L’intercanvi automàtic de dades fiscals genera una ‘bossa de pisos adormits’

Comentaris

  • Propietaris estrangers d’immobles al Principat que no han regularitzat la compra davant el seu fisc d’origen treuen del mercat els habitatges
  • L’obtenció de rendiments, sia via lloguers o via una venda, deixaria al descobert la situació anòmala en què es troben aquests inversors
  • Fins no fa massa, la situació s’havia resolt amb vendes a molt baix preu o amb donacions, però ara els notaris han deixat de ‘prestar-se’ a cap ‘joc’
  • La problemàtica afecta especialment ciutadans espanyols; els francesos van apostar pel Pas, on regeix l’emfiteusi, que dóna la titularitat d’un dret i no d’un bé
Andorra està vivint l’aparició d’una nova tipologia d’immobles. Els immobles -pisos, habitatges- adormits. L’intercanvi automàtic de dades fiscals ha fet que es mirin amb lupa totes les operacions i que els immobles d’estrangers que no estan degudament regularitzats estiguin esdevenint un veritable problema per a moltes persones de fora, especialment espanyols, que al seu dia van decidir invertir en totxo al Principat. Davant la dificultat per poder buscar vies alternatives a l’opció d’haver d’afrontar severes multes davant del seu fisc d’origen, molts d’aquests inversors han decidit aparcar els seus habitatges. Ni vendre ni llogar. Perquè qualsevol rendiment obtingut s’hauria de poder explicar i justificar i no és el cas. Per tant, els immobles queden en ‘stand by’. Com han recordat fonts del sector immobiliari, fins fa no massa, s’havien trobat alternatives per tal que aquests inversors poguessin resoldre el problema. S’havien fet donacions, s’havien dut a terme vendes a preus extremadament baixos… Però, és clar, totes aquestes transaccions necessitaven de la complicitat, i entengui’s el terme aquí en un sentit rigorosament neutre, dels notaris. Durant un temps això va ser possible. Ara, davant els majors controls, els fedataris públics han tancat totalment l’aixeta. Encara més, davant de segons quins tipus d’operacions se’ls puguin plantejar, el que han de fer els notaris és emetre una declaració de sospita davant la Unitat d’Intel·ligència Financera (UIFAnd). “Els notaris no en deixen passar ni una”, asseguren les fonts consultades, que recorden que l’escenari ha canviat. Els grans perjudicats són propietaris d’immobles espanyols. També hi ha inversors francesos amb problemes. Però tenen altres vies d’escapatòria, segons les fonts. En aquest sentit han explicat que la immensa majoria d’inversions franceses estan fetes al Pas de la Casa. I a la vila encampadana, és del tot sabut, hi regeix la fórmula del cens emfitèutic. Per tant, el propietari no és de béns. És titular de drets. Titular d’un dret d’emfiteusi. I això, ara per ara, és més fàcil de dissimular. El que no serà gens fàcil de distreure és el fet que anirà creixent una bossa d’habitatges adormits.

De la formació ‘fantasma’ en blanqueig al risc de les asseguradores

Els agents immobiliaris són uns dels subjectes obligats en matèria de prevenció de blanqueig. La normativa sobre aquesta qüestió determina que cada any s’ha de fer una formació. Però el més calent és l’aigüera. Durant un temps, l’AGIA, l’organització que aglutina els professionals del sector a mode de col·legi, va encomanar les formacions a la UIFAnd. Però almenys fa quatre anys que aquesta situació no es dóna i, per tant, s’incompleix la legislació. Es va amb una sabata i una espardenya. No obstant això, no són els immobiliaris els subjectes que més risc o perill suposen. De fet, i per molt que diguin els responsables de la UIFAnd, ara mateix ni tan sols els bancs són els més perillosos. O en tot cas, no pel negoci bancari pròpiament dit. Actualment, el sector més sensible en matèria de blanqueig seria l’assegurador. Via pòlisses d’assegurances es poden fer moooooltes coses.
 

Comentaris

Trending