Les autoritats americanes tenien clar que un incompliment general d’Andorra va ser l'origen del 'Notice' contra BPA

Un correu electrònic que ha transcendit ara enviat per un diplomàtic a un responsable del FinCEN insisteix que la resposta andorrana a les preocupacions dels EUA denunciades l’agost del 2014 no va ser prou robusta

Qui el 2015 era conseller econòmic de l'ambaixada americana a Espanya, Anton Smith (esquerra), durant la conferència organitzada per Ausbanc.
Qui el 2015 era conseller econòmic de l'ambaixada americana a Espanya, Anton Smith (esquerra), durant la conferència organitzada per Ausbanc.
Les autoritats americanes relacionades amb la gestió del ‘Notice’ contra Banca Privada d’Andorra (BPA) del 10 de març del 2015 tenen o ho tenien almenys llavors que l’origen d’aquella acció tenia a veure amb el fet que Andorra no actués de forma prou decidida per resoldre els incompliments en matèria de blanqueig de diners que s’havien detectat i que preocupaven als Estats Units. Com que la resposta a una comunicació escrita (el denominat ‘non paper’) de l’agost del 2014 no va ser prou “robusta” per part de les autoritats andorranes, el FinCEN “va agafar el martell”. 

En un correu electrònic enviat per qui llavors era el conseller pels Afers Econòmics de l’ambaixada dels Estats Units a Espanya (i Andorra), Anton K. Smith, aquest es refereix a les explicacions que va donar en el marc d’una conferència pronunciada el 21 d’abril d’aquell 2015 en un acte organitzat per Ausbanc en relació a Banco Madrid. El mail ha transcendit ara, segons avança ‘El Confidencial’, en el marc del plet que els accionistes de BPA fins a la seva nacionalització, els germans Higini i Ramon Cierco, mantenen contra el FinCEN respecte del lliurament de tota la documentació relativa a BPA. El FinCEN, segons que ha pogut corroborar l’Altaveu, ha aportat a la causa judicial alguns documents més -ho fa amb comptagotes amb l’intent que els Cierco desisteixin de la seva acció-, entre els quals uns correus signats per Smith, que poc després d’aquell afer va ser canviat de destinació.

L’organisme depenent del departament del Tresor va deixant anar en comptagotes documentació referida a BPA en el marc del plet que manté amb els Cierco

Smith s’intercanvia uns correus amb un dels responsables a l’època del FinCEN, Richard May, que s’interessa per la polèmica suscitada arran de la intervenció en el ‘cas BPA’ de l’organisme depenent del departament del Tresor americà. May vol saber, poc més d’un mes després de la conferència, què s’hi havia dit i per què els mitjans de comunicació parlen d’una acció global contra el sistema financer andorrà. El conseller d’Afers Econòmics reconeix que hi ha hagut polèmica per la interpretació donada a la seva manifestació tant en mitjans locals (espanyols, andorrans) com en el Wall Street Journal.

Anton Smith explica que “un lloc web financer local estava informant sobre el meu discurs, amb una cita similar a les línies destacades en l’adjunt (“Els agents de l’ordre americans havien estat estudiant l’activitat de BPA durant diversos mesos abans de les nostres accions”) però van anar una mica més enllà, el que implica que hem estat assessorant Andorra durant uns mesos, i quan no va reaccionar, vam prendre mesures (literalment, el martell)”. Smith exposa al seu interlocutor que pensava que tot plegat era una interpretació del periodista. Però que es va adonar que no. Que els mitjans reflectien el que havia dit.

El conseller econòmic de l’ambaixada en aquell moment explica a May que en el seu discurs oficial en anglès, sí que va parlar concretament de BPA davant un auditori molt minso format per advocats i estudiants, però que després, en un breu col·loqui d’entre deu i quinze minuts, va respondre algunes preguntes i ho va fer en espanyol. Smith es va repassar la gravació de l’acte i admet al responsable del FinCEN que s’havia explicat correctament en el sentit que s’havien fet unes advertències genèriques a les autoritats andorranes.

Un mes després d’una conferència, Anton Smith reiterava que l’activació del 311 contra BPA havia de ser el ‘martell’ usat davant els lapses andorrans en la lluita contra el blanqueig

Així, Smith reprèn al correu electrònic enviat a May les seves paraules. I les reprodueix novament. "Pel que fa a Andorra, vam informar el govern a través de canals oficials fa uns mesos que ens preocupaven uns lapses en la lluita contra el blanqueig de capitals, tal com han estat detectats pel Moneyval i el GAFI. Malgrat que hi van prestar atenció, la resposta no va ser prou robusta com per resoldre completament les preocupacions, per la qual cosa finalment vam haver d’agafar el martell”. I una vegada repassades les paraules que havia pronuncia durant el col·loqui en l’acte del 21 d’abril del 2015 organitzat per Ausbanc, Smith aclareix a Richard May que volia dir amb tot allò. 

I explica que “em vaig referir aquí a una demanda general que es va lliurar a les autoritats andorranes l'agost de l'any passat, provocada per les preocupacions que van portar eventualment després a les accions del 311”. Evidentment, el conseller econòmic de l’ambaixada americana no es pot referir a una altra cosa que no sigui el ‘Non Paper’ quan parla de demanda general (‘general demarche’) i les accions del 311 són el ‘Notice of Findings’ que es va emetre contra BPA. O sia, d’unes exigències generals pels incompliments globals s’hauria passat a una acció concreta contra un banc concret, en aquest cas BPA, com a advertència. Com a toc d’atenció.

May fins i tot demana a Smith que esborri allò que havia remarcat en el seu discurs escrit i pronunciat en anglès. I el que estava remarcat eren les referències concretes a BPA, com volent dir que es referís solament a generalitats. El breu intercanvi de correus aportat forma part de la darrera remesa de documentació facilitada pel FinCEN en el marc del plet que els antics propietaris de BPA mantenen contra aquesta institució americana en virtut de la llei del FOIA (Freedom of Information Act).

Desclassificació puntual

En efecte, la normativa americana permet que qualsevol persona tingui accés a la documentació generada per l’administració americana. Davant d’això, la família Cierco va sol·licitar que el FinCEN lliurés tota la documentació que hagués tractat que tingués relació amb Banca Privada d’Andorra. L’organisme depenent del departament del Tresor s’hi va negar i la causa es va judicialitzar. D’això ja en fa molts mesos. Un any molt llarg. I malgrat que els jutges americans no tenen terminis definits de resposta, en aquest cas el responsable judicial està sent anormalment lent i sense cap justificació. 

Paral·lelament, però, el FinCEN i el departament del Tresor van desclassificant documents, molt sovint parcials o sense interès -com notes de premsa i reculls d’informacions aparegudes en mitjans andorrans, per exemple- per intentar desgastar els demandants i mirar d’aconseguir que desisteixin de l’acció. Això sí, l’entitat ha reconegut que hi ha uns quants centenars de documents que fan referència a BPA.

Comentaris (2)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.