La manca d’una regulació concreta del dret de vaga en la legislació andorrana impedeix al Govern poder retenir els salaris dels ‘seus’ treballadors, dels funcionaris, en cas d’una aturada com la que els sindicats de la Funció Pública projecten. De fet, aquesta situació ja es va donar, almenys, en el cas d’una vaga que van protagonitzar el 2014 els duaners -els mestres també en van fer però amb una incidència molt minsa en el funcionament dels centres-: l’executiu, com a patró, no va poder aplicar cap ‘descompte’ en el sou. Ara, consideren els treballadors, passaria el mateix. De fet, la falta d’una normativa que desenvolupi el dret reconegut a la Constitució també dificulta, i molt, l’establiment acordat d’uns serveis mínims.
La Plataforma sindical de les administracions públiques d’Andorra manté que que els sindicats “no demanem fer vaga i cobrar, ja que això és una idea esperpèntica maquinada per posar-nos al país encara més en contra, que se suma a la idea, que ens venen els nostres propis governants, que enfonsem el país, que no treballem, que l'administració és inviable per culpa nostra (com si l'haguéssim dissenyat i gestionat nosaltres) i que tenim els grans privilegis del país”. El col·lectiu sindical, el que constata “és que en 25 anys no s'ha dotat al país d'una llei que ho reguli. El Govern ha d'aplicar, mitjançant reglaments i decrets, les lleis aprovades pel Consell General i, ara per ara, entenem que li és impossible descomptar dels nostres salaris un concepte que no està regulat. Qualsevol batlle ho entendria així”, manté la plataforma.
Els sindicalistes recorden que "cap mesura combativa dels treballadors no enfonsa un país" perquè si no la majoria d'estats europeus haurien desaparegut
Els sindicats recorden que en moltes ocasions s’ha parlat i, fins i tot, s’han elaborat propostes de llei o projectes de llei per intentar regular el dret de vaga. Fins i tot el cap de Govern, Toni Martí, es va comprometre davant el llavors secretari general de l’ONU, Kofi Annan, en la seva visita al Principat, que l’esmentat es regularia en un termini que, com tantes altres coses, l’executiu ha incomplert. I mantenen els representants sindicals que la dilatació respon a la voluntat dels dirigents governamentals i socioeconòmics del país de “no donar eines als treballadors públics i privats del país (i l'acomiadament lliure hi ajuda molt) perquè no puguin reclamar res a l’empresariat”. I recorden que “cap mesura combativa dels treballadors enfonsa un país” perquè “si fos així, la majoria de països europeus haurien desaparegut”.
La Plataforma sindical també ha tornat a remarcar que malgrat que “estem cansats del tarannà autoritari del Govern actual”, volen “afectar el mínim possible als companys i companyes treballadors del sector privat, ja que prou feina tenen amb la fragilitat laboral i sindical” que hi ha. “Per aquest motiu, estem disposats a proposar uns serveis mínims de forma unilateral, però el nostre problema és que no tenim capacitat legal ni executiva per obligar als nostres afiliats a seguir-los. Aquesta potestat la tenen els governs que, en altres països, fan un decret de serveis mínims que obliga legalment als treballadors a acatar-los”. Però novament, remarquen, aquí es torna a topar amb la manca de la normativa concreta de desenvolupament i regulació del dret de vaga.
Comentaris