L’afer de l’adjudicació dels àpats del Casal Calones amenaça d’enverinar el comú d’Andorra la Vella. I més després que la cònsol de la capital, Conxita Marsol, hagi confirmat aquest dilluns fil per randa allò que l’Altaveu va avançar divendres i que hagi deixat entreveure que s’obrirà un expedient disciplinari contra el tècnic que va errar en fer els càlculs en relació a les dues ofertes presentades. L’advertència de sanció no ha agradat gens dins del comú; hi ha indignació per la possibilitat que es pugui responsabilitzar de tot plegat només a l’últim de la cadena. Alhora, està clar que els menús que servirà en properes dates l’establiment ubicat al nucli antic seran els més cars de la història. La corporació haurà d’assumir el cost del servei en relació a la nova empresa adjudicatària i haurà d’indemnitzar la firma a qui inicialment va encomanar els àpats.
Marsol i el responsable d’El Rebost del Padrí, empresa inicialment adjudicatària del servei, ja van mantenir una primera trobada encaminada a buscar una sortida pactada. No hi va haver cap mena d’entesa i Josep Escolà ja hauria avisat que hauran de decidir els tribunals. De fet, la Batllia haurà d’intervenir en qualsevol cas en l’afer. Com ja va explicar l’Altaveu, van ser els responsables de la segona empresa participant en el concurs, Bio Bio, lligada a la firma Bomosa, els qui van detectar l’error. I el van comunicar al comú. Davant d’això, serà la pròpia corporació la qui acudirà a la Justícia per sol·licitar la revocació de la decisió. L’administració no pot anar contra els seus propis actes. I menys encara si són “ferms”, com ha destacat Marsol. Per tant, formalment cal que sia primer la Batllia la que dicti l’anul·lació de l’adjudicació inicialment acordada a favor d’El Rebost del Padrí. Això no evitarà haver de satisfer una compensació a l’empresa.
Caldrà veure en quines condicions es fa la revocació i si hi ha algun tipus d’acord amb l’adjudicatari ara afectat. Segons les fonts consultades, l’empresa que encara assegura hores d’ara no està disposat a cedir. Les formes, per ara, no haurien estat les millors. I El Rebost del Padrí està en el seu dret de reclamar danys i perjudicis i tot el lucre cessant. Això és, el beneficis que preveia obtenir per la totalitat del contracte, que s’havia firmat per un període de tres anys. Això vol dir que si pensava guanyar 50 cèntims d’euro per àpat i servir una mitjana de vint àpats diaris pels trenta dies de mitjana que té un mes i els trenta mesos que com a mínim quedaran per complir de contracte, serien, pel cap baix, 9.000 euros. Segurament, l’exemple de càlcul es fet a la baixa. Però caldrà veure com acaba la negociació. I quina nova adjudicació es fa.
A més a més, caldrà seguir la qüestió de l’expedient. Diverses fonts consultades han lamentat que es vulgui criminalitzar pràcticament l’únic funcionari que va participar en la cadena de presa de decisions. En aquest sentit, s’ha explicat que més enllà del tècnic o tècnics del departament social, en un expedient com aquest hi tenen responsabilitats, especialment, la intervenció comunal i la secretaria general. Les fonts consultades han recordat que una qüestió de costos demanda, necessàriament, d’un informe de la intervenció, que probablement hauria d’haver advertit, també, que de ben segur, per la quantia de l’adjudicació, aquesta s’havia d’haver acordat en consell de comú i no durant la junta de govern.
En conseqüència, en aquest nivell també hi hauria d’haver dit la seva la secretaria general. Es dóna el cas, però, que tant els responsables de la intervenció com de la secretaria general són càrrecs de la confiança de la cònsol que, alhora, no són funcionaris de la corporació. A més, encara per sobre hi queden, ja a nivell polític, la consellera responsable de l’àrea de social, Ester Vilarrubla, i la cònsol major, Conxita Marsol, que segons les fonts està liderant el comú “d’una forma molt personalista”. Per tant, les fonts han assegurat que estaran molt “vigilants respecte de les decisions sancionadores” que es puguin adoptar. Encara que també han alertat que es pugui ja haver mig pactat una falta lleu per mirar d’arranjar-ho tot plegat i mirar de passar pàgina abans que l’afer dels àpats acabi causant un mal de panxa d’allò més gros. Si es pot passar amb una insignificant molèstia estomacal millor que no pas una gastroenteritis.
Comentaris