Liberals i demòcrates activen la màquina per elegir candidat enmig d'una 'contraprogramació congressual'

Liberals i demòcrates activen la màquina per elegir candidat enmig d\'una \'contraprogramació congressual\'
Liberals i demòcrates activen la màquina per elegir candidat enmig d\'una \'contraprogramació congressual\'

Els dos principals partits polítics del país -si es té en compte la representació parlamentària- posen aquest cap de setmana en marxa els mecanismes per triar els seus respectius candidats per a les eleccions generals previstes, inicialment, per al primer quadrimestre del 2019. Demòcrates i liberals, o liberals i demòcrates si es té en compte les dates en què es van fer els anuncis de la celebració de sengles congressos, s’han ‘contraprogramat'. 

La formació que continuarà presidint Jordi Gallardo fa formalment aquest diumenge el seu congrés propi i autòcton. Però des de divendres que és protagonista polític al país atès que ha estat l’amfitriona del 70è congrés de la Internacional Liberal que presideix, justament, un andorrà: l’exministre i exambaixador Juli Minoves. Uns dos-cents membres de l’esmentada corrent liberal representants de més de mig centenar de països d’arreu del món s’han estat a Andorra debatent múltiples qüestions. I, en especial, han acabat refent el manifest liberal. L’adequació d’aquest text que marca la filosofia d’un dels moviments ideològics més importants de la història contemporània feia molts anys que no es reformulava oficialment. Aquest cap de setmana s’ha ‘reconstruït’ per adaptar el discurs liberal al segle XXI.

Just després de la celebració del congrés internacional, Liberals d’Andorra (Ld’A) durà a terme aquest diumenge el seu propi congrés, on s’ha d’escollir una ‘nova-vella’ direcció. ‘Nova-vella’ perquè serà del tot continuista i només hi haurà uns petits retocs i algunes incorporacions. La principal, l’entrada del lauredià Oliver Alís, que assumeix la secretaria d’organització del partit, fins ara ocupada per França Riberaygua, que fa el salt a la segona vicepresidència. Joan Albert Farré passa a la primera vicepresidència. Gallardo segueix de president i Amadeu Rossell es manté com a secretari general.


Ld'A ha estat amfitrió de tot un congrés de la Internacional Liberal; a nivell intern amoïna la descoordinació que sovint hi ha entre partit i grup parlamentari


Els liberals han de debatre aquest diumenge diferents ponències i, sobretot, han de discutir el mecanisme d’elecció o referendament del candidat per al 2019. Una part important del partit considera que hi hauria d’haver primàries. D’altres no ho veuen tan clar, atès que creuen que això podria deixar sense possibilitats de continuar liderant la formació a nivell electoral a Josep Pintat. Les fonts consultades admeten que aquest debat hi és, però que no suposaria cap gran daltabaix atès que encara queda molt temps, a priori, per als comicis. Preocupa més, en l’entorn liberal, la “descoordinació” que massa sovint transcendeix entre els òrgans de direcció del partit i el grup parlamentari, segons les mateixes fonts.

I si Ld’A ha de fer aquest diumenge el seu congrés després de dos dies complets fent de cicerone de la Internacional Liberal, Demòcrates per Andorra (DA) ha celebrat aquest dissabte el seu congrés ordinari. La data escollida ha sobtat en el món polític, com han posat de relleu diverses fonts no alineades ni amb ‘blaus’ ni amb ‘taronges’. Els consultats consideren o “certa mala fe i voluntat de fer-se veure o intentar silenciar els liberals” o, en altres casos, “un error de càlcul”, que els demòcrates acabessin fent el congrés el mateix dia que la Internacional Liberal es reunia en ple al Principat. Aquesta trobada fa molts mesos que s’havia anunciat amb pèls i senyals.

De fet, fonts consultades han assegurat que en les files de DA, molts dels militants del qual són antics afiliats o simpatitzants liberals que encara combreguen amb aquesta ideologia, hi ha certa gelosia atès que els demòcrates, formalment, no tenen cap vinculació internacional. A algunes patums ara ‘taronges’ els hauria fet mal a l’estómac, segons alguns consultats, com polítics de certa envergadura internacional o el propi expresident de la Generalitat de Catalunya Artur Mas hagin estat al costat de Liberals d’Andorra i no hi hagi en canvi cap vinculació almenys pública amb DA.

També ha sobtat en l’arena política la pobra participació que hi ha al congrés ordinari demòcrata, celebrat a Encamp. Pobra, és clar, si es té en compte l’ebullició d’actes anteriors. Les fonts consultades han assegurat que l’assistència passarà a ser encara més pobra o deixarà de ser-ho en funció del suport i la presència d’afiliats que tingui el congrés liberal. Però al marge de repercussions numèriques i fílies i fòbies internacionals, l’altre element important era veure cap a on tirava la formació que no deixa de ser la més rellevant al país atès que dóna suport al Govern i ara mateix té la majoria al Consell General.

En aquest marc, el quart congrés ordinari de DA ha servit perquè s'acordés mandatar l'executiva a iniciar els mecanismes necessaris per "trobar un candidat de consens" per encapçalar les llistes de la formació a les eleccions que se celebraran d'aquí a dos anys. El secretari general demòcrata, Eric Jover, ha remarcat que la formació és conscient que encara falten dos anys per als comicis, però ha afegit que aquestes qüestions "no es poden fer a corre-cuita" i malgrat que "no hi ha pressió" perquè aquest candidat es triï d'immediat sí que es considera que cal anar-hi treballant. 


A DA hi ha certa gelosia per no tenir aliat internacional; més enllà d'això, busca relleu a Martí i estudia rebaixar els anys necessaris per a la nacionalitat


El cap de Govern, Toni Martí, ha remarcat el fet que l’encàrrec a l’executiva s'hagi fet amb "normalitat absoluta" i també que es vagin fent els passos "sense pressa però sense pausa". Ha afegit que ell no té cap "persona favorita" -una circumstància que topa frontalment amb la seva voluntat de fa pocs mesos de nomenar hereu a dit l’actual ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, un dels homes més ben valorats de l’executiu no només de portes endins si no també de portes en fora- i que el més important és el projecte. Des de la formació s'ha remarcat la feina feta en aquests sis anys i la que encara queda per fer.

Jover, en el seu parlament, s’ha encarregat de destacar el treball en favor d’una millora per al conjunt de la població, sempre a parer seu, i ha posat de relleu les dades numèriques que segons DA demostren que el país viu una recuperació econòmica. Martí ha insistit que el més important és que la "modernització del país arribi a tothom". Les sis ponències que se sotmetien a debat, entre les quals quatre sobre nacionalitat i immigració, han estat aprovades. Entre aquestes, la que encomana al Govern a estudiar la viabilitat de reduir els anys necessaris a l'obtenció de la nacionalitat andorrana.

Amb informació i fotografies d'ANA / DA / Ld'A

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.