Encara que amb prudència, l’hospital parteix de la base que no hi va haver cap negligència en el cas del nadó -una nena- ‘sismesó’ que va morir el darrer dia de maig al cap de poques hores d’haver nascut. La hipòtesi amb què treballa el centre sanitari no té res a veure amb les apreciacions de la família de la partera, que no entén com no es va tractar a la jove pel que va acabar sent un part. La família afectada manté intacta la voluntat d’emprendre accions legals contra l’hospital. I ara mateix està a l’espera de rebre els informes ‘post mortem’ (els resultats de l’autòpsia) que es van fer del bebè.
Segons fonts coneixedores de la situació, els professionals mèdics qualifiquen el fet de ‘part catatònic’. I en funció d’això, es parteix de la base que la vida del nadó era insalvable i, en conseqüència, el bebè no va morir producte de cap negligència (una cosa relativament diferent seria el que pogués passar les hores prèvies). Els símptomes catatònics tenen a veure amb diverses alteracions de la psicomotrocitat. I en aquest cas s’hi vincula pel fet que la jove mare havia patit alteracions mentals que la van obligar al seu dia, fins i tot, a rebre teràpies específiques en l'àrea de la salut mental. No obstant això, res tindria a veure en el temps aquell episodi amb l’embaràs posterior. Les vinculacions mèdiques o biològiques les hauran de determinar els professionals.
I aquí és quan l’hospital manté que no es van donar les condicions de salut que lligaven la mare i el nadó per tal que aquest darrer nasqués amb suficients garanties de perdurar més enllà de les hores que va mantenir-se en vida. L’hospital ja haurien encarregat almenys un informe a un centre ginecològic de Barcelona per intentar corroborar científicament la seva tesi i, així, confirmar que no hi va haver cap manca de servei ni negligència mèdica. No obstant, això toparia amb els missatges que alguns dels professionals que van intervenir en l’atenció de la partera van donar a la família en el mateix moment que es va produir tot plegat.
La noia, embarassada de sis mesos, va acudir al centre sanitari a primeríssima hora del matí del darrer dimarts de maig al·legant un fort malestar abdominal. Els metges que la van atendre, sempre segons fonts properes als afectats, no van lligar mai les dolences amb l’embaràs de la jove. I ja llavors van recordar que feia un temps havia patit trastorns mentals, arribant a creure que podia ser un ‘dolor imaginari’, ja que seria un dels símptomes que dóna el trastorn que patia i la medicació que al seu dia se li va haver de donar llavors.
Per intentar calmar el dolor que patia, se li van subministrar diversos fàrmacs. La llevadora que l’hauria atès, sempre segons familiars de la jove, també no hauria advertit cap anomalia en l’embaràs ni en el fetus. Ja ben entrada la tarda, una ginecòloga va atendre la dona i va advertir que hi havia hagut una important pèrdua de líquid amniòtic. Vista que la situació presentava ja risc, segons les fonts sempre citades, es va procedir a preparar la jove perquè el matí següent pogués ser traslladada a Barcelona per rebre, suposadament, una atenció més especialitzada.
Se li hauria subministrat una injecció amb l’objectiu que es recuperés el nivell de líquid amniòtic però al cap de poca estona el procés ja ve derivar en un part prematur. De fet, des que va entrar a urgències, la jove embarassada hauria advertit que les molèsties se li repetien cada minut o minut i mig. Realitzada una cesària d’urgència, al final el nadó no va poder superar les complicacions d’un naixement anticipat -tot i que el bebè pesava ja 800 grams- i va acabar morint. La família entén que hi va haver negligència perquè no es va saber detectar, a parer seu, que quan l’embarassada va entrar a urgències ja hauria iniciat el seu procés de contracció pre-part.
Comentaris