Fa poc més de quatre anys que l’històric recinte lauredià, situat a la cèntrica avinguda Verge de Canòlich, està tancat al públic. D’ençà de llavors, l’edifici ha viscut diverses experiències alienes a la seva voluntat i algun ensurt, com el que el maig hi va haver producte de la caiguda d’unes lloses. En aquesta ocasió tot plegat s’ha reduït a la sospita, poc després confirmada, que algú havia aconseguit accedir -missió que ara per ara tampoc no és excessivament difícil- al recinte fora d’ús.
En presència d’agents de circulació, els agents de dues patrulles distintes que s’han desplaçat fins a lloc, han fet una primera inspecció ocular des de l’exterior de l’immoble. Quan un representant de la propietat -que en aquest cas coincideix amb el cònsol menor de la parròquia, Julià Call- s’ha acostat fins a l’immoble amb les claus per obrir-lo, ha estat el principi de la fi de tot plegat. Poc després n’apareixien els quatre adolescents acompanyats dels agents, que no hauran fet gran cosa més que esbroncar els menors per tal que declinin repetir l’acció un altre dia.
Més enllà de la bretolada, si és que així es pot arribar a qualificar l’acció dels nois, el que és clar també és que la propietat hauria de garantir un manteniment mínim però suficient per poder assegurar que situacions com la caiguda de lloses o l’accés de persones a l’interior del recinte no es puguin donar ni amb amb la freqüència ni amb la facilitat que de tant en tant es donen.
Comentaris (2)