Els primers ingressos que el Govern percebrà per la comercialització al país de loteries espanyoles no arribaran a les arques públiques fins al juliol del 2021. Així queda reflectit amb el conveni signat entre el Consell Regulador del Joc (CRAJ) i la Societat Espanyola de Loterias i Apuestas del Estado (SELAE), un text que al llarg del proper any haurà de quedar incorporat amb rang de llei. Per tant, haurà de passar la validació del Consell General.
El document ha estat publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) després que el Govern espanyol l’hagi autoritzat -cal recordar que SELAE és una societat pública-. Amb ell es fa efectiva una de les disposicions claus de la Llei de regulació dels Jocs d’Atzar, la que pretenia regularitzar la venda ja existent a Andorra de loteries del país veí i, de retruc, aconseguir que una part dels beneficis revertís a l’Estat andorrà. I ho farà a partir de l’any vinent, tenint en compte la xifra de negoci que s’assoleixi durant el 2020.
L’acord estableix un percentatge a favor del CRAJ del 15% de “la venda de tots els productes de SELAE realitzats al Principat d’Andorra”, un percentatge que “comprèn totes les càrregues fiscals que s’imposin segons l’ordenament jurídic andorrà sobre les operacions o els beneficis obtinguts”. El que s’ha pactat és que “la liquidació de cada any serà el resultat de restar sobre dit percentatge del 15% tots els tributs, directes o indirectes, així com les altres càrregues fiscals de qualsevol natura la recaptació de la qual correspongui a qualsevol ens del Principat d’Andorra i que haguessin estat satisfets o suportats per SELAE”. Aquesta reducció queda fixada en un 5,5%. El conveni també inclou que, a partir de l’1 de gener del 2021, la liquidació es podrà incrementar o disminuir en funció de la taxa de variació anual de tots els productes de la societat. Des del Govern es calcula que això suposarà un ingrés d'uns dos milions anuals.
El primer pagament arribarà el juliol del 2021 i anirà en funció de la xifra de negoci assolida durant el 2020
El pagament es farà un cop l’any, entre l’1 i el 20 de juliol. El conveni establia ja l’opció de cobrar si entrava en vigor abans de l’1 de gener, fet que, però, no s’ha produït. Per tant, el primer any en el qual es gravarà les activitats de SELAE serà el 2020 i, per tant, no serà fins al juliol del 2021 que arribi el pagament inicial.
El document també trasllada a la societat espanyola la gestió dels punts de venda. La SELAE haurà de comunicar al CRAJ quins seran per a la seva aprovació i la gestió de l’atorgament de les llicències de classe G corresponents. L’entitat haurà de seleccionar els titulars mitjançant un procés amb publicitat i concurrència, seguint el que s’estableix a la legislació espanyola. Pel que fa als quatre negocis ja existents, també s’hauran de sotmetre a aquest procediment, tot i que amb la signatura del conveni queden ja autoritzats pel CRAJ.
L’acord entre totes dues entitats haurà de passar pel Consell General. I és que el document estipula que en un termini d’un any “es procedirà a incorporar, en una disposició amb rang de llei, l’acord sobre les condicions econòmiques aplicables a l’activitat de comercialització dels productes de joc”.
El conveni, que tindrà una vigència inicial de cinc anys prorrogables per nous períodes de cinc, regula altres punts, com la creació d’una comissió de seguiment, el fet que la SELAE haurà d’informar si hi ha algun nou producte de joc o el CRAJ si hi ha algun canvi normatiu que el pugui afectar. En cas de decidir cancel·lar-lo, la societat espanyola es compromet a deixar de vendre loteria al país en un termini màxim de tres mesos. L’òrgan andorrà podrà sol·licitar la suspensió dels contractes amb els punts de venda si es detecta alguna vulneració de la llei o per motius d’ordre públic. A més, si el CRAJ tanca algun altre acord amb altres operadors amb millors condicions que el firmat amb SELAE, haurà de traslladar aquestes al conveni.
El CRAJ té atorgades 135 llicències per rifes i quinto tradicional
El Consell Regulador del Joc controla actualment 135 llicències de classe E i F, que permeten als seus titulars organitzar rifes, sorteigs promocionals o el quinto tradicional. Entre ells, hi ha empreses com Andorra Telecom o Assegur, petits establiments com ara bars, o associacions, com Assandca o entitats de la gent gran. A banda, hi ha 7 de classe I, per a treballadors dels establiments, principalment del bingo, i 2 de J, per a la distribució d’equipaments.
Comentaris