Els progenitors es comuniquen normalment via grups d’aplicacions telefòniques. Alhora, poc o molt saben quines tecles tocar, quin són els adolescents dominants i els que tenen muntats petites xarxes d’acollida similars a les del narcopís. N’hi ha més d’una encara en marxa. Cada vegada que hi ha una alerta, expliquen algunes de les integrants del grup de pares i mares, comencen a pressionar els adolescents que tenen ‘controlats’ fins que algun d’ells acaba explicant on és el menor fugit. Després s’inicia l’operació, per dir-ho d’alguna manera, per convèncer el fugitiu o la fugitiva perquè torni a casa.
La ‘patrulla de mares’, el nombre d’integrants de la qual no és fixa i tampoc el volen concretar les seves principals components amb l’objectiu de preservar l’anonimat i discreció, ha agafat més rellevància d’ençà que veuen que la policia intervé molt poc. Per la falta de recursos o pel que sia. Certament, si els pares o mares volen formalitzar una denúncia, aquesta s’acaba podent interposar. Però l’actuació policial no va massa més enllà. És una de les qüestions que probablement haurà de canviar amb la reactivació del pla nacional contra les drogodependències.
Les fugides, encara que puntuals i tot sovint de curta durada, són malauradament, expliquen els integrants de la ‘patrulla’, més freqüents del que es pot pensar. No és que n’hi hagi cada dia, però gairebé. Tot plegat, s’explica, en cap cas no es tracta de qüestions puntuals com al seu dia, i li ho retreuen, va afirmar el ministre d’Afers Socials, Víctor Filloy. De fet, afirmen, el fet que finalment s’hagi reconegut que cal posar al dia el pla antidrogues és la confirmació que el problema, i els pares ja ho tenien clar, és més greu del que s’ha volgut fer veure fins ara.
Fugida puntual a l’hospital
Les fugides de menors no només es donen respecte dels seus domicilis. També n’hi ha a l’hospital. Tot i que el SAAS no considera fugida aquella decisió ja sia d’un adult o d’un menor que no torna al centre després d’un permís, la institució no pot més que reconèixer les marxes que es produeixen entre persones que estan ingressades, de cop i volta se’n van. El darrer cas es va donar dijous passat. Un menor va marxar de l’àrea d’hospitalització de Salut Mental. Sortosament, i de forma voluntària, al cap d’una hora l’adolescent va decidir retornar.