L'IRPF recaptat fins el 30 de juny no permet sufragar ni la meitat del cost del 'cas BPA'

Amb el recaptat fins al 30 de juny en concepte d’impost sobre la renda de les persones físiques (el nou IRPF) no n’hi ha ni per finançar la meitat del que ja ha costat fins ara la gestió de la crisi de Banca Privada d’Andorra (BPA). Si fa uns dies, davant el Consell General, el ministre de Finances, Jordi Cinca, reconeixia que entre les tres institucions o organismes -Govern, INAF i AREB- implicat en la resolució de l’afer del banc intervingut ja han rebut factures per valor de pràcticament 13 milions d’euros, l’informe sobre la liquidació pressupostària de l’Estat del primer semestre del 2015 evidencia que l’executiu ha cobrat en matèria d’IRPF 4,4 milions d’euros, una xifra que queda per sota de l’inicialment previst. Si pel que fa a l’IRPF la comparativa no és possible respecte d’anys precedents en ser un tribut nou, sí que es pot avaluar la marxa de l’economia en relació a l’impost de societats. En aquest sentit, durant els primers sis mesos de l’any hi ha una davallada del 18,45%. L’execució pressupostària fins a 30 de juny deixa un superàvit de caixa (és a dir, es deixen fora els passius i els actius financers, que poden portar a certa confusió vist que, per exemple, es computa com a ingrés els pràcticament 100 milions de la renovació d’una emissió de deute públic o els gairebé 2,4 milions d’euros andorrans encunyats) de 13,4 milions. Tot i que la liquidació comptable havia deixat un resultat positiu durant els primers sis mesos de l’any, aquest és sensiblement inferior respecte a les xifres que hi havia en el mateix període de l’any passat, quan el superàvit era de més de 21,5 milions. És a dir, enguany s’està un 37% per sota. Per fer-ho fàcil cal veure només dos conceptes. Augmenten tant els ingressos corrents com les despeses de funcionament. Però si la recaptació creix un 10%, la despesa ordinària, la quantitat necessària que permet fer funcionar la maquinària estatal, incrementa en gairebé un 21%. La culpa d’aquesta puja la té en gran mesura la transferència a la CASS. Durant el primer semestre s’ha fet un major esforç en inversió que el 2014 i s’ha hagut d’afrontar menys despeses financeres. Totes aquestes dades surten del document elaborat per la Intervenció general del ministeri de Finances anomenat 'Execució pressupostària i comptable amb data 30 de juny de l'exercici 2015 del Govern d'Andorra' que l'executiu ha transmès fa pocs dies al Consell General i al qual hi ha tingut accés l'Altaveu. L’increment recaptatori, si es compara un exercici amb l’altre, ve donat per la posada en marxa de l’IRPF. Els 4,4 milions cobrats (o 4,9 si es té en compte el liquidat) permeten equilibrar la caiguda dels ingressos per l’impost de societats (que passa de 18,1 milions a 14,7) o la davallada de l’impost sobre la renda dels no residents, que si a aquestes alçades del 2014 havia estat de 4,2 milions enguany ha estat de 4. L’impost sobre activitats econòmiques també ha tingut un molt bon comportament, amb una recaptació superior en més d’1,1 milions respecte l’any passat. Els ingressos per l’impost sobre plusvàlues immobiliàries també han anat a l’alça, ben al contrari que l’ITP. De fet, el tram estatal de les transmissions patrimonials s’ha vist rebaixat aquest 2015 en favor de les corporacions comunals. Tampoc no han tingut un comportament gaire bo els impostos especials (carburant, alcohol, tabac…).

Despeses

Pel que fa a la liquidació en matèria de despeses, tots els grans capítols han anat a l’alça excepte, com ja s’ha dit, els interessos que cal abonar per refinançar el deute, que han caigut gairebé un 21%. Les despeses de personal es mantenen equilibrades, amb un imperceptible creixement del 0,5%, el que traduït a xifres absolutes suposa un augment de 215.000 euros. Durant el primer mig any s’han abonat per aquest concepte 44,6 milions. Els consums de béns corrents i serveis sí que van amunt. Percentualment l’increment és del 9,66%. En xifres absolutes es passa dels 18 milions de l’any passat als més de 19,8 d’enguany. L’augment de les transferències corrents (de 48 a 68 milions) es deu, com s’ha referenciat, a la major aportació a la CASS. Quant a les despeses de capital, la puja més substancial és la referida a les inversions. A 30 de juny de l’any passat s’havien invertit 7 milions. Durant els primers sis mesos d’aquest 2015 ja s’han posat sobre la taula en aquest capítol 12,2 milions. En síntesi, el superàvit de gestió a meitat de curs seria de 21,4 milions quan al mateix tram de l’any passat era de 31,6. Una caiguda del 49,7% que surt de restar-li a uns ingressos de 195,2 milions d’euros obtinguts durant els primers sis mesos d’aquest 2015 els 173,8 milions de despeses. Si a aquestes se li sumen les despeses financeres (gairebé 8 milions més) el superàvit de caixa resultant són els ja esmentats 13,4 milions d’euros.