Els investigadors esperen que la situació ‘es refredi’. És a dir, que l’alarma social i la pressió es redueixin i puguin analitzar amb tota cura els molts detalls que la ciutadania i els afectats pels furts amb força han anat aportant. Un dels elements importants, segons fonts properes a la investigació, és la possibilitat de recuperar imatges de càmeres de seguretat dels edificis on s’han comès robatoris (o com a mínim s’han intentat). Les fonts consultades han assegurat que més d’un i dos dels despatxos on s’ha entrat estan en locals on hi ha videovigilància.
La policia té clar que es tracta d’una (o dues) banda molt organitzada, amb rols molt determinats entre els seus integrants i no especialment nombrosa. Però sí que pot arribar a arreplegar mitja dotzena de persones. A les parròquies centrals han actuat, com a mínim, tres o quatre persones. En aquest cas, tot serien homes. Dies abans que s’iniciés l’onada efectiva de furts, com a mínim un home, de pell i cabells clars, jove, ben vestit i de parla espanyola correcta, va visitar a alguns dels despatxos que posteriorment serien objecte de furts, intentats o consumats.
L’home s’interessava pels serveis que prestaven els despatxos, consultava sobre la constitució d’una societat en el cas que el bufet es dediqués a l’advocacia i deixava dit que ja passaria posteriorment. La fase posterior, però, l’ha protagonitzarien dos altres homes d’estatura mitjana i pell morena i cabells rapats i negres. Com a mínim en una ocasió, dissabte de la setmana passada a la zona de la plaça Rebés, haurien intentat accedir en un despatx. Quan ja estaven fent les ‘maniobres’ per forçar el pany, amb petites eines fàcilment dissimulables, el titular del despatx els hauria descobert.
Diversos despatxos professionals d’entre la plaça Rebés i la part alta de l’avinguda Meritxell van rebre la visita, durant el cap de setmana passada, dels lladres
En aquesta ocasió, per exemple, van trobar oberta la porta del bloc situada a peu de carrer i ni tan sols van tenir la necessitat de trucar el timbre del despatx. No pensaven trobar-se ningú a l’interior. I quan es van trobar cara a cara amb el titular del despatx, sense badar boca, van girar cua i cames ajudeu-me van acabar desapareixent per l’avinguda Meritxell. En aquest cèntric vial també hi ha hagut algun despatx on la visita dels lladres sí que va fructificar. Calaixos remenats i papers per aquí i per allà és l’escena que es van trobar els responsables del bufet quan van retornar a l’activitat.
Com han confirmat fonts del cos de policia, aquesta mena de delinqüents no busquen cap mena d’enfrontament amb les ‘víctimes’ en cas de trobar-les. Fugen i ja està. Però no cal menystenir-los i cal extremar les precaucions. També solen actuar a cara descoberta. De fet, d’aquí que les dues o tres persones que per casualitat hi han topat hagin pogut donar descripcions tan notablement detallades. En alguns casos, sobretot en domicilis particulars, trucaven amb anterioritat per assegurar-se que no hi havia ningú al pis. En el cas dels locals comercials o despatxos professionals tot sovint ni tan sols feien cap avís previ. Anaven per feina des del minut zero.
En el cas de Sant Julià, on també hi ha hagut un nombre important de furts, tots haurien estat centrats en domicilis particulars. En aquesta parròquia, s’hauria vist una dona. Els investigadors no han pogut aclarir si formaria part de la mateixa banda que la dels homes de les parròquies centrals o no. El ‘modus operandi’ és molt similar. Però determinar ara mateix si són una sola banda o es tracta de dues, a nivell policial, no suposa cap diferència. Del que es tracta és de mirar d’enxampar tots els participants en les accions delictives.
Comentaris (1)