- L’ABA assegura que s’ha deixat enrere la davallada de capitals pels efectes de l’intercanvi automàtic i que els darrers nou mesos s’han incrementat un 1,5% fins a arribar a 46.000 milions
- Durant l’Andorran Financial Summit, dirigents polítics i financers del Principat es vanaglorien dels avenços normatius assolits els darrers anys i anuncien un nou aprovat del Moneyval
- El Govern i les entitats bancàries es mostren preocupats per la situació a Catalunya i admeten que el neguit fa que arribin diners a Andorra encara que l’impacte és, per ara, no és important
La meitat del recursos gestionats per la banca andorrana, que arriben actualment als 46.000 milions d’euros, estan a l’exterior. Així ho ha reconegut el president de torn de l’Associació de Bancs Andorrans (ABA) i màxim responsable executiu de MoraBanc, Pedro González. Tant ell com la directora de la mateixa institució, Esther Puigcercós, han donat per superada la frase més complicada del procés d’adaptació a l’intercanvi automàtic d’informació fiscal, que es produirà amb 70 jurisdiccions el 2019, segons que ha explicat el ministre de Finances, Jordi Cinca.
Tots aquests apunts i molts d’altres s’han fet públics durant la celebració de l’Andorran Financial Summit, una trobada pseudopublicitària per vendre Andorra a uns dos-cents professionals estrangers del món financer. Durant la mateixa jornada, diversos membres del Govern han posat de relleu els passos fets pel Principat per harmonitzar el marc fiscal a l’entorn internacional i per anar-se adaptant a les necessitats i exigències d’aquest entorn. Flors i violes tot plegat, igual com l’anunci del director de la UIFAND, Carles Fiñana, que Andorra ha superat la cinquena avaluació del Moneyval.
González i Puigcercós han explicat que s’ha arribat a la xifra de 46.000 milions d’euros gràcies al creixement de dipòsits de l’ordre de l’1,5% que s’ha donat durant els primers nou mesos de l’any i que
demostren, a parer dels dirigents bancaris, d’una banda, que els efectes de l’adaptació a l’intercanvi automàtic d’informació fiscal ja s’han deixat enrere i, alhora, que la plaça financera andorrana a una proposta “exportable a l’estranger” consolidada després d’un procés d’internacionalització de tres lustres. El pes dels recursos gestionats a l'estranger ha anat creixent significativament en els últims anys i, tal com ha apuntat el president de l'ABA,
"de 2.600 empleats més de 1.000 estan fora, i fa cinc anys això no era així".
Pedro González ha assegurat que el procés d'adaptació a l'intercanvi automàtic d'informació fiscal ja es dona per tancat, i que l'impacte ha estat "l'esperat", i que ha estat més fort en la gestió del procés que no pas en el volum de recursos que s'hagin pogut perdre en el procés de regularització dels dipòsits.
"No ha sigut molt gran perquè els volums són els que són i el procés ha acabat", ha conclòs.
Durant la cimera de promoció financera, tants els dirigents polítics com els bancaris han assegurat que la crisi pel ‘cas BPA’ està superada i que la seva gestió va ser correcta. El president de l’ABA sí que ha reconegut que "l'impacte inicial va ser molt dur" perquè Andorra era poc coneguda i la marca BPA es va associar al país i tothom es va qüestionar el seu sistema bancari. Amb tot, González ha remarcat que "l'estigma s'ha anat reduint" i que la crisi va suposar també una acceleració del procés d'adopció dels estàndards internacionals que ja s'havia iniciat.
En la mateixa jornada també s’ha posat sobre la taula la qüestió del conflicte que es viu a Espanya i a Catalunya i la preocupació que genera. Andorra es vol mantenir necessàriament neutral. Però obre la porta a rebre capitals d’aquelles persones que se sentin insegures amb els seus dipòsits en entitats catalanes. Cinca i González han reconegut que l’afer pot dur capitals cap al Principat però han recordat que hauran d’estar degudament regularitzats en les seves jurisdiccions d’origen i que ara per ara no hi ha una quantificació feta. "No és un augment tan significatiu com perquè ens asseguem a quantificar-lo" ha assegurat el president de torn de l’ABA.
-amb informació i fotografia de l’Agència de Notícies d’Andorra-
Comentaris