La proposta 'raiffeisen.ad' fil per randa

Optimista acollida de la proposta de banc cooperatiu que pretén \'salvar\' BPA
Optimista acollida de la proposta de banc cooperatiu que pretén \'salvar\' BPA
Els promotors del banc cooperatiu que pretén fer-se amb les regnes de Banca Privada d'Andorra (BPA) oferint una alternativa que consideren molt menys destructiva que la posada en marxa de Vall Banc ha confirmat davant l'Agència estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) la seva disposició d'optar a fer-se càrrec de la reestructuració. El projecte 'raiffeisen.ad' liderat per l'economista i exconseller general Eusebi Nomen i altres empresaris, treballadors i extreballadors de l'entitat planteja diferents escenaris. La proposta fil per randa feta a l'AREB és la següent:   Confirmació de la Oferta d’adquisició d’una part del negoci de BPA o d’adquisició d’accions dins d’una reestructuració o recapitalització de BPA Atès que el dia 19 d’agost els senyors Xavier Feliubadaló, Lluis Ferreira, Artur Homs, Eusebi Nomen i Antoni Sanchez van presentar davant l’AREB una oferta d’adquisició d’una part del negoci de BPA o d’adquisició d’accions dins d’una reestructuració o recapitalització de BPA. Atès que el dia 31 d’agost 2015 aquestes mateixes persones van escripturar la Societat Cooperativa raiffeisen.ad, avui “en constitució”. Atès que el dia 2 de setembre 2015  el Consell Rector va acordar amb aquestes persones la renovació de la oferta a l’AREB en nom de la Societat Cooperativa raiffeisen.ad.(en constitució) Avui, 3 de setembre 2015, la Societat Cooperativa raiffeisen.ad (en constitució) presenta davant l’AREB una OFERTA renovada a partir dels fonaments següents: FONAMENTS
  1. Partim del fonaments i raonaments exposats en el contingut de la Oferta del 19 d’agost 2015  que evolucionem i ampliem en la present oferta i, per evitar repeticions, adjuntem com Annex I els Fonaments i raonaments de la oferta del 19 d’agost 2015.
  1. Atès que la llei 8/2015 de mesures especials disposa la via de la reestructuració i la via de la resolució i atès que dins la via de la resolució es disposen diferents eines i atès que entre aquestes eines està la de l’entitat pont que sols pot deixar d’existir seguint quatre alternatives.
  1. Atès que la destrucció de valor que es genera en cadascuna d’aquestes eines i alternatives dependrà de decisions que ha de prendre l’autoritat de resolució, l’AREB.
  1. Atès que per decidir la millor alternativa és fonamental disposar de la informació sobre dades sols disponibles per part de l’AREB i de decisions que sols pot prendre l’AREB sobre les qüestions següents:
  • Quin és el passiu de BPA (balanç individual) a data d’avui?
  • Quin és el total dels saldos balanç i fora de balanç dels clients que han passat el KYC, i dins dels clients que no han passat el KYC, quin és el total dels saldos del clients que passarà a disposició de la fiscalia i el total del saldo dels qui seran objecte de posteriors rondes d’avaluació del KYC?
  • Quins són els actius que es deixaran dins de BPA per quadrar el passiu corresponent als comptes que no han superat el KYC i que han d’acabar sent objecte de liquidació?
  • Quins són els actius que es deixaran dins de BPA per quadrar el passiu corresponent als comptes que han superat el KYC? I quina serà la minusvàlua que s’aplicarà sobre aquests actius prèviament a la seva transmissió a l’entitat pont (Vall Banc).
  • Segons quin sigui l’import d’aquesta minusvàlua sobre els actius objecte de transmissió a Vall Banc, el passiu de BPA es veurà afectat de manera diferent i afectarà a diferents grups de persones segons l’ordre de prelació. De forma que és fonamental saber si l’import de les minusvàlues és:
  • Inferior a 210 milions? En aquest escenari sols es veuen afectats els socis i, conseqüentment no existeix un interès econòmic especial dels clients per formar una cooperativa.
  • Entre 210 i 274 milions? En aquestes escenari, els clients amb accions preferents perdran els seus estalvis i conseqüentment tindran un interès econòmic especial en establir la cooperativa per evitar aquesta pèrdua.
  • Més de 274 milions? En aquest escenari, és fonamental conèixer si l’AREB prendrà la decisió d’amortitzar els comptes de les entitats consolidades amb BPA, o no?
 
  • En l’escenari que no es toquin els comptes de les consolidades:
    • L’import de les minusvàlues serà fins a uns 295 milions? En aquest escenari els clients que no tenen preferents  no tenen un interès econòmic especial en crear la cooperativa.
    • L’import de les minusvàlues es superior a uns 295 milions? En aquest escenari els saldos dels clients es veuran afectats, donant lloc a un interès econòmic especial per crear la cooperativa.
 
  • En l’escenari que es toquin els comptes de les consolidades:
    • L’import estarà entre uns 300 i uns 380 milions? En aquest escenari es veuran afectats els comptes dels clients de BPA Panamà i de BPA Assegurances, provocant la seva fallida, a no ser que l’AREB els recapitalitzi. Què pensa fer l’AREB en aquest escenari?
    • L’import estarà per sobre dels 380 milions? En aquest escenari també es veuran afectats els comptes dels clients de BPA que tindran un interès econòmic especial en crear la cooperativa.
  • Segons com es finalitzi Vall Banc es creen escenaris molt diferents per a la viabilitat dels llocs de treball i, conseqüentment per als interessos dels empleats en formar una cooperativa com solució alternativa. Per tant és necessari que l’AREB informi de quina és la via de finalització de Vall Banc que pensen aplicar:
  • Fusió de Vall Banc amb un banc amb llicència bancària andorrana? En aquest escenari, atès que els bancs andorrans existents tenen una estructura de personal suficient per absorbir Vall Banc sense necessitat de nou personal, com es posarà fi als llocs de treball de Vall Banc?
  • Venda d’actius i passius de Vall banc? En aquest escenari com es posarà fi als llocs de treball de Vall Banc?
  • Liquidació de Vall Banc? En aquest escenari com es posarà fi als llocs de treball de Vall Banc?
  • Venda d’accions de Vall Banc a una entitat privada i finalització del seu objecte social com entitat pont? Sota quin article de la llei andorrana es posarà fi a l’entitat pont com a tal? Es vol modificar la llei? En cas que es consideri un camí viable, quin serà el capital necessari que l’adquirent haurà d’aportar a Vall Banc per capitalitzar-lo degudament per poder operar amb solvència en el mercat internacional?
  • Quins son els beneficis potencials que podran obtenir els adquirents de Vall Banc o dels seus actius, segons l’import de les minusvàlues que s’apliquin als actius de BPA en el moment de transmissió a Vall Banc?
  • Quan comunicarà l’AREB als clients de BPA si han passat, o no, el KYC? Sense aquesta informació, els clients de BPA no poden esdevenir cooperativistes atès que la cooperativa no pot acceptar com cooperativista a una persona que hagi suspès el KYC.
OFERTA: Segons quines siguin les respostes de l’AREB a les preguntes del FONAMENT 4 podrem afinar la oferta ferma que presentem en aquest document. Per tant, aquesta oferta es ferma, però atès que existeixen nombroses variables, aquesta oferta s’ha de rebre com subjecte a ser afinada segons les respostes de l’AREB. Bàsicament la oferta que confirmem és:
  1. Compra d’una part de l’activitat de BPA: Aquesta alternativa és la més complicada atès que requereix que la societat cooperativa creï una societat anònima que rebi una llicència bancària. L’objectiu seria que la societat anònima amb llicència bancaria adquiriria per un euro les preferents dels cooperativistes, els seus saldos, els seus actius crediticis i els saldos de corresponsals fins quadrar actiu i passiu. Òbviament el fora balanç dels cooperativistes també seria objecte d’adquisició. Atès que actiu i passiu estaria quadrat, el preu a pagar seria d’un euro.
  1. Compra de les accions de BPA escindida. Aquesta solució pot ser molt ràpida i senzilla d’execució i comporta que BPA s’escindeixi en dues entitats. Per un costat quedaria una societat que tindria la llicència bancària de BPA i com a passiu tindria les preferents i comptes dels clients que vulguin esdevenir cooperativistes i, com a actiu, tindria els actius crediticis d’aquests clients i els saldos de corresponsals fins quadrar actiu i passiu. Òbviament el fora balanç dels cooperativistes també seria objecte de l’escissió. La cooperativa adquirirà aquesta societat BPA “escindida” per un euro atès que actiu i passiu estaria quadrat, el preu a pagar seria d’un euro. L’altra societat resultant de l’escissió tindria els passius corresponents als clients que vulguin anar a Vall Banc i els que no hagin passat el KYC.
  1. Reestructuració o Recapitalització “triangulant” amb la cooperativa que adquiriria la majoria de les accions de BPA que seguidament canviaria el seu nom i la llicència. En aquest escenari els comptes que no han passat el KYC i presenten problemes de blanqueig passarien sota la custòdia de les autoritats judicials competents i de l’INAF. Aquesta solució no presenta problemes legals ni financers majors i es pot executar molt ràpidament.
Atesa la variabilitat d’escenaris segons les decisions que prengui l’AREB, la destrucció de valor de l’alternativa Vall Banc pot variar molt. Per tant, si comparem aquesta destrucció de valor solta l’alternativa Vall Banc amb la que es genera en altres alternatives, podem concloure
  • La destrucció de valor serà sempre major per als accionistes si l’AREB opta per l’alternativa de Vall Banc, excepte en el cas que els actius transmesos de BPA a Vall Banc tinguin una minusvàlua inferior a 140 milions.
  • La destrucció de valor serà sempre major per als clients si l’AREB opta per l’alternativa de Vall Banc, excepte en el cas que els actius transmesos de BPA a Vall Banc tinguin una minusvàlua inferior a 210 milions. Segons l’import de la minusvàlua i segons si els comptes de les consolidades s’amortitzen, o no, el perjudici serà menor o major per a un grup o altre de clients.
  • La destrucció de valor serà sempre major per als empleats de BPA si l’AREB opta per l’alternativa de Vall Banc, excepte en el cas que pràcticament tots els actius i passius es passin a Vall Banc, es modifiqui la llei i es puguin vendre les accions a un banc de fora que estableixi la seva seu a Andorra, és a dir, que no creï una mera filial a Andorra.
  • El principal problema de Vall Banc serà la reobertura de relacions amb corresponsals i custodis. En aquest sentit, una solució raiffeisen.ad és la que reobrirà més fàcilment els canals amb altres entitats financeres raiffeisen o altres formes cooperatives i altres entitats financeres que actuarien com corresponsal de raiffeisen.ad i, conseqüentement, és l’alternativa que generaria menys destrucció de valor generada pel tancament de corresponsals.
Per tant, presentem aquesta oferta sota el convenciment que és l’alternativa que genera una menor destrucció de valor i facilitarà més la reobertura dels canals internacionals de BPA. Conseqüentment, si l’AREB considera que ha d’aplicar una altra alternativa, demanen que ens exposi per quins motius aquesta altra alternativa esdevé imprescindible, amb l’objectiu de millorar els problemes que no s’hagin detectat. ANNEX I  Fonaments i raonaments de la oferta del 19 d’agost 2015 que incorporem com fonament de base de l’actual oferta  Primer- Atès que l’article 3 de la llei 8/2015, del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries (en endavant, Llei 8/2015) disposa que: “La consecució dels objectius esmentats ha de procurar, en tot cas, minimitzar el cost de la reestructuració o resolució i evitar la destrucció de valor, excepte quan sigui imprescindible per aconseguir els objectius de la reestructuració o la resolució” Hem continuat l’estudi sobre la destrucció de valor que comporten diferents alternatives. Els resultats d’aquest estudi ens permeten constatar que quan major és la destrucció de valor de cada alternativa, pitjor és el grau d’assoliment dels objectius que fixa l’article 3 de la Llei 8/2015. Especialment pel que fa als objectius d’evitar efectes perjudicials a l’estabilitat del sistema financer andorrà; de prevenir el contagi que comportaria una pèrdua del valor de les accions preferents o la retallada en els dipòsits dels clients;  d’un us més eficient dels recursos públics; de protegir els dipòsits i inversions dels clients; de protegir els llocs de treball dels treballadors; i de minimitzar la destrucció de valor als accionistes. L’exercici d’avaluació de les diferents alternatives dona els resultats següents:
  1. Alternativa de la resolució utilitzant de l’eina de l’entitat pont (Vall Banc):
Atès que l’article 19.8 de la Llei 8/2015 estableix com únic criteri per a la realització de la valoració dels actius de BPA a transmetre a l’entitat pont que: “La valoració ha de tenir en compte les pèrdues que haurien suportat els accionistes i creditors de l’entitat objecte de resolució en el cas que aquesta entitat hagués estat liquidada en el marc d’un procediment de liquidació concursal ordinari”. Atès que l’AREB va comunicar en la seva nota de premsa del 17 de juliol 2015 que, segons els informes de tres valoradors internacionals, les pèrdues en un escenari de liquidació serien de 584 milions. Entenem que les minusvàlues que haurà d’aplicar l’AREB als actius de BPA abans de la seva transmissió a l’entitat pont hauran de tenir en compte aquesta pèrdua de 584 milions i, conseqüentment, en aquesta alternativa la destrucció de valor esdevé similar a la que es produiria en un escenari de liquidació. També entenem que l’AREB pot interpretar aquesta obligació legal de “tenir en compte” com un nivell màxim de destrucció de valor i, atès que segons la mateixa nota de 17 de juliol l’AREB informa que segons els mateixos experts internacionals les pèrdues en un escenari de resolució serien de 313 milions, entenem que les minusvàlues que finalment l’AREB apliqui als actius de BPA objecte de transmissió a l’entitat pont estaran dins d’una forquilla entre uns 313 milions i un màxim de 584 milions. Atès que aquestes minusvàlues entre 313 i 584 milions a l’actiu de BPA amb caràcter previ a la transmissió efectiva dels actius a l’entitat pont, comportarien la corresponent reducció al passiu de BPA, aleshores, seguint l’ordre de prelació, es produirien les destruccions de valor següents: (nota prèvia: atès que no s’ha publicat el balanç individual de BPA, les xifres utilitzades corresponen a estimacions)
  • Destrucció de valor per als accionistes: import total de capital reserves, que segons dades de l’AREB sumarien uns 210 milions d’euros
  • Destrucció de valor per als clients titulars de preferents de BPA, ja sigui de manera directa o com titulars de fons tenedors de preferents de BPA serà del 100% del valor de les preferents que estimem en uns 64 milions d’euros
  • Destrucció de valor per als accionistes (amb més del 10% del capital), administradors, executius i empreses que consoliden amb BPA, sobre els saldos (balanç) estimada en uns 15 milions d’euros
  • Destrucció de valor per als clients titulars de comptes corrents o dipòsits:
a) si la minusvàlua aplicada per l’AREB és de 313 milions, la destrucció de valor per als clients serà d’uns 24 milions d’euros (210 64 15 24 = 313) b) si la minusvàlua aplicada per l’AREB és de 584 milions, la destrucció de valor per als clients serà d’uns 295 milions d’euros (210 64 15 295 = 584) - Destrucció de valor per als treballadors: atès que una entitat pont té una vida legal limitada a 2 anys i desprès d’aquest termini de temps ha de ser objecte de liquidació, de venda d’actius i passius o de fusió. Els llocs de treball acostumen a desaparèixer majoritàriament en qualsevol d’aquests escenaris. Per tant la destrucció de llocs de treball desprès de la fi de l’entitat pont pot estar al voltant del 90%.
  1. Alternativa de la resolució utilitzant l’eina de l’adquisició d’una part del negoci de BPA
Atès que l’article 16 de la Llei 8/2015 estableix que l’AREB pot transmetre a un adquirent tots o part dels actius i passius de BPA, inclosos accions i instruments representatius de capital o convertibles. Atès que la valoració dels actius i passius objecte de transmissió s’ha de fer seguint l’objectiu de maximitzar el preu de venda (art.16.4.e de la Llei 8/2015) en lloc del condicionant que hem analitzat de les pèrdues en un escenari de liquidació de l’article 19.8 de la mateixa Llei en el cas de l’entitat pont. La societat cooperativa raiffeisen.ad pot aportar la solució següent:
  • Els clients de BPA podran esdevenir cooperativistes de la societat cooperativa raiffeisen.ad i, atès que un cooperativista pot fer aportacions dineràries o aportacions de drets avaluables econòmicament, aportaran:
    • els seus drets sobre les seves preferents de BPA; i
    • els seus drets sobre un percentatge X del seu saldo a BPA (avui intervingut),
fins sumar un import de capital que permeti complir els ratis adients. Xifrem aquest import, al voltant dels 100 milions d’euros.
  • De manera que la cooperativa pot acumular un capital social d’uns 100 milions d’euros. Seguidament la Societat cooperativa raiffeisen.ad crearà la societat anònima raiffeisen.ad amb un capital de 100 milions totalment subscrit per la cooperativa raiffeisen.ad.
  • La societat anònima raiffeisen.ad adquirirà una part de l’activitat de BPA formada pels actius i passius següents:
    • Passius:
      • Les preferents de cadascun dels cooperativistes
      • Els comptes de cadascun dels cooperativistes
    • Actius:
      • Els actius crediticis de cadascun dels cooperativistes (hipoteques, crèdits comercials, crèdits personals...)
      • Saldos de corresponsals estrangers per un import que quadri actiu i passiu
  • De forma similar s’estudiarà conjuntament amb l’AREB com estructurar la oferta de compra del fora balanç i dels comptes de custodis.
  • Atès que actiu i passiu estaran quadrats, el preu de compra d’aquesta activitat de BPA serà d’un euro simbòlic.
  • Amb aquesta operació el banc raiffeisen.ad assolirà un estructura solvent i amb liquiditat.
Analitzem la destrucció de valor que comporta aquesta alternativa: Atès que s’ha generat una destrucció de valor d’uns 140 milions corresponents a la minusvàlua que suportaran les accions de banco de Madrid comptabilitzades a l’actiu de BPA, els accionistes de BPA patiran aquesta destrucció de valor de 140 milions que reduirà el capital social. Atès que la societat anònima raiffeisen.ad podrà adquirir els comptes i les preferents dels cooperatives i, atès que raiffeisen.ad també adquirirà els actius crediticis dels cooperativistes i els saldos dels corresponsals fins a un import que iguali actiu i passiu, aleshores els clients de BPA que esdevinguin cooperativistes, no tenen per què patir cap pèrdua de valor altra que la que han patit fins el dia d’avui degut a la manca de disponibilitat dels seus bens financers.   Els clients que no vulguin esdevenir membres de la cooperativa i es quedin a BPA per ser posteriorment transmesos a Vall Banc, patiran la mateixa destrucció de valor que a l’Alternativa I abans exposada. Atès que la societat anònima raiffeisen.ad rebrà una llicència de les autoritats andorranes per poder operar, i atès que raiffeisen.ad tindrà una estructura cooperativa, raiffeisen.ad incorporarà un nombre d’assalariats de BPA (que també seran cooperativistes) proporcional al passiu que rebrà de BPA. Per tant, la destrucció de valor per als treballadors serà funció del percentatge de clients de BPA que passin el KYC i puguin esdevenir clients del banc raiffeisen.ad.
  • Alternativa III
Atès que l’article 15.1.d) de la Llei 8/2015 estableix la recapitalització interna com eina de resolució i que l’article 7 de la mateixa Llei disposa les mesures de reestructuració, la societat cooperativa raiffeisen.ad pot aportar la solució següent:
  • Atès que un cooperativista pot fer aportacions dineràries o aportacions de drets avaluables econòmicament, els clients de BPA podran aportar els seus drets sobre un percentatge Y% del seu saldo a BPA (avui intervingut), fins un import d’uns 140 milions d’euros que és la pèrdua que BPA acumula fins ara com resultat de la destrucció de valor en les accions de Banco de Madrid comptabilitzades a l’actiu de BPA.
  • De manera que la cooperativa pot acumular un capital social d’uns 140 milions d’euros.
  • Paral·lelament, BPA pot ser objecte de reestructuració, especialment en allò relatiu al que disposa l’article 7.2.f) i g) de la Llei 8/2015 i ampliar el capital en 140 milions d’euros que serien subscrits per la societat cooperativa raiffeisen.ad, de manera que la societat cooperativa "raiffeisen.ad esdevindria el soci majoritari de BPA amb 140 milions i els actuals socis es quedarien com socis minoritaris amb 70 milions (els actuals 210 milions menys els 140 per pèrdues de les accions de Banco de Madrid).
  • En aquest cas no es crea la societat anònima raiffeisen.ad.
  • Òbviament, tots els comptes que no hagin passat el KYC i siguin sospitosos de blanqueig passaran sota el control de les autoritats corresponents i sota la gestió de l’INAF o d’un banc pont “dolent”.
  • El resultat es que BPA quedaria com un banc cooperatiu amb la majoria del seu capital propietat de la societat cooperativa raiffeisen.ad que controlaria 2/3 del capital i amb uns socis minoritaris (els antics socis de BPA) que controlarien 1/3 del capital. Per tant, es canviaria el nom a Banc raiffeisen.ad i se li atorgaria una nova llicència bancària.
Aquesta alternativa no comporta altra destrucció de valor que la ja generada als accionistes d’uns 140 milions com resultant de la liquidació de Banco de Madrid. Certament tots els assalariats mantindrien el llocs de treball, els clients no veurien les seves preferents amortitzades ni els seus saldos retallats i els accionistes no patirien destruccions de valor per sobre dels 140 milions ja destruïts. Conclusions:  1- L’alternativa que millor compleix els objectius de reestructuració o resolució és la tercera i és la que genera la menor destrucció de valor. 2-La resolució amb l’eina de l’entitat pont no és “imprescindible” (com requereix l’article 3 de la Llei 8/2015) per aconseguir els objectius de reestructuració o resolució atès que aconsegueix uns objectius pitjors que l’eina de l’adquisició d’una part de BPA o que la reestructuració o  recapitalització de BPA com descrit anteriorment a l’Alternativa III. 3- Un problema important en tota alternativa que s’esculli és la implementació pràctica, real, de l’entitat resultant final. Especialment l’acceptació per part del mercat, dels corresponsals i de la resta de components de xarxa internacional financera. En aquest sentit, la creació d’un banc raiffeisen te la credibilitat que aporta una estructura cooperativa i podrà comptar amb la col·laboració de la xarxa internacional de bancs cooperatius i la seva tradicional solidaritat mútua. 4- Recordem l’experiència dels cas Wegelin en el qual, la seva activitat fora dels Estats Units va ser adquirida per Raiffeisen (CH) i l’entrada de Raiffeisen va permetre acabar amb el problema plantejat amb la FinCEN.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.