- Les entitats, alguna més que altra, estan preocupades pel fet que s’aprovi ara un canvi amb data d’aplicació 1 de gener del 2017 que afecta una jurisdicció com l’Argentina, amb dipositants al paí
- El sector bancari ja entén que, una vegada establerts acords amb la UE o compromisos amb l’OCDE es vagi avançant, però lamenta que el Govern ho faci sense la deguda planificació
El Consell General ha donat aquest dijous llum verd a una doble modificació de la llei d’intercanvi automàtic de dades fiscals que no s’ha posat gens bé en el sector bancari. En alguna entitat menys que en alguna altra. ¿El motiu? Que a tocar el mes de desembre s’aprova una norma que té caràcter retroactiu. I això
és especialment conflictiu, segons les fonts, en el cas dels dipositants argentins. Ara formalment s’aprova que a partir de l’any que ve es comunicaran les dades fiscals d’aquells dipositants que tinguessin diners o valors al Principat en data 1 de gener del 2017. És a dir, difícilment hauran pogut adoptar mesures per ser evitar ser ‘descoberts’ pel seu fisc d’origen.
Les dues modificacions, que han rebut de més bon grat o de més mal gust, el suport de tots els grups de la cambra, suposen que a partir del 2019 s’estarà intercanviant dades fiscals de manera automàtica amb 73 jurisdiccions. D’aquestes, 41 s’apliquen en aquest format retroactiu. És a dir, es comunicaran les dades d’aquells dipositants originaris d’un seguit de països (entre els quals l’esmentada Argentina, però també tots els estats de la UE o altres com ara San Marino, Mònaco, Liechtenstein, Sud-àfrica o Austràlia) que l’1 de gener d’enguany tenien diners al Principat. D’alguns dels estats de la llista ja se’n sabia força a l’avançada que hi serien inclosos i els dipositants i els bancs ja van adoptar les mesures escaients. El cas argentí, però, no es trobava en aquesta situació i per a algunes entitats, segons ha constatat l’
Altaveu, suposa un problema notable. Més encara, és clar, pels clients d’aquella jurisdicció.
Les entitats bancàries del Principat entenen que no hi ha cap altre camí, una vegada s’han firmat acords amb la UE i també hi ha compromisos contrets amb l’OCDE, que no sigui la transparència i anar intercanviant progressivament informació. Allò que no consideren normal o, almenys, creuen del tot perjudicial, és que s’adoptin acords al Consell que tinguin una aplicació retroactiva i que no s’hagin previst amb prou temps com per buscar una sortida no perjudicial per als dipositants. Però d’això, en certa manera, el Govern, com a promotor dels canvis legislatius, se’n renta les mans.
El ministre de Finances i portaveu de l’executiu, Jordi Cinca, ha defensat que amb les modificacions legislatives aprovades aquest dijous es reforça la imatge i la posició d’Andorra a l’exterior, un fet que les entitats bancàries no neguen. L’enuig del sector financer, encara que sigui pronunciat amb la boca petita, vindria per la manca de planificació. Perquè no s’avisi amb un temps prudencial. Amb certa manera, aquest missatge l’ha sostingut davant la cambra el conseller general d’SDP Víctor Naudi, que ha lamentat que “la improvisació” del Govern no genera confiança en els interlocutors internacionals ni en el sector financer.
La sessió d’aquest dijous també ha servit per aprovar la llei de mesures urgents per a l’aplicació del conveni de Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat o la llei del pla d’estadística 2018-21. També s’ha aprovat el crèdit extraordinari que ha de servir per fer front a l’increment del pressupost previst en el projecte de construcció d’una passarel·la entre la plaça del Poble i el carrer de la Vall.
Comentaris