L’advocat Cristóbal Martell, especialista en delictes financers i especialment conegut els darrers temps per ser un dels lletrats defensors clau de la família Pujol Ferrusola, ha lloat la “col·laboració ràpida i efectiva” que duen a terme les autoritats judicials andorranes quan des d’altres jurisdiccions, com ara l’espanyola, els sol·liciten la cooperació legal. La posició de Martell, força defensor d’Andorra, contrasta amb el parer mostrat pel periodista i exintegrant de l’Oficina Antifrau catalana Carles Quílez, que ha assegurat que el Principat, en general, és una jurisdicció on no es fan gaires preguntes. Ho deia Quílez en referència als controls que haurien d’haver fet, almenys abans de l’esclat del ‘cas BPA’, especialment les entitats financeres del país.
Martell i Quílez, en certa manera, han estat la cara i la creu però, alhora, els intervinents més destacats d’una taula rodona celebrada aquest divendres a la sala d’actes del Col·legi de Periodistes de Catalunya, a la Rambla de Barcelona. L’acte -moderat pel director de la revista ‘Alternativas Económicas’, Andreu Missé, i en el qual també ha intervingut el periodista i cap d’investigació del canal espanyol de televisió La Sexta, Joaquín Castellón- l’organitzava l’Institut de Cultura de Barcelona en el marc de les activitats paral·leles al certamen BCNegra 2017. El col·loqui portava per títol ‘Els Papers de Panamà: la connexió andorrana’. La sala que ha acollit la xerrada, als ponents de la qual no s’ha permès fer preguntes en públic, s’ha omplert gairebé a vessar.
Martell, que a través dels seus ‘partners’ a Andorra (Jean-Michel Rascagneres) ha intentat posar tantes traves legals com ha pogut per impedir que la Justícia del Principat lliurés informació dels Pujol a les autoritats judicials espanyoles, ha explicat que quan jurisdiccions estrangeres demanen informació als tribunals andorrans aquests darrers “no triguen gaire” en lliurar-la. Aquesta asseveració ha estat qüestionada per Quílez, que ha recordat que el jutjat número 31 de Barcelona, que inicialment va començar a instruir una de les causes que després s’annexaria a la que ja se seguia a l’Audiència nacional espanyol contra Pujol, va tardar Déu i ajut en rebre documentació que requeria.
L’advocat dels Pujol -que també ha defensat des de l’estrella del Barça, Lionel Messi, a l’exalcalde de Sabadell Manuel Bustos implicat en diversos casos de corrupció- ha recordat que el Principat ja no està considerat ara per Espanya un paradís fiscal i, alhora, s'ha referit al fet que recentment el país ha aprovat la llei d’intercanvi automàtic d’informació fiscal. No en va, Cristóbal Martell té nombrosos clients que d’una manera o altra tenen o han tingut històricament interessos o inversions al Principat.
Castellón i Quílez han abundat més en la qüestió que pregonava el títol de la taula rodona. Així, el primer, que ha tingut a l’abast tota una ingent quantitat de documentació obtinguda per un col·lectiu internacional de periodistes que va ser qui va destapar el cas ‘Papers de Panamà’ (La Sexta és un dels integrants del consorci) ha destacat com de ‘brutal’ pot ser la informació i les dades que es poden arribar a processar si s’analitza amb temps, cura i rigor tot allò de què es disposa. Al seu torn, Quílez ha recordat que va ser, precisament, la confessió del ministre de Finances, Jordi Cinca, que havia estat tenedor de les accions d’una societat a Panamà -que apareixia en aquells papers- el que ha portat a ‘descobrir’ la vinculació suposada de l’avui titular ministerial amb els ‘diamants de sang’.
I aquí ha estat quan Quílez, autor del llibre ‘Diamantes sucios’, ha aprofitat per descriure la relació de Cinca amb el denominat ‘cas Orfund’ i la presumpta desaparició de lingots d’or que ara, amb l’admissió a tràmit de la querella presentada per l’expresident del consell d’administració d’Orfund, Joan Samarra, per part del Tribunal de Corts, s’haurà d’investigar i posar-hi la lupa. Sobre una altra qüestió que està judicialitzada i des de fa molt, en aquest cas el ‘cas Pujol', Cristóbal Martell no n’ha dit ni una sola paraula en no poder-s’hi referir per un tema de secret professional.
Comentaris