SegreSTAT
Des del 10 de març de 2015, per molts clients de Banca Privada d’Andorra la seva vida va canviar, quedant en mans dels despropòsits d’uns incompetents que, en lloc de reflexionar i veure com es podia reconduir tot fent el menys mal possible, el que van fer va ser tirar endavant caigués qui caigués.
Dins aquest entramat financer no es tothom dolent, no tothom trafica en armes, drogues o blanqueja diners. És a dir: hi ha un principi jurídic universal de la presumpció d’innocència de les persones, i en aquest cas les autoritats financeres d’Andorra han menyspreuat i han pensat al revés: que tots els clients de la BPA són culpables.
I amb aquest pensament han aplicat la ‘màxima’ de “Caña al Mono”(client) i anem construint les estacions del Via Crucis:
Primera Estació: segrestar els diners
Segona Estació: desinformació total per part del banc.
Tercera Estació: desinformació del Govern.
Quarta Estació: incompliment de terminis per part dels representants del Govern.
Cinquena Estació: Les identificacions dels clients fent viatjar als clients no una si no dues vegades o les vegades que facin falta.
Sisena Estació: Posar-nos en mans de tercers invisibles (auditora) a mode d’Esperit Sant, que no donen la cara i en canvi són els culpables de moltes coses.
Setena Estació: Crear un instrument anomenat Vall Banc per no se sap massa perquè (o potser sí que ho saben els que governen).
Vuitena Estació: perdre els papers demanats al febrer de 2016 i tornar-los a sol·licitar un mes després per acabar-los entregant el juny.
Novena Estació: una adjudicació opaca i barata (segons els mitjans de comunicació) de l’entitat Vall Banc.
Desena Estació: els clients segueixen sense tenir notícies d’on estan, de perquè se’ls manté travats…
Onzena Estació: els interlocutors de BPA van desapareixent.
Dotzena Estació: els actius del banc també desapareixen.
Tretzena Estació: es contamina el sistema i per ésser client de BPA, els altres bancs ja no et volen o et fan fora (puc explicar-ho, un altre dia)
Catorzena Estació: el més trist de tot plegat és que sembla que vulguin que els clients, els empleats de BPA, els accionistes del banc… desa pareixin com un malson i acabi semblant que el Govern és el salvador del Principat.
Cal dir al Govern que ara que ja té tocat el sistema financer, només li cal una mica d’esforç per dur a la ruïna el comerç, el turisme…Si es manté tot plegat serà malgrat els que manen. Andorra és molt bonica, però si els sembla que els turistes molesten també aconseguiran aixafar-lo. Els governants, pràctica d’aniquilació en tenen.
Fa molts anys vaig sentir un comentari que avui podria ser d’actualitat: “Andorra existeix perquè cap dels veïns la volien”. I amb això no pretenc dir que els veïns estiguin millor que el Principat, però en ser més grans dissimulen millor.
I amb tot, els clients de BPA són un any i quatre mesos més vells, amb menys salut -perquè els nervis desgasten i molt- i molt més emprenyats amb la situació. I l’única paraula que reps és: paciència. Paciència?? Més??
Comentaris