Les urgències d’urgències o les tensions que genera la manca de metges a l’hospital

Les urgències d’urgències o les tensions que genera la manca de metges a l’hospital
Les urgències d’urgències o les tensions que genera la manca de metges a l’hospital
  • La direcció del centre hospitalari fa mans i mànigues per intentar fitxar professionals que puguin contribuir a millorar la programació de guàrdies
  • El servei d’urgències podria arribar a acollir fins a 28 facultatius; però actualment només 18 hi presten assistència 40 hores setmanals
  • En breu, la cúpula sanitària del país espera incorporar dos nous especialistes en atenció ràpida alhora que es facilitarà fer guàrdies de 24 hores
El servei d’urgències de l’hospital té tantes urgències -o sia, falta de personal- que això està causant tensions entre els professionals que atenen els pacients i els pacients que, en alguns casos, han de ser derivats fora del país. La situació no és nova. Però l’acumulació de tensió està generant un malestar que la direcció del centre mira de pal·liar com pot. “Estem buscant metges com a desesperats”, asseguren des de l’hospital, que ha recorregut a les xarxes socials per intentar trobar facultatius que s’integrin al departament. No és fàcil. A més, s’hi afegeix que determinades especialitats no ofereixen guàrdies permanents, amb la qual cosa es complica la tasca dels metges ‘urgentistes’. Tots són metges de família i determinats quadres mèdics se’ls fa difícil poder-los afrontar. Unes dades quantitatives per poder començar a entendre la realitat més real. La plantilla orgànica de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell preveu fins a 28 facultatius al departament d’urgències. És a dir, el centre podria disposar de 28 metges per atendre urgències. ¿Els té? Ni per casualitat. L’hospital disposa de 23 professionals, però alguns d’ells a jornada parcial. Amb la qual cosa el centre disposa de 18 efectius que cobreixen cadascun 40 hores setmanals. Això suposa una dificultat més que evident, asseguren des de l’hospital, per programar les guàrdies. I malgrat la professionalitat dels facultatius i la seva dedicació és obvi que hi ha forats, llacunes. I que no sempre s’arriba allí on es voldria. Hi ha pocs metges i moltes guàrdies. I a Andorra cada vegada li resulta més complicat trobar professionals mèdics. Més encara per a les guàrdies i els serveis d’urgència. Ben aviat, la direcció del centre espera incorporar dos facultatius més al torn. La recerca per terra, mar i aire -i Twitter- ha donat uns primers fruits. Ara s’estan fent els tràmits burocràtics perquè puguin treballar al Principat, una tasca també feixuga. Un dels dos professionals que aterra al Principat portava anys prestant assistència al Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) de Catalunya. La dada no és banal. És una molt bona base per poder-se integrar a un servei, l’andorrà, molt particular, molt complexe, molt integral, però alhora molt reconegut, per bé, dins i fora de les fronteres. Per tant, aquest facultatiu podrà saltar-se una bona part de la formació inicial i integrar-se ràpidament al servei. La direcció de l’hospital bufa. Només una mica. Perquè sap que les urgències a urgències hi continuen sent i el malestar és evident. Per pal·liar-ho una mica més s’intenten fer altres actuacions, es miren d’adoptar altres mesures, que serveixin per aixecar els ànims de la ‘tropa’ i, a més, per crear les condicions idònies perquè més professionals, especialment de fora, puguin tenir interès en sumar-se al projecte d’urgències del Principat. Aquest divendres els professionals del departament en tindran notícies, segons les fonts consultades. Més enllà d’informar de les dues imminents incorporacions, la direcció de l’hospital també té intenció de comunicar un parell més de decisions. D’entrada, que en el pressupost del SAAS per a l’any que ve, el consell directiu ha autoritzat incloure-hi una partida que permetrà dotar d’un complement salarial els professionals que presten assistència a urgències. Resulta que tots els metges de l’hospital tenen el que es coneix com el nivell 4, un nivell que els reconeix la seva condició d’especialista. En canvi, tots els ‘urgentistes’, una especialitat que no existeix, tenen el nivell 3. Per tant, un esglaó menys a nivell laboral i, en conseqüència, també quant a la retribució. Si el Govern, primer, i el Consell, després, no passen la tisora, els ‘urgentistes’ seran equiparats a la resta de professionals mèdics del centre. Perquè s’ho han guanyat amb treball i esforç, remarquen les fonts. I un segon element: es fan unes petites obres a la part baixa del recinte hospitalari per poder encabir un parell d’habitacions, un parell de llits. D’aquesta manera, si hi ha qui ho vulgui, podrà convertir les guàrdies de 12 hores actuals amb guàrdies de dia sencer. Això ajudarà a una millor programació i, considera la direcció hospitalària, pot facilitar l’interès de professionals de fora que per una guàrdia de 12 hores no es traslladaran un cap de setmana a Andorra però que si ho poden fer per a 24 és tota una altra cosa. “Anem desesperats buscant metges”, insisteixen les fonts. Una altra cosa diferent són les guàrdies específiques d’algunes especialitats concretes. Per exemple, hi ha hagut molts problemes amb els otorinolaringòlegs. Doncs des de fa poques setmanes aquesta problemàtica s’ha resolt i es poden cobrir les guàrdies. Fins ara, si un pacient, si un usuari, es presentava a urgències amb un quadre que l’’urgentista’ no era capaç d’avaluar per la seva formació no prou àmplia en aquest camp, calia derivar el malalt cap a un altre centre. El mateix passa en el cas d’oftalmologia. Des de fa uns quants anys, i després d’alguns estira-i-arronsa es va acabar decidint que no calien guàrdia en la especialitat ocular. I no n’hi ha. Això sí, el compromís, la contrapartida pel fet que no prestin guàrdia els oftalmòlegs és que aquests han de donar resposta a qualsevol circumstància en 24 hores. És clar, però, que això no resol sempre els problemes. De fet, però, recorden les fonts mèdiques consultades, hi ha episodis que tampoc es podrien resoldre al Principat encara que hi hagués un oculista (o qualsevol altre especialista) de guàrdia permanent. Per això, indiquen els consultats, allò essencial és que el Principat tingui establerts bons convenis amb l’estranger. Amb centre referents en cadascuna de la matèria. En el cas de l’oftalmologia, el SAAS té tractes amb tres centres que donen unes prestacions d’allò més acurades. Són l’hospital Clínic, Sant Joan de Déu i Sant Pau. Per a casos on cal un trasllat immediat, l’elegit sempre sol ser Sant Pau. El desplaçament es fa en helicòpter. El centre barceloní té un molt bon heliport que està directament connectat amb les dependències essencials per oferir un tractament mèdic (oftalmològic en aquest cas) de primer nivell. I això és el que pretén el SAAS. Garantir el millor servei sigui a fora o sigui a casa. Coneixedors de la petitesa de l’hospital i del país i sabedors que sí, que a urgències hi ha molta urgència. Molta urgència en trobar metges. Per cert, si en coneix algun d’interessat, si et plau, faci-li arribar el missatge.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.