Andorra haurà de 'pagar' per accedir a programes europeus conjunts com l'Erasmus

Riba explica que caldria aportar finançament i que ara s’analitza, entre una vintena, quins podrien tenir pel país un retorn positiu de la inversió

Riba, durant la reunió pública a Canillo.
Riba, durant la reunió pública a Canillo.

La signatura de l’acord d’associació podria obrir la porta a Andorra a participar en fins a una vintena de programes conjunts europeus, com ara l’Erasmus, que facilita la mobilitat d’universitaris dels diferents Estats membres. Així ho ha explicat el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, durant la primera de les reunions públiques sobre la negociació amb la Unió Europea que s’ha celebrat aquest dilluns al vespre a Canillo. L’entrada del Principat en aquests programes implicaria aportar finançament, però des del Govern es posa en relleu que s’acabaria rebent més del que s’inverteixi.

Una cinquantena llarga de persones han assistit a aquesta primera trobada, conduïda per Riba, en la qual s’ha intentat explicar el perquè es considera que l’acord d’associació és una eina necessària i els motius que el converteixen, a l’entendre del Govern, en la millor alternativa de cara al futur de les relacions amb l’organisme comunitari. També s’ha aprofundit en com s’estructura el document i, de forma especial, quina cabuda hi tenen les especificitats andorranes.

Riba ha posat en relleu que la signatura de l’acord obriria la porta a la participació en aquests programes conjunts. Entre ells, per exemple, l’Erasmus, un dels més coneguts i que permet anualment que estudiants universitaris puguin fer formació a centres d’ensenyament d’altres Estats membres. El secretari d’Estat ha apuntat que actualment existeixen una vintena d’iniciatives d’aquest tipus, algunes de les quals fan referència a medi ambient, al foment de petites i mitjanes empreses o a la recerca, com ara Horizon 2020.

Riba ha comentat que l’entrada d’Andorra als programes implicaria aportar finançament, però que la voluntat és incorporar-se no pas a tots sinó a aquells on el retorn sigui superior a allò que s’inverteix. Per això, ha apuntat, s’està ja fent un treball d’anàlisi sobre quins d’aquests programes serien els més interessants per al Principat. “Si ho juguem bé, si triem bé, la inversió la podem fer rendible”, ha afirmat a preguntes d’un dels assistents.

El Govern analitzarà l'aportació que caldria fer als programes, els andorrans que s'hi beneficiarien i el retorn que tindria

Entre els punts que s'hauran d'estudiar en aquest treball d'anàlisi hi ha l'aportació que hauria de fer Andorra segons el programa -en molts dels casos determinada pel PIB del país- i el nombre potencial de participants del Principat que podrien beneficiar-se. També serà essencial el càlcul del retorn que tindria per al país. 

Per al Govern, una part clau de l’acte era el torn obert de paraula pels assistents. “Volem saber quins són els dubtes i els neguits que tenen els ciutadans sobre l’acord; tenim el retorn dels actors econòmics i dels polítics, però ens falta també aquest”, ha explicat Riba prèviament a la reunió, tot admeten que, en aquestes primeres trobades “no podrem respondre a tot ara mateix”, però “sí que ens permetrà saber que un neguit en concret existeix de cara a quan s’hagi de tocar a la negociació”.

I quines són aquestes preocupacions? Doncs almenys, a Canillo, s’han centrat en punts com les dificultats que tenen els joves andorrans quan cursen estudis a centres universitaris estrangers, el finançament que hauria d’aportar a Andorra com a conseqüència de l’acord o el cost econòmic que pot suposar assumir el cabal comunitari.  

Un altre punt que s’ha posat sobre la taula ha estat la lliure circulació de persones. Riba no ha entrat en detalls, però sí que ha apuntat que “la posició de sortida d’Andorra és el manteniment del sistema de quotes actual; ara veurem on ens porta el procés de negociació”.

Una altra de les qüestions ha estat sobre si en el futur referèndum sobre l’acord hi podrien participar també els residents. El secretari d’Estat ha contestat que, ara per ara, la idea seria més similar a la votació sobre la Constitució del 1993 i, per tant, només hi tindrien dret a sufragi els andorrans.

Riba ha recordat que la celebrada a Canillo és només la primera d’una ronda d’onze reunions públiques –la segona tindrà lloc a Encamp el dimecres- que es faran tant a cadascuna de les set parròquies –també al Pas de la Casa- com també a Tolosa i Barcelona i, fins i tot, hi haurà una en format ‘streaming’. També ha avançat que durant el 2020 es vol fer dues rondes més on s’abordin ja aspectes més concrets de la negociació.

Comentaris (3)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.