L’agreujament dels trastorns de conducta d’un grup d’adolescents cada cop més gran desborda Afers Socials

La desesperació dels familiars és cada vegada major davant d’una problemàtica per a la qual no se li veu una solució senzilla i davant la qual l’administració no té respostes prou eficients

-
-
Els trastorns de conducta que afecten un grup d’adolescents del país cada vegada més nombrós són, alhora, com més va més greus, fins al punt que al departament d’Afers Socials, que és una de les àrees que prioritàriament coordina el control i atenció a aquests joves, tot sovint menors, s’hi instal·la més usualment del que caldria el pessimisme i, en tot cas, diverses fonts admeten que hi ha un evident desbordament sense que hi hagi una línia clar de com afrontar la problemàtica. En general, asseguren les fonts, l’administració andorrana, ni derivant els casos a l’exterior, no té respostes prou eficients.

Les diverses fonts consultades han assegurat que no es tracta de casos puntuals sinó que ja és un problema de país al qual s’arriba tard. Tot just ara es posen les bases per a la remodelació de l’antiga residència Solà d’Enclar per a convertir-la en un centre de reeducació intensiva (CREI), que és en principi l’equipament on haurien d’acudir molts d’aquests adolescents amb greus alteracions del comportament. Actualment, hi ha diversos joves del país, menors, ingressats en centres catalans, prioritàriament en les institucions ITA (Argentona) i Amalgama (Berguedà).

Les fonts consultades han assegurat que pot haver-hi actualment una vintena llarga de casos greus al Principat que des de l’administració no es reconeixen per no haver d’assumir que hi ha una problemàtica real de difícil conducció. Almenys al país, segons les fonts, afecta més a noies que a nois i no es tracta d’una qüestió de pautes educatives. Molt sovint no té res a veure amb l’estructura del nucli familiar, plenament adequada i normalitzada. Són trastorns d’altra mena en joves que comencen habitualment amb qüestions d’ordre alimentari i acaben fortament influenciats per altres nois o noies que sí que provenen de nuclis familiars més desestructurats i tot plegat porta a consums indesitjats que encara agreugen més el comportament inicial. 

Almenys al país, afecta més a noies que a nois i no es tracta d’una qüestió de pautes educatives; molt sovint no té res a veure amb l’estructura del nucli familiar, plenament adequada i normalitzada

Hi ha moltes famílies “normals, fins i tot benestants, literalment desesperades”, asseguren les fonts, que lamenten també que els diversos departaments de l’administració que aparentment tenen responsabilitats sobre els casos per raons diferents -des d’Afers Socials a Educació passant per Justícia i Interior, per exemple-. “Frases com ‘no tenim recursos’, ‘no sabem què fer’ o ‘no és de la nostra competència’ aquests pares ja estan farts de sentir-les”, afirmen les fonts, que lamenten, també, la lentitud de la Batllia en matèria de menors -hi ha ingressos en centres especialitzats que han tingut el seu origen en agressions protagonitzades per menors en el marc familiar- o la manca de recursos de la policia, que com els mossos en el cas de Catalunya -i més si es tracta de nacionals andorrans- no consideren fugides de risc les fugues d’aquests menors i costa molt que iniciïn una recerca amb cara i ulls.

Les fonts consultades han assegurat que més habitualment del que es pot pensar menors del país passen sense cap tipus de control la frontera, fins i tot menors tutelats per l’Estat i ingressats a ‘La Gavernera’ i “hi ha molts menors d’aquestes que es passen setmanes senceres amagades a Barcelona sense que donin cap senyal a no ser que sigui a través dels perfils dels quals solen disposar a les xarxes socials”. Els mateixos consultats asseguren que les escoles estan fartes de denunciar casos d’absentisme, encara que en ocasions com que supera l’absent l’edat de l’escolarització obligatòria ja té un altre tractament.

Els centres catalans -que són educatius, no pas coercitius- on s’ingressen en règim obert majoritàriament els adolescents andorrans amb els trastorns de comportament més greus el primer que remarquen és que no es fan responsables de les fugues, de les agressions, dels robatoris o altres actes on puguin acabar involucrats els menors que tracten. I aquesta absència de responsabilitats els pares, les famílies, que han de contribuir al finançament de les despeses que genera l’internament conjuntament amb la CASS i el ministeri, l’assumeixen per contracte. Sí que s’activen protocols en cas de fugides i s’està al cas per si tornen. Però, com s’ha dit, els investigadors no les consideren fugides de risc i, per tant, no es fa una recerca intensiva. Poden passar dos mesos abans no es formalitza una recerca.

Tampoc no es fa al Principat com recorden les fonts. Fa un parell de setmanes, just després de l’incident amb el gas pebre a la sala d’espera del servei d’urgències de l’hospital, es va donar el cas que dues menors amb problemes de conducta estaven ingressades al centre de salut mental. Un bon dia es van escapolir. Una d’elles va tornar a casa, segons fonts policials. L’altra, però, encara ara està en parador formalment desconegut tot i ser usuària de ‘La Gavernera’ -un centre que sol acollir menors que sí que són retirats d’entorns familiars complicats- i malgrat que hi ha indicis o més que això sobre on es troba no se la va a localitzar. ¿Per què? La pregunta queda a l’aire i sense resposta.

Etiquetes

Comentaris (6)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.