La Justícia avala una vegada més la legalitat de la llei que regula les pensions de jubilació dels funcionaris

-
-

La sala administrativa del Tribunal Superior (TS) ha confirmat una vegada més que la legislació aprovada el 2013 i que estableix l’actual sistema de pensions de jubilació dels funcionaris és ajustada a dret. Un conjunt de funcionaris, especialment policies i vigilants penitenciaris, van portar als tribunals la llei reguladora del sistema de jubilació una vegada ja s’ha anat aplicant i ha anat desplegant els seus efectes. El tribunal insisteix, com a argument essencial de la seva decisió, que els treballadors públics no havien adquirit uns drets que ara suposadament se’ls estarien suprimint si no que no sols tenien una expectativa de dret que el poder legislatiu, si ho creia convenient com així va ser, podia anar modulant amb el pas del temps.

Els demandants entenien que tant en l’elaboració del text com en la manera de regular la matèria en qüestió la llei incorria en diversos greuges. I, com entén el tribunal, el nucli central de la demanda era la denúncia que la norma seria retroactiva ja que els privava de drets que els funcionaris havien assumit al seu dia en accedir a treballar per a l’administració. A banda de deixar clar que havent fet aportacions per a la pensió de jubilació molt abans de la nova reglamentació això demostra que hi havia un dret adquirit, els recurrents consideraven, com remarca una sentència recentment dictada, que “la Llei 23/2014 vulnera els següents principis: 1. de no retroactivitat de les disposicions restrictives de drets individuals; 2. de seguretat jurídica; 3. d’interdicció de l’arbitrarietat; 4. de confiança legítima; 5. de jerarquia normativa i d’especificitat; 6. de llibertat individual; 7. de transparència i de proporcionalitat; 8. de bona fe”.

La sala desestima de pla totes les pretensions dels funcionaris. I d’una maner o altra, entra a rebatre i tombar totes i cadascuna de les denúncies que formulen els demandants. I avala, per tant, la resolució de primera instància. Fins i tot toca el crostó als demandants en considerar que introdueixen en segona instància elements que no havien reclamat en un primer moment. Alhora, “els recurrents obliden que el present procés no s’adreça directament contra l’esmentada Llei, ja que aquesta és una matèria atribuïda exclusivament al Tribunal Constitucional, sinó contra els actes administratius d’aplicació de la mateixa”

La sala administrativa del Tribunal Superior manté que “els recurrents no tenien un dret adquirit a jubilar-se en les condicions amb què van accedir al cos, sinó una mera expectativa”

Tot plegat, porta els magistrats a sentenciar que “només es pot analitzar la constitucionalitat del text legal en la mesura en què incideixi en el contingut d’aquests actes de l’administració, que són els actes aquí impugnats. Això vol dir que només per raons substantives es pot analitzar en aquest procés l’eventual inconstitucionalitat de la Llei”. En tot cas, però, el contrast de la norma amb la Constitució acaba sent, directament o indirectament, l’eix central tant de la demanda com de la resolució.

Doncs bé, com el mateix tribunal remarca, la constitucionalitat de la llei “és el punt central del procés, ja que, en cas que s’apreciessin indicis d’inconstitucionalitat d’aquest text legal, procediria plantejar un procés incidental davant del Tribunal Constitucionalitat. En conseqüència, s’han d’examinar les diferents al·legacions que plantegen els recurrents sobre aquesta qüestió”. I també en aquest punt la sala retreu el posicionament dels demandants: “No es pot deixar d’assenyalar que resulta paradoxal que els recurrents, tot i proclamar que la Llei és contrària a la Constitució, pràcticament no fan cap referència concreta als preceptes de la mateixa, sinó invocacions generals” a tot un seguit de principis.

El tribunal es carrega totes les argumentacions i invocacions a principis. I ho fa partint del raonament, contrari al que defensen els recurrents, que la llei és retroactiva. A partir d’aquí i com al dominó, un cop cau una fitxa, cau tot el castell. Perquè “tota l’argumentació dels agents descansa sobre una consideració principal, que consisteix en afirmar que la Llei 23/2014 té caràcter retroactiu i afecta els seus drets adquirits. De fet, totes les altres al·legacions que formulen incideixen, des d’altres perspectives, en aquest mateix motiu d’impugnació”.

El TS remarca i fins i tot reprodueix un fragment d’una sentència anterior en què ja deixava clar que a parar de la Justícia no es pot considerar retroactiva la llei, cosa que l’hauria de fer invàlida. La sala reconeix, “com a punt de partida”, que “és indiscutible la naturalesa estatutària de la relació funcionarial que uneix els recurrents amb l’administració, i s’ha de descartar totalment l’argument dels agents, que invoquen en algun cas l’existència d’una relació contractual iniciada en el seu dia amb els veguers. No hi ha dubte que els interessats ostenten la condició de funcionaris i que la seva relació és estatutària, com a integrants dels cossos especials penitenciari i de la policia, que contempla l’article 16.2 de la Llei de la funció pública”.

I la clau de volta de tot plegat i que per si sol justifica el posicionament del tribunal i la desestimació de la demanda i la pretensió, per exemple, que es declarés la responsabilitat patrimonial tant del poder legislatiu com de l’executiu, és el paràgraf de la sentència que manté que “els recurrents no tenien un dret adquirit a jubilar-se en les condicions vigents en el moment en què van accedir al cos, sinó una mera expectativa, de manera que el Consell General pot modificar aquestes condicions de cara al futur, en l’exercici de les seves potestats legislatives”. Per tant, el criteri judicial es reafirma novament tancat qualsevol possibilitat de debat més sobre la legalitat de la llei que regula les pensions de jubilació i que va modificar les condicions anteriors i per les quals molts dels actuals treballadors públics van decidir al seu dia entrar a la Funció Pública.

Comentaris

Trending