L'excònsol d'Encamp demana la intervenció de la fiscalia en l'acord entre el comú i Saetde

L\'excònsol d\'Encamp demana la intervenció de la fiscalia en l\'acord entre el comú i Saetde
L\'excònsol d\'Encamp demana la intervenció de la fiscalia en l\'acord entre el comú i Saetde
L’excònsol d’Encamp Miquel Alís considera que la fiscalia hauria d’intervenir en el cas de la declaració d’intencions del comú encampadà en relació a tot un seguit de pactes amb Saetde, la societat que gestiona l’estació d’esquí de Grau Roig i Pas de la Casa. Alís i l’exconseller general Roc Rossell han promogut un recurs contra l’acord adoptat per la corporació comunal el passat 24 de setembre. I en el marc d’aquest escrit, es deixa constància del fet que el pacte entre el comú i Saetde vulneraria la normativa urbanística i administrativa i, presumptament, podria incórrer en un delicte penal. Concretament, en el recurs s’exposa que el ministeri públic hauria d’analitzar l’acord per veure si hi ha hagut corrupció o tràfic d’influències. El recurs té com a objectiu fonamental que es declari l’anul·lació de l’acord al qual haurien arribat la corporació encampadana i Saetde en virtut del qual, la primera, assumeix tot un seguit de compromisos que anirien més enllà del que li pertoca i que els recurrents consideren que acaben constituint “una clara i evident expectativa real de drets”. “Aquests acords, que en alguns casos es converteixen en vertaderes obligacions per a l’honorable comú d’Encamp, incideixen claríssimament sobre la nul·litat quan els actes s’han pres prescindint totalment i absolutament del procediment legalment establert.” Més encara, es creu que el cònsol major, Jordi Mas, hauria “negociat il·legítimament a esquenes del consell de comú”. “Sembla que aquest manifest s’hagi preparat secretament, sense que el comú hagi, ni tan sols facultat els senyors cònsols major o menor, per negociar en nom de la corporació amb la mercantil Saetde per afavorir, en detriment dels interessos generals, a la mercantil i màxim quan es pretén executar dits acords en els tres mesos posteriors a la signatura del mateix i a finals del mandat comunal.” El recurs repassa els compromisos als quals s’obligaria el comú i també la voluntat inversora de la societat. Entre els primers, per exemple, el fet d’allargar la concessió fins al 2065, una decisió que, recull el recurs, “no es pot definir amb un altre qualificatiu que no sigui el de burla a la normativa administrativa”. Es recorda, per exemple, que no s’ha analitzat l’impacte econòmic que pot tenir aquesta decisió i menys encara l’evolució que pot tenir tot plegat en el proper mig segle. Les sospites de corrupció i tràfic d’influències se circumscriuen, per exemple, en l’àmbit de l’enderroc del garatge i el magatzem actuals al Pas de la Casa, una obra que la mercantil hauria iniciat abans que s’adoptés l’acord ara qüestionat. “Potser sigui una mera coincidència o, potser, Saetde igualment hauria executat l’obra d’enderroc del garatge. Però resulta de qualsevol manera sospitós que Saetde hagi començat les obres sense permís i el comú d’Encamp ni tan sols hagi demanat d’aturar-les quan és l’obligació de la corporació. I més encara quan aquestes formen part d’un compromís posterior contret per totes dues parts”, es diu en el recurs. Tot explicant que s’han vulnerat diversos normatives, en el text entrat a la corporació s’hi explica, per exemple, que “el compromís que va assolir el comú d’Encamp, no és un compromís entre mers particulars mancat d’importància o de rellevància, es tracta d’un compromís d’una corporació i, com a tal, genera una clara i evident expectativa real de drets”. Els recurrents es demanen “què passaria si en base a aquestes expectatives futures o quasi immediates la mercantil realitza inversions i despeses i, posteriorment, el comú no les pot complir?”. I encara planteja un altre interrogant: “Com és que no s’ha inclòs una clàusula de renúncia de la mercantil Saetde a reclamar qualsevol indemnització pel cas que no prosperi l’esmentat acord? Per què Saetde va iniciar l’enderroc del garatge sense esperar-ne el permís preceptiu?”
ELS COMPROMISOS DEL PACTE

Més concessió, menys cànon i força milions d'inversió

La declaració d’intencions o acord de compromís o com se li vulgui dir al pacte subscrit entre el comú d’Encamp i Saetde recull, de forma genèrica en alguns casos i, de manera més concreta en altres, diferents decisions, actuacions o obligacions d’inversió. Per exemple, el comú assumiria el compromís d’allargar la concessió de Saetde fins l’any 2065 o rebaixar un 1% el cànon que la societat abona anualment a la corporació. També s’ampliaria el terreny de concessió en les zones del Port d’Envalira, Envalira i el Pla de les Pedres. De la seva banda, Saetde es comprometria, entre d’altres, a construir un edifici de serveis en la zona de debutants per un import d’uns dos milions d’euros; a construir un edifici de serveis a peu de pistes amb lloguer d’esquís i ‘lockers’, amb una inversió prevista d’uns tres milions d’euros; l’enderroc del garatge i magatzem actuals al Pas de la Casa -una obra que ja s’ha executat- i la construcció d’un nou garatge en un altre indret de la concessió per valor d’uns dos milions d’euros més. En el recurs, Alís i Rossell remarquen que són compromisos “un tant imprecisos i lleugers perquè els detalls, com la ubicació, el dia o el tipus de la construcció avui són ocults”. Un dels compromisos que ja s’està executant és la construcció d’un telecabina urbà que enllaçarà el centre del poble amb la pista de debutants. Aquest giny s’hauria d’estrenar abans de Nadal i serà una de les novetats importants de la temporada a Grandvalira, especialment al sector del Pas. Serà un telecabina de curt recorregut (són només cinc pilones) però que ha d’integrar encara més l’estació al poble i aportar més confort i comoditat als esquiadors i turistes en general.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.