L’Andorra-França, una ‘oportunitat perduda’ per mostrar-se al món (del futbol)

Els molts seients buits combinat amb el fet que feia temps que s’havia anunciat que les entrades estaven esgotades causen indignació tant dins el país com en les regions franceses properes

-
-
Promocionalment, institucionalment, el partit de futbol entre Andorra i França de classificació per a l’Europeu del 2020 ha estat una oportunitat perduda. Ja no per les duríssimes crítiques dels mitjans de comunicació francesos a les instal·lacions, especialment a la gespa artificial que el Govern de Toni Martí va decidir col·locar contra la voluntat d’una UEFA que estava disposada a pagar un material més bo, també per la buidor de les graderies. En molts aspectes, i així ho han assegurat diverses fonts, l’ombra allargada de l’escàndol de la FAF, de l’‘Operació Cautxú’, va planar sobre l’Estadi Nacional.

Molts col·lectius francesos, tant residents al país com habitants de regions relativament properes al Principat, han lamentat la pobra imatge que oferien unes grades en moltes ocasions buides, un fet que contrastava amb l’anunci, des de fa temps, setmanes, mesos fins i tot, que estava tot venut i que era impossible trobar localitats. Cert que la mala visibilitat que ofereix l’antic Camp del Consell fa que molts habituals de l’estadi deixin de bones a primeres les seves butaques i prefereixin estar dempeus al capdamunt de la instal·lació o en els passadissos. Però també és cert, asseguren fonts coneixedores del cas, que la FAF va repartir invitacions a tort i a dret i que moltes d’aquestes invitacions van acabar a la bassa. Sense usar-se.

Les moltes clapes que va mostrar la retransmissió televisiva en obert feta pel canal francès M6, per exemple, van dur la indignació de seguidors de la selecció de Deschamps que haurien volgut desplaçar-se al país i als quals els van dir que no calia que ho fessin perquè no trobarien entrades. La imatge oferta a les graderies ha portat moltes crítiques. Avui mateix era temàtica de comentari en molts cercles francesos, que no entenien la situació. Més entenedora, almenys en part, era la situació que es va viure a la llotja, també amb molts seients lliures. Aquí sí que és d’allò més clar que la situació que viu la federació, amb la lupa de la Justícia al damunt, hi té molt a veure.

Formalment, el partit el va presidir, per dir-ho així, el vicepresident de la federació, Alfonso Martín. Les diferències institucionals franceses van fer que al costat de Martín hi quedessin dues cadires buides. La delegació francesa es va situar en un costat de la llotja, aïllada, a la seva, sense dir res ni conversar amb ningú, pràcticament. A l’altre costat de Martín, això sí, la ministra de Cultura i Esports designada però no exercent teòricament encara Sílvia Riva. Algunes fonts consultades van trobar a faltar la presència del cap de Govern, Xavier Espot, tractant-se del primer partit oficial d’Andorra des que ocupa el càrrec i, a més, essent França el rival.

Alts dirigents de la federació com el secretari tècnic David Rodrigo, aparentment ‘desapareguts’, i altres empleats de l’ens, que alhora presideixen clubs de la lliga domèstica, fent tots els papers de l’auca damunt la gespa per garantir la bona marxa del matx. I això enmig de les ferotges crítiques per l’estat de la instal·lació. I una gespa, afirmaven els narradors del partit francesos, que feia tota la impressió d’estar podrida. De fet, fins i tot els propis jugadors andorrans comencen a estar farts de l’equipament on han de jugar de manera oficial, molt pitjor, afirmen, que el de Moldàvia, l’últim viatge realitzat en el marc de l’Europeu.

Comentaris (9)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.