La tisorada en inversió pública continuarà el 2021

El Govern preveu retallar 10 milions més l’any vinent, que se sumarien als disset ja reduïts per a l’actual exercici

Obres de pavimentació en un carrer d'Andorra la Vella
Obres de pavimentació en un carrer d'Andorra la Vella

L’impacte de la crisi del coronavirus en les finances públiques serà fort. Molt fort. I no es limitarà únicament al 2020. El Govern té clar que els ajustos a realitzar per afrontar les conseqüències econòmiques de l’epidèmia sanitària s’allargaran en el temps i afectaran també, com a mínim, l’any vinent. Entre altres aspectes, si ja enguany caldrà fer una forta retallada en inversió, aquesta continuarà el 2021 amb, com a mínim una tisorada de deu milions.

Així s’apunta en el ‘Pla d’equilibri financer del 12 d’abril del 2020 del pressupost extraordinari destinat al finançament de les despeses derivades de la situació d’emergència sanitària causada pel nou coronavirus SARS-COV-2’. El document, al qual ha tingut accés Altaveu, s’afegia com a informació complementària a la segona Llei òmnibus i actualitza l’impacte que, tant la mateixa crisi com les mesures adoptades provocarien en les arques públiques.

L’allargament -per altra banda, del tot lògic- de la crisi sanitària comportarà la necessitat que Govern posi més diners per mitigar el dany que es causa al teixit econòmic, a la vegada que queden tocats els ingressos que es percebran. El pla enviat per l’executiu als parlamentaris analitza punt per punt quines poden ser aquestes afectacions.

El Govern no pagarà hores extra ni al personal de l'administració general ni al cos diplomàtic i s'estalviarà un milió d'euros el 2020 i un altre el 2021

Ja amb el document presentat amb la primera Llei òmnibus es preveia una forta reducció de la inversió per al 2020. En concret, de 17 milions, deixant-la en només 26,9 en comparació als prop de 44 previstos quan es va aprovar el pressupost al Consell General. La retallada, però, no es queda aquí sinó que s’ampliarà al 2021. Llavors, serà de deu milions més. Així, el marc pressupostari preveia per aquell exercici una despesa en inversions de 42,78 milions. Ara, la previsió queda tot just en 32,78.

I és que el Govern és conscient que serà clau intentar reduir partides per aconseguir compensar, mínimament això sí, el que es gastarà en altres àmbits, com ara el finançament de les suspensions temporals de contracte o les reduccions de jornada dels assalariats o la mateixa despesa sanitària provocada per l’epidèmia. Així, una mesura que ja està clara és que durant els dos propers exercicis les hores extraordinàries dels funcionaris no seran retribuïdes. Això afecta, per ara, el personal del cos general i del cos especial de la carrera diplomàtica i suposarà un estalvi per a l’Estat d’un milió d’euros per cadascú dels dos anys. La reducció podria ser superior si s’acaba aplicant també a la resta de cossos especials.

Un altre canvi pressupostari fa referència als ingressos previstos des de les dues societats públiques. Com es va anunciar, hi haurà una distribució extraordinària de les reserves de totes dues entitats: 20 milions per part d’Andorra Telecom i 10 des de FEDA. Ara bé, la voluntat és que aquesta mossegada es pugui recuperar l’any vinent, com evidencia el fet que, en canvi, pel 2021 s’estima que la distribució de totes dues empreses es redueixi en 27 milions. En el seu dia, es va preveure que s’aportessin 32 milions. Ara, l’any vinent tot just serien 5.

Andorra Telecom i FEDA aportaran 30 milions de reserves enguany, però la distribució de beneficis de l'any vinent serà de tot just 5 milions

Altres canvis en el pressupost suposen la incorporació als ingressos de dos milions provinents del fons de solidaritat o l’increment de despesa financera que provocarà el major endeutament: 500.000 euros més enguany i un milió el vinent. També creixerà la despesa per les prestacions de baixa de la CASS ( 7 milions) i la sanitària (3 milions).

I, evidentment, el gran gruix de diners s’ho emportarà la cobertura de les suspensions temporal de contractes o les reduccions de jornada. La previsió és que es necessitin 120 milions d’euros.

Aquest impacte econòmic provocarà que el 2020 s’incompleixin diverses de les limitacions previstes a la regla d’or. La primera, la d’endeutament. S’espera que aquest s’incrementi fins a 1.370 milions d’euros, el que representa un 51% del PIB, que cauria un 5% fins als 2.688 milions. I aquesta situació, almenys segons el document, trigarà anys a redreçar-se. No seria fins al 2025 que es tornaria a estar per sota del 40% marcat per la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal.

També s’incomplirà el límit de despesa de funcionament permesa. En aquest cas, només pel 2020, quan serà de 530 milions, molt per sobre dels 365,77 permesos. Ja pel 2021 es preveu que aquest paràmetre torni a estar controlat.

En canvi, en comparació amb el pla incorporat a la primera Llei òmnibus, no se sobrepassa els percentatges establerts pel que fa a la imposició directa, que no pot suposar més del 40% dels ingressos totals en concepte tributari del Govern. Ho permet la previsió de reducció de recaptació pel fet d’haver fet que el pagament a compte sigui únicament del 20% dels resultats del 2019 en lloc del 50% inicialment marcat a l’impost de societats.

Comentaris (7)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.