La solució de l'AREB: un fons voltor penalitzat pel FinCEN per dirigir un banc que rentava diners a Santo Domingo

El fons voltor seleccionat per l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), l’americà JC Flowers, per gestionar els actius considerats aptes de Banca Privada d’Andorra (BPA), és un vell conegut del FinCEN. JC Flowers va comprar un petit banc als Estats Units que, al seu torn, va ser penalitzat per l’agència dependent del departament del Tresor per haver dut a terme grans transaccions de diners amb clients poc clars a Mèxic i la República Dominicana.

El Saddle River Valley Bank era una petita entitat bancària amb dues sucursals a Nova Jersey que estava lluitant per superar la recent crisi financera. JC Flowers buscava un banc on invertir com a estratègia per tenir accés a altres entitats en fallida de la SRVB Federal Deposit Insurance Corp. i així poder disposar d’una xarxa de banca electrònica amb països de l’Amèrica Llatina. Sota la direcció de JC Flowers, entre el 2009 i el 2011 l’esmentada entitat de Nova Jersey va moure 1,5 bilions de dòlars en transaccions financeres amb clients de Mèxic i la República Dominicana -un país que prou bé coneix el cap de Govern, Toni Martí- mentre que a nivell local només va ser capaç de mobilitzar uns 120 milions de dòlars

A diferència de BPA, de la qual les pròpies autoritats andorranes no han tingut cap més remei que reconèixer sense dubtes que la immensa majoria dels clients i de transaccions financeres no presenten cap dubte en relació a la seva licitud, en el cas del Saddle River Valley Bank els seus moviments bancaris domèstics legítims pràcticament no es veien al costat de la seva participació en el rentat de diners a Amèrica Llatina. Per això que la línia de negoci llatinoamericana del Saddle River va cridar l’atenció del FinCEN, que va obrir una investigació en relació a aquell banc el 2011.

De manera precipitada, poc després que se sabés que el FinCEN investigava el Saddle River Valley Bank, JC Flowers es va vendre les accions de l’entitat tot acceptant una devaluada oferta de compra de la Union Center National Bank que va suposar una gran pèrdua de diners als socis minoritaris del llavors conflictiu banc de Nova Jersey. El 2013, el banc originari de Nova Jersey va acceptar una multa de 8,2 milions de dòlars del FinCEN davant els diversos càrrecs que se li imputaven, entre els quals la incapacitat de poder disposar d’un programa per combatre de forma efectiva el blanqueig de capitals. JC Flowers afirmaria que no sabia res de res de les activitats del Saddle River Valley Bank (SRVB) tot i haver-se passat nou mesos regirant documentació de l’entitat abans de decidir-se a comprar-la. Semblava impensable no adonar-se de segons quins fets en un banc que gestionava proporcionalment tants pocs dipòsits i, en canvi, les transaccions amb els clients llatinoamericans multiplicaven pràcticament per quinze els actius de l’entitat.

Els accionistes minoritaris, que havien perdut molts diners, van decidir demandar, ja al 2012, l’SRVB i JC Flowers per no complir les seves promeses de renovar i reflotar l’entitat de Nova Jersey. Però l’expedient judicial va acabar tancant-se a petició de les parts i, a banda de qui havia estat màxim responsable del banc i un dels socis fundadors, Conrad Caruso, que va ser l’iniciador del plet, la resta de demandants i demandats van restar en l’anonimat.. El cas es va resoldre finalment amb un acord econòmic: 1,2 milions de dòlars.

Tot plegat porta a pensar que afirmacions de l’AREB com ara que l’elecció de JC Flowers permet assegurar que s’han “assolit tots els objectius perseguits pel pla de resolució de BPA” sembla més aviat una hipocresia. ¿De quins objectius es tracta? ¿De trobar un comprador que tenia un banc que estava fent rentat massiu de diners i va ser penalitzat pel FinCEN? ¿De convertir en adjudicatari d’un banc en constant creixement un fons voltor que va assegurar no saber reconèixer que adquiria una entitat que feia transaccions com a mínim contaminades per valor d’1,5 bilions de dòlars en un banc amb 120 milions de dòlars en actius? ¿Espera l’AREB, de JC Flowers, la mateixa cura i ètica que aquesta societat americana va mostrar als Estats Units? O potser tot plegat només és un intent de vendre el banc pont a qualsevol preu amb l’únic objectiu, aquest potser sí, d’amagar sota la catifa la incompetència per gestionar la crisi provocada en gran part pel propi Govern d’Andorra i la seva manca de transparència.