La conscienciació sembla cada vegada major entre els adolescents. Les poques accions discriminatòries o de naturalesa assetjadora que es detecten són molt puntuals. De fet, la freqüència amb què es produeixen és cada vegada menor. Per contra, com més va més clar tenen els estudiants que no es pot agredir de cap manera els companys. El rebuig a l’assetjament, al maltracte, sembla molt evident entre els enquestats. La consulta fa referència sempre a qüestions de sensacions, de percepció. Hi ha una coincidència molt majoritària que ningú, pel motiu que sigui, es mereix ser maltractat.
Segurament degut a aquesta sensació que ningú mereix cap agressió de cap mena, també cau la por al maltracte respecte de fa cinc cursos. Una cosa sembla però, clara i fins i tot lògica, com més joves són els escolars, com més petits d’edat, més temor al maltracte. En canvi, a mida que els alumnes es fan grans aquesta por va desapareixent. Així ho evidencia la comparació de les dades entre el curs 2012-2013 i el passat i l’evolució (o creixement) dels alumnes que responen.
El ministeri d'Educació va rebre el curs passat 12 denúncies per assetjament escolar, una xifra no preocupant però que multiplica per sis les que hi va haver fa sis anys
En el marc de l’enquesta també es consulta per qüestions vinculades a les relacions de parella. Molt majoritàriament els estudiants no tenen la sensació ni de cridar, ni amenaçar ni encara menys agredir físicament la persona amb qui mantenia una relació sentimental. Tampoc d’haver sofert els mateixos comportaments descrits. O hi ha una percepció mínimament significativa (de l’ordre del 12%) de comportaments que caldria eradicar és quan es demana si es controla l’altre o se sent controlat, ja sigui en el comportament, amb els horaris o la manera de vestir.
La consulta es va fer entre el 7 de maig i el 25 de juny d’aquest any i el qüestionari va ser autoadministrat per Internet als estudiants. D’un total de 1.536 alumnes potencials de primera ensenyança i de 2.971 de segona, es van donar per vàlids 1.297 qüestionaris en el primer cas i 2.342 en el segon. Malgrat que es detecta un increment de sensibilització i conscienciació, tant el CRES com el ministeri d’Educació tenen clar que “cal continuar treballant la convivència escolar des d’una perspectiva global ja que l’assetjament no afecta només als agressors i víctimes sinó a tots els alumnes i la resta de la comunitat educativa (docents, famílies, etc.)”.
L'enquesta s'ha fet pública en el marc de la presentació del nou pla de prevenció de l’assetjament escolar per als propers tres anys (2019-2022). La ministra d’Educació, Ester Vilarrubla, i la directora del Departament d’Inspecció i Qualitat Educativa, Marie Pagès, han explicat que el pla busca reduir els casos d’assetjament escolar, reforçar la convivència als centres educatius i donar eines als alumnes per tal de denunciar situacions d’aquest tipus, ja siguin d’agressions verbals, físiques, exclusió social o ciberassetjament.
Així, Vilarrubla i Pagès han destacat que s’ha passat de només dues denúncies, ara fa sis anys, a les 12 del curs anterior. Tot i així, han afirmat que “encara s’està lluny del nivell de denúncies dels països del nord d’Europa”. La ministra i la directora han remarcat que, tot i que les xifres són similars a les dels darrers dos anys, la velocitat de resolució dels casos s’ha reduït considerablement.
Comentaris