La proposta de convertir el Pas en un 'outlet' a cel obert amenaça de fracturar més encara l'aliança entre UP i DA

Comentaris

El Pas de la Casa treu foc pels queixals. La proposta del Govern de convertir el nucli encampadà en un ‘outlet’ gegant ha indignat els veïns i comerciants del poble, que aquest vespre tenen la sana i ferma intenció d’exposar el seu malestar als representants de l’executiu que acudiran a una reunió oberta per exposar el Pla de turisme de compres. Però els veïns i comerciants del Pas també estan farts del comú. I de les seves promeses. Això no treu, però, que la decisió del ministeri que lidera Francesc Camp creï una fractura política entre dos actuals socis: Demòcrates per Andorra (DA) i Units per al Progrés (UP). Les dues formacions es van presentar coaligades tant a les darreres eleccions generals com a les comunals. Les friccions entre, almenys, un sector d’UP i el gros de DA són cada vegada més evidents. I només faltava l’oposició de l’excònsol Jordi Mas a la idea ‘outlet’ per acabar de posar més llenya al foc.

Certament, ningú no pot oblidar que la família de l’exmandatari comunal encampadà en dues fases i, també, conseller general per l’extint Partit Demòcrata (PD) té interessos econòmics molt importants al Pas de la Casa. I que depèn com es posicioni el poble en relació a la resta del conjunt del país pot suposar un revés molt important per a les empreses de la família Mas. I en clau de ‘Masos’ es llegeix, en certa manera, l’article que Jordi Mas ha signat aquest dijous a ‘Diari d’Andorra’. Però tot plegat no treu, i ho sap prou el cap de Govern, Toni Martí, que el posicionament de l’excònsol sempre arrossega uns quants adeptes que poden posar una mica més el dit a la nafra que ja existeix entre DA i UP.

L’article de l’excònsol és força demolidor. I al ‘Diari d’Andorra’ s’hi pot llegir paràgrafs del tipus: “Segons vaig poder llegir a la premsa, a la presentació el ministre va dir que al Pas de la Casa hi anirien marques de segona línia, reservant les premium per a Andorra la Vella. Les argumentacions del ministre només les puc entendre des de l’òptica política, perquè des de l’empresa- rial no té cap tipus de sentit.” Mas escriu que el poc o molt que s’està fent al Pas de la Casa és gràcies a la iniciativa privada. A l’esforç de la gent del poble. I que l’administració central centra la seva inversió en altres punts. “Per això la meva sorpresa que el Govern, a més de no apostar per ajudar el Pas de la Casa, ens vulgui posicionar en el lloc on es ven més barat, on es liquiden els saldos. Quina imatge donarem als nostres visitants si volem tenir una estació d’esquí de gran qualitat i donem el nivell de comerç més baix?”

I en el darrer paràgraf acaba de reblar el clau: “Què en penso del que ha proposat el Govern? Doncs que es tracta d’una distribució dels emplaçaments segons els seus amics i els que no ho són tant.” L’anàlisi feta per l’excònsol encampadà i empresari del Pas no ha agradat gens ni mica el màxim responsable de l’executiu que, almenys d’entrada, no està previst que es traslladi a la reunió d’aquesta nit, encara que veient la situació i sabent com és Toni Martí, no es pot descartar. La idea inicial és que capegessin el temporal el ministre de Turisme, Francesc Camp, i el titular d’Ordenament Territorial, Jordi Torres. Aquest segon hi aniria fonamentalment en qualitat de ‘ministre encampadà’ i persona de suposat consens a la parròquia.

Després del seu pas polític històricament lligat al Partit Socialdemòcrata (PS), Torres Falcó va anar a espetegar a DA. A la llista nacional de les darreres eleccions generals, primer, i, després, al gabinet ministerial. Estava cantat. Era un dels fixes en la travessa. Tant que va descavalcar Jordi Alcobé del ministeri que més caramels històricament reparteix, el d’Ordenament Territorial. Ara, però, la història de l’’outlet’ amenaça de crear una confrontació que va més enllà, per exemple, del fet que el conseller general Carles Enseñat, més d’UP que no pas de DA no s’acabi de trobar còmode en les files ‘taronges’. La incomoditat pot créixer entre els aliats encampadans dels demòcrates, molts d’ells aterrats al projecte des de les files liberals.

Comentaris

Trending