El cas del ‘doble segrest parental’ de la filla de la psiquiatra infantil italiana establerta a Andorra Rosa María Bruni encara cueja. El ministeri fiscal està decidit a aconseguir que s’anul·li la condemna que els tribunals andorrans van imposar a l’exparella de Bruni i pare de la menor Peter Tinneman per sostracció de menors. Per això ha presentat un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional (TC) que la sala ja ha admès a tràmit.
Tècnicament es tracta d’una qüestió de debat jurídic i el respecte al ‘non bis in ídem’, donat que Tinneman també va ser condemnat a Alemanya. Però diverses fonts han assegurat que hi pot haver un altre rerefons: anul·lant la sentència al pare de la criatura que se’n van endur pels seus bemolls la nena del país quan estava sota tutela de l’Estat posar molts pals a les rodes si Bruni volgués reclamar una indemnització justament de l’Estat pel mal funcionament de l’administració, que no hauria tingut prou cura de la seva filla mentre ella estava detinguda per una petició d’extradició de les autoritats alemanyes que l’acusaven de segrest parental.
Formalment, la fiscalia -que té la potestat de promoure recursos d’empara davant el TC però que rarament ho fa- ha acudit al Constitucional tot denunciant una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, en el seu vessant del principi ‘non bis in ídem’, i del dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret, reconeguts a l’article 10 de la Constitució. En certa manera, el ministeri públic el que pretén és que s’anul·lin les sentències del Tribunal de Corts i de la sala penal del Tribunal Superior que, l’abril i l’octubre de l’any passat, condemnaven Tinneman en rebel·lia processal com a responsable d’un delicte major de sostracció de menors a la pena d’un any de presó condicional. La fiscalia reclama en el seu recurs d’empara que el TC declari la vulneració sol·licitada i anul·lant les sentències esmentades que es dicti “una resolució de conformitat amb la jurisprudència establerta pel Tribunal Constitucional en relació al principi ‘non bis in ídem, integrat dins el principi de legalitat penal”.
Els fets es remunten a l’abril del 2011 quan Bruni va ser detinguda a petició de les autoritats alemanyes per afrontar un procés d’extradició que no s’acabaria mai autoritzant. Però la psiquiatra va ingressar a la presó en virtut de la demanda alemanya. La seva filla va ser internada a La Gavernera. El pare va al·legar que tenia una sentència que li atorgava la guarda i custòdia de la nena i la volia recuperar. Però la Batllia va entendre que davant el fet que la menor, molt menor llavors, feia cinc anys que no veia el seu pare, el procés de retorn havia de ser gradual. Així que Tinneman va venir un parell d’ocasions a veure la seva filla.
Finalment, quan ja la podia treure unes hores del centre, va aprofitar aquesta circumstància, el juliol, i en presència de les càmeres d’un programa d’una televisió alemanya, se la va endur a Berlín, avisant poc després de l’hora que l’havia d’haver tornat a La Gavernera que la menor era a la capital alemanya, en perfecte estat, però que no tornaria. Per aquells fets, Tinneman va ser condemnat per un delicte de sostracció de menors a una multa econòmica. Aquella sanció va ser anterior a la imposada pel Tribunal de Corts confirmada després pel Superior.
El debat jurídic que es porta ara al Tribunal Constitucional escau en el sentit de veure si el fet que hagi estat condemnat a Alemanya i després a Andorra infringeix el principi que una persona no pot ser condemnada dues vegades pel mateix delicte. Tant el Tribunal de Corts com el Superior consideren que no es donen les circumstàncies necessàries per considerar que hi ha una identitat absoluta entre les dues condemnes i, en conseqüència, no es vulnera el principi del ‘non bis in idem’. Serà, per tant, el TC qui haurà d’acabar decidint en una sentència que de ben segur tindrà una transcendència jurisprudencial ben destacada. I després encara queda si hi ha un interès o no per intentar evitar, per mirar de posar pals a les rodes, a una possible petició d’indemnització per part de Bruni, que molt contenta amb la cura que va tenir l’Estat andorrà respecte de la seva filla no deu estar.
Comentaris