buscat la manera per salvar els esculls i segons fonts d’aquest domini a través dels plans de previsió i actuació en cas d’allaus (els PIRA) han aconseguit trobar el mecanisme per poder fer les actuacions constructives necessàries. El volum de necessitats que haurien tingut per aquesta temporada hivernal els dominis d’una vall i de l’altra hauria estat clarament superior en el cas de la d’Orient. D’aquí que hagin tingut més maldecaps.
Fa mesos que es va posar sobre la taula l’existència d’aquesta mancança. D’aquest oblit o digues-li com es vulgui. El reglament en qüestió tractava per igual una zona on hi hagués habitatges o hi poguessin ser i, alhora, també s’hi contemplés un risc d’allau elevat que un indret equipat com a pista d’esquí, com a domini esquiable, i on el risc de baixada de congestes també pugui ser alt.
“Si s’apliqués aquest reglament en la resta de països en lloc hi podria haver pistes d’esquí”, han explicat les fonts, que han recordat que no és el mateix construir una casa en una zona amb perillositat alta d’allau que instal·lar-hi un telecadira. En aquest segon cas, han remarcat les fonts, si hi ha un allau o una evidència de què hi pugui ser es tanca el giny, es deixa fora de servei, i, en principi, es minimitza el problema.
Ben diferent al d’una casa “on una de les opcions seria que les autoritats et diguessin que t’hi quedessis confinat, però si aquell edifici se’l pot acabar enduent una allau tu no t’hi pots confinar”. Segons les fonts, el Govern és conscient del descuit. I de la necessitat que hi hagi d’haver una diferència de tracte en funció de la construcció que s’hagi de fer i de l’activitat que es faci en cada indret sotmès al risc d’allau.
S’han mantingut diverses trobades i, mantenen les fonts, ja a l’estiu hi va haver el compromís de modificar, aclarir, el reglament del 9 de març passat que es va publicar al BOPA la setmana següent. El canvi al reglament s’havia de fer però no s’ha fet. I per evitar riscos innecessaris, els tècnics governamentals actuen llegint fil per randa allò que hi ha regulat en la norma dictada per l’executiu. I si no pot ser, no pot ser i l’informe serà sempre desfavorable.
I a les estacions, asseguren algunes fonts, tot això els acaba generant una certa inseguretat, perquè hi ha actuacions que irremeiablement s’han de fer… i s’acaben fent malgrat que sigui sense permís.
Comentaris