- Les defenses dels processats de la denominada causa general de l’afer que s’ha de començar a jutjar el 15 de gener ja han fet arribar al Tribunal de Corts desenes de qüestions prèvies
- Els escrits evidencien diverses vulneracions processals o posen en alerta que no es van respectar els convenis internacionals alhora de reclamar la col·laboració judicial d’altres jurisdiccions
- Entre altres hi ha un element que sembla paradoxal: la causa gira entorn de l’empresari Rafael Pallardó i aquest no es troba entre els acusats quan, si algú suposadament va blanquejar, hauria estat ell
Les peticions, desenes, perquè s’anul·li el judici per la denominada causa general del ‘cas BPA’ marcaran els primers dies, potser setmanes, de la vista oral prevista que s’iniciï el 15 de gener. Els advocats defensors dels 25 processats per
aquest cas, basat en les compensacions realitzades entorn de l’empresari valencià afincat a Barcelona Rafael Pallardó i que és el que va originar suposadament la intervenció de l’entitat bancària més enllà del ‘Notice’ del FinCEN, defensaran els escrits ja presentats en què evidencien múltiples errors de forma i de fons que s’haurien comès durant tot el procés.
De fet, de la causa general fa molt temps que ni tan sols se’n parla. I és la que ha servit, per ara, tant a la Batllia per tenir gairebé dos anys en presó provisional a l’exconseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel, com a la fiscalia i fins i tot al Govern per demanar penes de presó i multes econòmiques i inhabilitacions astronòmiques. A més,
resulta que Pallardó, les declaracions i l’agenda del qual van servir per motivar la detenció de Miquel, va ser client de la immensa majoria de bancs del país. I hi va dur a terme operatives similars, fins i tot amb posterioritat a que BPA li tanqués l’aixeta. Tot això i moltes altres coses s’haurien de posar de relleu durant el judici que, en principi,
està previst que se celebri durant els mesos de gener, febrer i març a la sala d’actes de Prada Casadet, que el Consell Superior de la Justícia ha llogat per a l’ocasió.
Abans d’entrar al que seria el judici pròpiament dit, s’hauran de resoldre les denominades qüestions prèvies proposades per les defenses.
A diferència del que sol passar en moltes ocasions, que aquestes qüestions es plantegen en els instants previs de la celebració del judici, el president del Tribunal de Corts i alhora president, també, de la sala que jutjarà el cas, Josep Maria Pijuan, ha sol·licitat que aquestes peticions es tramitin amb un termini de marge prou ampli de temps perquè els magistrats les puguin analitzar de forma acurada més enllà del que es defensi o s’exposi durant els primers dies de la vista.
D’errors, vulneracions processals i altres irregularitats, les defenses en denunciaran a desenes. I encara que els advocats són conscients que és molt difícil que el tribunal acabi anul·lant el judici i, per tant, la causa, sí que
estan convençuts que faran molt evident que el cas i la instrucció han sigut poc menys que una pantomima. I, en conseqüència, les acusacions haurien de quedar molt debilitades. Sense anar massa lluny, el sumari principal i les causes paral·leles del ‘cas Emperador’ espanyol, en el qual es basa en bona part la causa general del ‘cas BPA’, no ha arribat al Principat fins després de tancar-se la instrucció. La batlle Canòlic Mingorance va ‘treballar’ a partir d’aquells extractes que li van interessar per mantenir una acusació, deixant al marge les parts del sumari que feien evident una altra realitat.
Per tant,
el sumari del ‘cas Emperador’ no ha estat degudament analitzat durant la investigació i haurà de ser el tribunal jutjador el primer qui en tingui una visió àmplia i extensa. També fa ben poc que s’han tramès o encara estan per trametre’s a la seu judicial informes d’auditores internacionals que al seu dia van revisar l’operativa de BPA i aquesta va ser degudament avalada. De deficiències com aquesta o de materials que la batlle instructora va refusar i en canvi el Tribunal de Corts ha acceptat incorporar al cas n’hi ha diversos, amb la qual cosa les defenses, que en tots els casos demanen l’absolució dels seus clients, tindran nous mitjans per fomentar les seves posicions.
Però és que més enllà d’això hi ha multitud de denúncies de mala praxis o vulneracions processals. Per exemple, que
la fiscalia no va respectar els convenis internacionals alhora de sol·licitar l’auxili judicial de les autoritats espanyoles. Va tirar pel dret sense seguir els cànons legalment establerts. I també relacionat amb el ministeri públic, es retreu, per exemple, que l’aute de processament es basa en uns fets i la fiscalia sustenta la seva acusació en uns altres de relativament diferents. Consideren els advocats dels processats que no s’individualitzen els fets i això posa en dubte el dret a la defensa.
També es qüestionarà en aquestes peticions prèvies a l’inici formal del judici el fet que s’hagin adherit a la causa diversos actors civils i també es retreu com s’ha fet la instrucció de l’afer. Molts dels ara processats van haver de declarar quan encara hi havia declarat el secret de sumari. Se’ls va interrogar per uns determinats fets i, amb posterioritat, se’ls acaba vinculant amb altres respecte dels quals no se’ls va demanar cap explicació ni se’ls va informar.
I encara una altra qüestió que malgrat que des del punt de vista jurídic tingui la validesa que tingui, des d’una naturalesa més de sentit comú i lògica de la situació sembla molt evident.
La causa denominada general del ‘cas BPA’ s’articula entorn a les compensacions fetes per Rafael Pallardó. Per tant, qui presumptament blanquejava, qui en el cas que hi hagués blanqueig, qui segur que suposadament n’estava fent, era aquest empresari. Doncs el titular de diversos comerços i societats de marroquineria especialment a Barcelona resulta que no està acusat de res en la causa, no està processat.
Sols està o estarà citat com a testimoni i, en canvi, se l’acusa de blanqueig en una causa diferent. Com asseguren algunes defenses, “això no té cap sentit. De fet, la causa en sí no té cap sentit tota ella”. D’aquí que se’n parli poc o gens i s’hagi preferit els darrers mesos donar el tomb per Panamà, Perú o El País. El País de Madrid. El diari que un bon dia va ser de referència i avui la referència es paga i es ven en funció dels milionaris deutes que acumula l’empresa editora.
Comentaris