L’agència tributària única o un altre projecte governamental que es queda al tinter

  • L’executiu ja ha comunicat als comuns que l’homogeneïtzació en la gestió dels impostos que es pretenia per al 2018 cal posposar-la com a mínim fins al 2020
  • El cost del servei que planteja Finances ja ha fet declinar Canillo i la Massana de la participació conjunta, i Andorra la Vella va pel camí de prendre la mateixa decisió
  • Les tres corporacions haurien de poder traspassar a l’organisme unitari més personal del que realment dediquen a aquestes tasques per poder amortitzar la despesa
L’agència tributària única està a punt d’anar-se’n en orris. Penja de mig fil. I encara que pogués acabar sent una realitat -fet cada vegada més difícil atès que els comuns de Canillo i la Massana, i pràcticament també el d’Andorra la Vella ja hi han mostrat la seva oposició-, hores d’ara el Govern ja ha comunicat a les administracions parroquials que en cap cas podria ser el 2018 com s’havia acordat inicialment. I que el projecte es posposa, com a mínim, fins al 2020. L’executiu demòcrata pretenia unificar la gestió i cobrament de tots els impostos que hi ha el país en un sol organisme. Però els números no surten, com a mínim, a tres comuns. “Mancomunar serveis, en aquest cas la gestió tributària, per encarir costos i pagar més, ni parlar-ne”, asseguren des d’un dels comuns que quan han fet comptes han vist que el projecte governamental els sortiria molt més car del que els costa ara gestionar els impostos locals. Lamenten, per exemple, que el Govern pretengui fer veure -o com a mínim, imposi el mateix cost- que suposa la mateixa despesa la gestió d’un foc i lloc que l’IRPF. A Andorra la Vella, a partir de les dades que hauria facilitat el propi Govern, el servei li costaria anualment entre 250.000 i 300.000 euros. A la Massana entre 60 i 70.000. Per poder amortitzar aquestes despeses, els comuns respectius haurien de poder traspassar a l’agència única molt més personal del que realment tenen destinat a la gestió tributària. Sols alliberant salaris es podria fer rendible l’administració tributària única, cosa que ni a la capital ni al comú massanenc no pot ser de cap manera. Canillo i la Massana ja fa uns quants mesos que van comunicar al Govern que no s’afegirà a l’administració tributària única. El comú d’Andorra la Vella està a dos telediaris de prendre la mateixa decisió. I si no l’ha formalitzat, és per l’estira-i-arronsa amb el ministre encarregat de la qüestió, Jordi Cinca, que sap que si la capital declina l’oferiment unificar no té cap sentit. Només Escaldes i Ordino tenen clar que ells s’apunten al carro. Com sempre, més que per la rendibilitat econòmica, per l’oportunitat, necessitat o obligació política. Toni Martí i Consol Naudí manen molt. El Govern pretenia estalviar-se una part del que li costa la gestió dels tributs afegint els comuns a un organisme únic. L’executiu calculava que si ara li costa entre set i vuit milions d’euros l’assumpció d’aquest, diguem-ne, servei, l’entrada de les corporacions parroquials faria que aproximadament el 8% d’aquella xifra passés a imputar-se als comuns. O, si fos el cas, que el Govern podria incrementar mitjans -tècnics i humans- sense la necessitat de pagar més del que ho està fent fins ara. Però les tres corporacions ja esmentades no ho veuen gens clar. Més enllà del cost que els suposa, molt superior a l’actual -recorden, per exemple, que les corporacions comparteixen un sistema informàtic generalista i usant per altres administracions tributàries de països veïns que dóna prou bon rendiment i és de fàcil maneig, mentre que el Govern ha apostat per una eina caríssima, que dóna molts problemes però que, això sí, pot personalitzar al seu gust-, els comuns que ja han anunciat que no volen afegir-se a l’administració única consideren que és una pèrdua d’independència, que si decideix aplicar algun tribut nou que la llei encara els permeti desplegar, no és el mateix anar sols que acompanyats a l’hora de passar a la pràctica i que el servei, en alguns casos, empitjoraria. Per al tributant de la Massana no és el mateix poder fer les gestions que s’escaigui a la parròquia que haver-se de desplaçar allí on s’ubiqués l’administració única. I per acabar-ho d’adobar, l’actual servei que el Govern ofereix a la Baixada del Molí i que havia de ser l’origen de l’organisme unificat ja té clar que l’homogeneïtzació que es busca no pot donar-se abans del 2020. No pas al 2018 com s’havia fixat. Hi ha encara treball per fer amb el marc fiscal, tant per acabar de perfilar la gestió dels impostos que ja hi són com per decidir si hi ha algun altre   tribut que s’hagi de posar en marxa. I tot plegat porta també a un criteri de prudència del actuals comuns. Almenys, a alguns d’ells. “¿Si l’administració única no s’ha de posar en marxa fins al 2020, i ja ens han anunciat que això d’homogeneïtzar es posposa fins aquella data, i el nostre mandat finalitza el 2019, perquè hauríem de signar res ara que hipotequi les corporacions posteriors?” Doncs això, un altre projecte governamental que es quedarà al tinter.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.