Les dades dels comptes d'estrangers amb menys d'un milió de dòlars no es comunicaran fins al 2019

Comentaris

Les dades dels comptes d\'estrangers amb menys d\'un milió de dòlars no es comunicaran fins al 2019
Les dades dels comptes d\'estrangers amb menys d\'un milió de dòlars no es comunicaran fins al 2019

Les dades d’aquells comptes de persones físiques residents fiscals fora d’Andorra preexistents al Principat a l’1 de gener del 20017 i que no arribin al milió de dòlars no seran comunicades als seus respectius països d’origen fins al 2019. I les dades que llavors es facilitin faran referència a l’exercici 2018. Aquesta és una de les matisacions que introdueix el projecte de llei d’intercanvi automàtic d’informació fiscal que ha aprovat aquest dimecres el consell de ministres. El Govern també ha donat llum verd al conveni amb l’OCDE i el Consell d’Europa sobre la mateixa qüestió. Els instruments normatius aprovats van íntimament lligats i encara que no entrin en vigor fins ben iniciat el 2017 començaran a aplicar-se el 2018 però amb efectes a l’1 de gener de l’any que ve (2017) excepte per aquells casos que explícitament es digui una altra cosa.

Amb l’aprovació del conveni internacional esmentat es tanca un cercle amb tres potes diferents: l’intercanvi d’informació amb sol·licitud prèvia que ja està en funcionament des del 2009 i que coexistirà als nous models de tramesa de dades; l’intercanvi automàtic que és el que en gran mesura s’acorda ara; i l’intercanvi espontani, que encara té molt poca implantació i que té com a base la contraposició absoluta a l’intercanvi a la demanda. És a dir, quan un país posa en coneixement d’un altre per iniciativa pròpia que un resident fiscal en aquest darrer país però que té béns en el primer pot estar duent a terme operatives sospitoses. En tot cas, aquest no serà l’objecte principal de la nova legislació. I la clau de volta de tot plegat és l’intercanvi automàtic d’informació. El conveni internacional pren com a base l’estàndard de l’OCDE més allò que ja s’està fent a la resta de països que l’han signat i ratificat. En paraules del ministre de Finances i portaveu del Govern, Jordi Cinca, “ens hem assegurat molt que no se’ns pugui dir que hem volgut eludir aspectes del conveni”. S’ha aprovat una normativa “a favor d’Andorra però que diu recull el que s’està fent en altres països”.

El conveni “és caixa o faixa; o l’aproves o no l’aproves”. I la el projecte de llei concreta i ‘andorranitza’ alguns dels aspectes que recull de forma genèrica el text promogut per l’OCDE. Respecte d’aquest darrer, es permet als països que s’hi volen adherir (són 81 i s’aplica a quinze territoris més) la formalització d’un màxim de sis reserves. Andorra n’ha activat cinc, de forma molt similar al que ja han fet abans Luxemburg, San Marino, Àustria o Suïssa. Així, Andorra trametrà informació que només es podrà aplicar respecte d’impostos que també existeixen al Principat (IRPF, societats, activitats econòmiques, sobre no residents i plusvàlues i patrimoni). L’administració andorrana no farà les funcions de recaptador per un país estranger ni tampoc notificarà per compte d’aquest cap comunicació a l’afectat. No es facilitaran dades anteriors a la signatura del conveni o de l’aixecament de l’eventual reserva i en cas d’una infracció penal la informació que es faciliti no podrà anar més enrere de tres anys.

El ministeri de Finances serà l’autoritat competent encarregada de facilitar les dades necessàries a la resta de països. Per això es posarà en marxa un sistema informàtic que garantirà la seguretat i la confidencialitat alhora que durà a terme un tractament de la informació i la documentació d’una forma estandarditzada i homologada respecte de la resta d’estats que ja són part del conveni. El Principat també es reserva el dret de comunicar a l’afectat que dades seves han estat lliurades a les autoritats del país on resideix fiscalment. I aquesta comunicació es pot fer tant abans com després del lliurament de les dades. Andorra tampoc no acceptarà que inspectors tributaris d’altres països es puguin traslladar al Principat per efectuar qualsevol mena de treball amb les persones encarregades del mateix aquí al país.

El projecte de llei també aprovat “fa aterrar amb més detall tot el que preveu el conveni”, en paraules de Cinca, “i cobreix algunes especificitats” locals. Així, per exemple, estableix qui ha de lliurar la informació de clients. És el cas de les asseguradores i tots els operadors del sistema financer. Aquestes entitats han de trametre la informació al ministeri de Finances. I és el departament que avui encapçala Cinca que canalitzarà tota la informació cap a l’exterior.

Exempcions

La llei que serà enviada en breu al Consell General preveu un seguit de comptes sobre els quals no cal informar. És a dir, que queden exempts. Així, aquells contractes d’assegurances lligats a plans de pensions o qualsevol altra instrument de previsió social que rebin aportacions anuals màxims de 50.000 dòlars o que en tota la seva vida activa no percebin més d’un milió d’euros. Entre d’altres, també queden exclosos d’haver-se d’informar d’ells aquells contractes d’assegurances lligats a prestacions d’atur o que puguin generar situacions familiars complicades. O que tinguin a veure amb assegurances d’accidents o malalties. O vagin destinats a la formació i l’estudi o a l’adquisició d’un habitatge. També, per exemple, aquells comptes de custòdia on hi hagi dipositats títols emesos per les institucions públiques andorranes. Avui només seria el cas de les lletres del tresor o els bons emesos pel Govern.

Sobre els comptes preexistents, que generen preocupació, especialment, a molts espanyols, no s’informarà fins al 2019 en relació al 2018 sobre aquelles persones físiques que tinguin menys d’un milió d’euros. En canvi, si se supera aquest llindar, la informació ja es facilitarà el primer cop. És a dir, el 2018 respecte del 2017. El Govern preveu que la primera tramesa de dades es faci efectiva el setembre del 2018, encara que recollirà informació a partir de l’1 de gener del 2017. Quant a les persones jurídiques, no s’informarà fins al 2019 d’aquells comptes amb més de 250.000 dòlars.

El titular de Finances ha afirmat que el projecte de llei “està fet amb molta cura” i ha mostrat el seu convenciment que “no hi hagi dificultats majors” perquè el Consell General hi doni el beneplàcit sense modificacions significatives. Cinca ha reconegut que el més complexe de la posada en pràctica d’aquest nou marc normatiu serà l’adopció d’un maquinaria i un programari que a nivell informàtic pugui donar resposta a allò que es necessita. Sobre el fet que el conveni amb l’OCDE obre el ventall a més països que fins ara (81 per 22) perquè puguin fer sol·licituds a la demanda, el ministre s’ha aventurat a dir que tampoc en aquest sentit espera “cap canvi significatiu”. Això és, que no hi haurà un increment de demandes perquè moltes de les jurisdiccions que un cop entri en vigor el nou marc normatiu molt sovint tenen una rel·lació “nul·la o molt baixa” amb el Principat. Fins ara, la majoria de demandes han arribat d’Espanya i, també, de França.

Comentaris

Trending