Les candidates d’Andorra la Vella descarten privatitzacions i aposten per mantenir els triennis

Les caps de llista de les tres formacions que concorren als comicis a la capital coincideixen majoritàriament en la recepta sobre els funcionaris i es mostren d’acord en canviar la llei dels urbans

La sala d'actes de la Llacuna ha acollit l'acte del Sitca, amb Conxita Marsol, Emi Matarrodona i Dolors Carmona (d'esquerra a dreta).
La sala d'actes de la Llacuna ha acollit l'acte del Sitca, amb Conxita Marsol, Emi Matarrodona i Dolors Carmona (d'esquerra a dreta).
Moltes més coincidències que discrepàncies. No a (més) privatitzacions, sí als triennis. Sí a plantejar un sistema de jubilació anticipada i a continuar apostant per la formació. I consens absolut per collar qui faci falta en pro a modificar i actualitzar la Llei dels agents de circulació. L’acte organitzat pel sindicat de personal del comú d’Andorra la Vella (Sitca) ha comptat amb la presència de les tres candidates a cònsol major (la demòcrata Conxita Marsol; la socialdemòcrata Dolors Carmona i la ‘terceravia’ Emi Matarrodona) i no ha comportat ni gaire debat ni elements que facin canviar la vida del funcionariat.

El format de l’acte, plantejat com un fals debat, ha fet que fos eminentment tècnic. Clar que l’acte estava dirigit als treballadors comunals, que no han fet pas gaire presència a la sala d’actes de la Llacuna. Però també ha quedat clar que, en gran mesura, es posaven sobre la taula qüestions en alguns casos ja sabudes o molt molt concretes. En aquelles qüestions que ja estan arrancades -com la revisió dels llocs de treball, la supressió de diferències salarials per una mateixa feina, etc…-, l’actual cònsol ha defensat la continuïtat de la feina feta. Fins i tot admeten que en alguns casos “no s’ha escoltat tot el personal, només una part”, però assegurant, per exemple, que l’exemple bo serà la feina de reorganització que s’ha fet els darrers temps amb el servei de tràmits i que s’anirà aplicant en d’altres departaments de comú acord amb els funcionaris.

L’actual cònsol creu que el proper mandat s’haurà de trobar un sistema de prejubilació però en canvi diu no haver-se plantejat mai un model d’aportació compartida per generar una pensió

Marsol ha salvat els mobles a la perfecció. Poques tibades d’orella ha rebut si n’ha rebut alguna. De fet, hi ha hagut força unanimitat. I quan potser hi havia elements, pocs i sense massa rellevància, que Carmona o Matarrodona posaven sobre la taula i la candidata d’En Comú per Andorra la Vella les veia bé, de seguida les incorporava al repertori. La candidata de terceravia, expresidenta del Sitca i funcionària en actiu, ha estat clara i rotunda en què cal aplicar d’una vegada un sistema de prejubilació. “Ja no és hora de fer estudis; cal prendre una decisió.” Marsol i Carmona han estat més prudents, sobretot la candidata socialdemòcrata, que ha insistit en què “cal avaluar l’impacte en el sí de l’administració”. La cònsol actual ha reconegut que cal trobar un model de jubilació anticipada. Però que “cal veure allò que és sostenible i que és bo per als treballadors”.

Un parell de les qüestions plantejades d’entrada tenien a veure amb el desplegament de la Llei de la funció pública. Les tres candidates han coincidit en què cal esperar a veure els reglaments que ha d’elaborar el Govern i llavors traslladar-los a escala comunal. Però mentre Matarrodona i Carmona han semblat partidàries que el comú i el Sitca hagin d’estar a les taules de treball que s’estan fent, la cònsol ha assegurat que n’hi ha prou amb tenir informació. “Estar informats sí, estar presents potser no cal”, ha afirmat Marsol. La candidata demòcrata ha reconegut també no haver-se plantejat mai de posar en marxa un sistema d’aportació compartida en vista a la jubilació. Carmona no ho ha vist malament mentre que la candidata de terceravia s’ha mostrat rotundament a favor de potenciar la CASS per garantir-ne la sostenibilitat.

On no hi ha hagut cap mena de discussió ha estat en què a diferència de l’administració general, al comú hi haurà triennis per reconèixer l’antiguitat. Res de quinquennis. Una altra cosa és la remuneració que suposen. Marsol, que ha xifrat en 58 euros el complement, ha reconegut que és dels més baixos del país i ha explicat que caldrà fer un esforç per equiparar-lo al d’altres comuns, almenys. Avaluar l’impacte de la revisió a l’alça és el que han defensat la representant del PS i de terceravia. També hi ha hagut consens en ser molt prudents alhora d’atorgar més beneficis als funcionaris comunals pel fet de ser-ho. I en això es referia la pregunta a descomptes en serveis que presta el comú.

Marsol, Carmona i Matarrodona es mostren molt cauteloses i gairebé contràries a crear noves bonificacions o avantatges per als treballadors en relació al cost dels serveis comunals

Marsol ha revelat que la corporació s’havia plantejat, davant la davallada d’usuaris als Serradells, “oferir més avantatges”. Però per ara no hi ha cap decisió presa. Emi Matarrodona ha estat la més contundent en recordar que hi ha moltes persones que passen per dificultats fora de l’administració i que podrien veure com un greuge que s’anessin oferint rebaixes per als serveis comunals als funcionaris. Sense tanta contundència, Carmona s’ha mostrat en la mateixa línia: si hi ha d’haver descomptes, bonificacions, que sigui perquè se’n beneficiï tothom.

Demòcrata i socialdemòcrata, amb un punt de partida lleugerament diferent, han coincidit quan se’ls ha demanat què cal fer quan hi ha una baixa definitiva entre el personal. Marsol és clarament partidària d’estudiar la situació cas per cas. “Som partidaris de no engreixar més el comú.” Carmona, tot i que per transparència té clar que caldria treure un edicte per cobrir la plaça, ha reconegut que cal també certa prudència. Sobre això Matarrodona s’ha expressat sense embuts: “S’ha de treure un edicte i no haver de recórrer a CRA. S’han de fer les coses amb rectitud i rigor, sinó malament.” També hi ha hagut un tímid consens, encara que sense datar-lo, sobre el fet de treure el casal d’infants ‘El Llamp’ del lloc on és per buscar-li un emplaçament millor.

I els dos grans consensos, o dos dels grans, vaja, s’han donat en matèria d’externalitzacions o privatitzacions i amb la necessitat de revisar la llei dels urbans. Aquest darrer tema és clar per a Marsol, Matarrodona i Carmona. “S’ha de posar al dia”, ha reconegut la candidata de terceravia. La qüestió és com promoure la modificació legislativa, perquè com ha admès la candidata demòcrata no se n’ha acabat de sortir. La cap de llista del PS ha advocat perquè totes tres empenyin els seus respectius partits per instar una modificació al Consell General. Cap de les tres no té cap dubte que hi ha molts aspectes de la legislació que regula la funció dels agents de circulació que s’han d’actualitzar.

L’únic conat d’enganxada ha estat quan la cap de llista de terceravia ha insinuat que externalitzar la recollida de la brossa ha empitjorat el servei; la candidata de DA ho ha desmentit de ple

I sobre les privatitzacions… potser la única petita enganxada, tan petita que ha estat imperceptible gairebé. Emi Matarrodona ha retret que el servei de recollida de la brossa, des que es va externalitzar, no funciona prou bé. L’actual cònsol li ha recriminat aquestes paraules i ha assegurat que el servei manté el mateix nivell anterior i que cap dels funcionaris que estaven assignats a la recollida va haver-se de passar al sector privat. “No tenim pensat fer cap més privatització”, ha assegurat la candidata d’En Comú per Andorra la Vella. “No veiem la necessitat; en canvi sí que hem desprivatitzat. Per exemple una part del servei d’informàtica”, ha insistit la cònsol.

Matarrodona ha deixat clar que “no som partidaris ni de privatitzar ni d’externalitzar res” i ha insistit que el fet de deixar en mans del sector privat la recollida de les escombraries “no ha sigut una millora”. Tan o més clara s’ha mostrat una Dolors Carmona que ha reconegut que durant tot el mandat, i aquest és un dels punts on hi ha hagut més enganxades amb la majoria comunal ‘taronja’, s’han oposat fermament a l’externalització de serveis i, també, a “que se cedeixin espais públics”, com ara el Centre de Congressos quan anava associat a propostes per construir un casino o, també i especialment, l’alberg de la Comella. Una hora llarga d’aportacions sense grans aportacions i encara menys ensurts.

Comentaris (1)

Trending