- Sis consellers de Liberals, PS i SDP formalitzen la ja anunciada interposició dels recursos d’inconstitucionalitat contra les recentment aprovades lleis de transferències i competències
- Un dels recursos se centra en la modificació dels apartats 6 i 7 de l’article 4 de la llei original de competències i de l’article 6 de la mateixa perquè es condicionen les potestats de les corporacions parroquials
- En matèria de transferències, els dubtes principals se centren en els punts del text que introdueixen nous criteris per al repartiment dels diners que l’executiu ha de transferir a les entitats locals
Liberals, Partit Socialdemòcrata (PS) i Socialdemocràcia i Progrés (SDP) demanen al Tribunal Constitucional (TC) que aclareixi si el nou marc legal en matèria de transferències i competències entre l’Estat i els comuns permet al Govern “fer i desfer” i, alhora, suposa també un atac a l’autogovern de les corporacions parroquials, dues coses que, en qualsevol cas, serien contràries a allò que estableix la Constitució del Principat. Com ja
va avançar divendres l’
Altaveu, sis consellers generals -el mínim requerit- de les tres formacions representades en l’oposició parlamentària del Principat han signat els pertinents recursos d’inconstitucionalitat relatius a la Llei qualificada de delimitació de competències i la Llei qualificada de transferències als comuns, que va ser aprovada fa poc menys de dos mesos al Consell General amb el suport de Demòcrates per Andorra (DA) i la tolerància dels liberals. Els parlamentaris volen que amb el pronunciament ara obligat que haurà de fer el TC s’esvaeixin tots els dubtes que hi ha sobre la reforma competencial.
L’acció legal és producte, com també va informar l’
Altaveu, del resultat dels estudis jurídics encarregats al catedràtic de Dret constitucional i exmagistrat del TC andorrà Miguel Ángel Aparicio. Les apreciacions del jurista són la base de la fonamentació jurídica dels dos recursos, entrats divendres al TC i
signats per Jordi Gallardo i Ferran Costa (Ld’A), Pere López, Rosa Gili i Gerard Alís (PS) i Víctor Naudi (SDP). Divendres era el darrer dia per interposar els recursos perquè, tal i com estableix la Constitució, una cinquena part dels consellers poden formular un recurs d’inconstitucionalitat contra una llei aprovada per la cambra parlamentària en el termini de trenta dies posteriors a la publicació de l’esmentada norma al BOPA. I divendres s’esqueia el terme.
Ara el TC té dos mesos improrrogables per dictar sentència.
En un comunicat conjunt emès aquest diumenge, els recurrents expliquen que la primera de les accions legals davant el TC fa referència a la modificació de la Llei qualificada de delimitació de competències. En concret, se centra en la modificació dels apartats 6 i 7 de l’article 4 de la llei original i de l’article 6. Així, en l’apartat 6, es dóna Govern la potestat de demanar als comuns la cessió obligatòria de terrenys per a la construcció de determinades infraestructures considerades com d’interès general com ara centres escolars i universitaris, equipaments sanitaris, esportius o edificis administratius, entre altres. El recurs posa en relleu que
“es reconeix aquesta prerrogativa governamental en qualsevol àmbit i sense cap limitació”, el que permetria a l’executiu “fer i desfer” i, per tant, pot
“condicionar les competències que la Constitució reconeix als comuns”.
També s’alerta que aquesta potestat, combinada amb l’article 17 (principis del règim de concessió) de la Llei de FEDA i del règim de les activitats dels sectors elèctric, del fred i de la calor,
“podria comportar afavorir a particulars concrets”. Així, es recorda que el text estipula que des del Govern es podrà establir que
“determinades instal·lacions de producció d’energia elèctrica, de producció d’energia elèctrica i de calor (cogeneració) o de producció d’energia elèctrica, de calor i de fred (trigeneració), així com el desenvolupament de l’activitat de distribució i de venda minorista de fred i calor es duguin a terme en règim de concessió administrativa”. A la vegada, la normativa indica que
“la concessió atorga al seu titular el dret a realitzar la corresponent activitat durant un període que es determina reglamentàriament, amb possibilitat de pròrroga. En tot cas, (...) no poden superar els 99 anys”. El recurs remarca que
“l’exercici de la política del Govern en aquest àmbit podria condicionar, i fins i tot anul·lar, qualsevol política comunal, inclús en el seu àmbit de competències exclusives” i també posa en relleu el risc que, en alguns casos, un terreny de cessió gratuïta acabi sent explotat per un privat.
La llei de transferències
Pel que fa al recurs sobre la llei de transferències als comuns, aquest se centra en els articles 15, 16, 17 i 18 així com en la disposició addicional tercera. Es tracta dels punts del text que introdueixen nous criteris per al repartiment dels diners que el Govern ha de transferir a les corporacions parroquials. L’escrit recorda que l’article 81 de la Constitució estableix
“amb la finalitat d’assegurar la capacitat econòmica dels comuns” cal
“garantir una partida igual per a totes les parròquies i una partida variable, proporcional segons la seva població, l’extensió del territori i altres indicadors”. La nova llei estableix altres criteris com ara pernoctacions, compliment d’obligacions vinculades al cadastre i a la separativa d’aigües o la realització d’inversions econòmiques i mediambientals. Aquests, alerta el recurs,
“afavoriran unes parròquies respecte les altres i, per tant, ho faran trencant el principi d’igualtat entre elles”.
L’escrit enviat al TC recorda que
“la capacitat d’autogovern” dels comuns
“es manifesta en la capacitat d’elaborar les seves pròpies polítiques públiques en les matèries de la seva competència i, també, en establir les seves prioritats en l’àmbit de cadascuna de les seves competències”. Per als signants del recurs, la nova llei
“limita claríssimament les polítiques de les corporacions comunals” i ho fa
“duent a terme una clara ingerència en l’autogovern”, ja que
“permet al Govern recompensar” a aquells que facin certes actuacions com ara inversions sostenibles en medi ambient o tenir més avançada l’elaboració del cadastre. Per tant,
“l’aplicació dels criteris (...) és en la realitat una ingerència del Govern que encotilla, retalla i menysté l’àmbit competencial de l’autogovern dels comuns que els ha reconegut (...) la Constitució”.
També s’estaria incomplint la Carta Magna quan es parla de la partida de transferències que ha de ser proporcional segons la població, l’extensió del territori i altres indicadors.
“A la vista de les disposicions de la llei, no es pot pas afirmar que aquesta segona partida sigui proporcional”, afirma el recurs. En definitiva, s’entén que aquests criteris acaben
“limitant l’autogovern dels comuns” i, fins i tot, en alguns casos
“actuen com a vertaderes normes sancionadores”.
Comentaris