L’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) s’ha afegit a la causa de les amenaces i les coaccions contra accionistes i directius de Banca Privada d’Andorra (BPA) amb un doble objectiu: la de protegir els drets fonamentals dels afectats per aquest cas, incloent-hi especialment els clients de l’entitat bancària, i per defensar “la protecció de la sobirania i la integritat de l’Estat andorrà”.
L’organització presidida per Elisa Muxella ha optat per la fórmula prevista en la Constitució de l’acusació popular per personar-se en la causa. Per constituir-se en acusació popular, formalment cal interposar una querella criminal. I això és el que ha fet l’Institut de Drets Humans segons que ha informat aquest dijous en un comunicat. Els querellats formen part de la denominada ‘policia patriòtica' espanyola.
Així, “en data 26 de gener del 2017 s’ha presentat com a acusació popular amb una querella criminal per la comissió dels delictes de coaccions, xantatge, extorsió i tots aquells altres que es puguin derivar de la investigació dels fets denunciats contra els senyors Marcelino Martín-Blas Aranda i Celestino Barroso Sánchez (agents dels cossos i forces de seguretat de l’Estat espanyol)”. Fonts properes a l'entitat humanitària han explicat que en el mateix acte que s'ha formalitzat la querella també s'ha ratificat, un tràmit processal necessari en aquest tipus d'accions i que tot sovint es fa en dues fases.
Segons s’especifica en el comunicat, l’IDHA compareix en aquesta causa “en defensa dels drets humans (dret a la llibertat, a la seguretat i al patrimoni entre altres) dels possibles perjudicats que presumptament s’haurien vulnerat pels querellats, pels fets objecte d’investigació en les abans esmentades diligències”. D’altra part, la mateixa entitat, en personar-se com a acusació popular, “també defensa la protecció de la sobirania i integritat de l’Estat andorrà”.
Les fonts properes a l'entitat consultades han explicat que la querella presentada va més enllà que les que al seu dia van plantejar Higini Cierco o la família Pujol atès que aporten normativa espanyola que no permet ni a Martín Blas ni a Barroso sortir-se per la tangent en el sentit d'escudar-se en el fet que eren membres del CNI. Així, es recorda que ni poden actuar fora del territori espanyol ni sense el control i la supervisió d'un magistrat que, en aquest cas, hauria de ser del Tribunal Suprem.
Sobre els querellats i les persones a les quals creuen que s'hauria de demanar parer per mirar d'aclarir els fets, l'IDHA no entre en grans consideracions perquè, asseguren les fonts, el que interessa més és que es noti la defensa dels drets dels afectats i, també, de la sobirania i la integritat nacional. En aquest sentit, segons les fonts, aquells testimonis o persones, en la situació que sigui, als quals calgui prendre declaració per interès ja sia d'Higini Cierco o de la família Pujol -també figura com a querellant l'exconseller delegat de BPA Joan Pau Miquel encara que la seva querella fins al moment no ha estat admesa- ja els va bé.
Comentaris