Una part dels diners que blanquejaven dues organitzacions criminals russes vinculades amb la Costa Daurada procedia d’Andorra. Des del Principat la banda rebia diners en metàl·lic. I des d’altres paradisos fiscals el grup, liderat per un home que ha estat detingut a la urbanització de Vilafortuny, a Cambrils, percebia transferències bancàries. Des del 2014 hauria blanquejat uns 62 milions d’euros usant testaferros i societats interposades i ocultant els moviments dineraris a través de negocis poc clars i inversions immobiliàries (s’han embargat 191 propietats a diversos punts de la geografia espanyola, i principalment a la zona de Tarragona i, en menor mesura, Alacant). La xarxa solia recórrer a la concessió de préstecs hipotecaris per rentar els diners, que procedien en gran mesura de les activitats suposadament il·lícities dels grups Tambovskaia i Taganskaia.
La fiscalia anticorrupció espanyola i la guàrdia civil feia mesos que estava treballant en l’operatiu, que ha esclatat a primera hora d’aquest matí de dimarts amb la pràctica de diversos escorcolls domiciliaris (on s'han recuperat uns 150.000 euros en metàl·lic) que han comportat vuit detencions (sis russos, un ucrainès i, suposadament, un advocat reusenc). En concret, els més de cent cinquanta agents mobilitzats han accedit a tretze domicilis, quatre empreses i dos despatxos professionals. Els investigadors pensen que a banda dels integrants d’origen rus la banda va haver de comptar amb la col·laboració de tres advocats (dos del Camp de Tarragona i un altre de l’Hospitalet de Llobregat) i com a mínim un notari que fa tot just un mes es va suïcidar després que se l’hagués arrestat uns dies abans acusat d’un delicte d’estafa.
Justament, el notari en qüestió, Rafael Martínez Olivera, tenia el despatx al Passeig La Salle de Cambrils, al barri de l’Eixample d’aquesta població marinera, on la guàrdia civil ha actuat poc després de les 6 del matí. En l’edifici número 9 del mateix vial s’ha practicat una de les detencions. El presumpte responsable de l’organització blanquejadora ha estat arrestat en un apartament situat al carrer Francine Geisler de Vilafortuny. Els investigadors també han actuat al carrer Salauris de Salou, relativament a prop de l’ajuntament d’aquest municipi. I en diferents domicilis i empreses de la cèntrica plaça Llibertat de Reus i el proper carrer Maria Montessori. En tots els indrets s’han practicat algunes de les vuit detencions realitzades. En alguns casos, els arrestats s’han resistit i l’intercanvi de cops i crits ha estat norma.
L’operació (anomenada 'Usura'), dirigida pel titular del jutjat d’instrucció número 3 de Reus, Diego Álvarez de Juan, i coordinada per dos fiscals anticorrupció arribats a la capital del Baix Camp expressament des de Madrid, ha tingut també el suport de l’Europol, vistes les connexions i vinculacions que els implicats en el cas tenen. Els investigadors han fet esclatar el cas aprofitant que alguns dels sospitosos feia pocs dies que havien arribat a la Costa Daurada disposats a passar-hi l’estiu. Alguns d’ells, sospiten els responsables de l’operatiu, rebien en les seves residències influents personatges de l’entorn del president rus Vladimir Putin. D'altres només es traslladaven a la costa catalana en comptades ocasions per supervisar tot l'entramat i tornar al cap de pocs dies a Rússia, on estaven establerts. El cas resta sota secret de sumari i no es descarten noves detencions. Tampoc no han negat les fonts consultades que hi hagi en les properes hores o ja hi hagi hagut alguna actuació al Principat, que seria, però, més tendent al bloqueig de béns que a una altra cosa.
Durant la investigació s'han detectat connexions amb societats mercantils establertes en diversos paradisos fiscals, així com amb testaferros professionals coneguts a nivell mundial per la seva relació amb els grans aparells de blanqueig. La investigació ha revelat que les conegudes organitzacions criminals russes lligades a les xarxes blanquejadores que han estat l’objecte principal del cop de la fiscalia anticorrupció espanyola adquiria empreses de forma il·legal amb mètodes com ara l’anomenat Raider, que era comunament molt utilitzat per organitzacions criminals euroasiàtiques la dècada de 1990. En l'operació s'han intervingut nombrosos terminals mòbils, dispositius informàtics i diversa documentació. I s’han immobilitzant, segons la guàrdia civil, 142 productes bancaris.
Comentaris