- La Batllia va autoritzar pagaments a un dels clients de BPA quan tenia els comptes bloquejats amb el criteri favorable de la fiscalia perquè l’activitat que realitzaven era normal, sense indicis delictuosos i perquè es tractava d’una transferència a una asseguradora internacional
- Tant la batlle Mingorance com el Tribunal de Corts van alliberar els fons que durant més d’un any i mig van estar bloquejats perquè van considerar que no hi havia elements suficients -i es va analitzar tant les operatives com els trens de vida dels investigats- per corroborar cap delicte
La fiscalia i la Batllia van permetre fer operacions financeres quan ja tenien els comptes bloquejats a alguns dels clients veneçolans de Banca Privada d’Andorra (BPA) immersos en el denominat ‘cas Petroli’ a Andorra i que ara el president de Veneçuela, el controvertit Nicolás Maduro, assenyala com els responsables de tots els problemes pels quals passa la petroliera estatal PDVSA.
Com a mesura cautelar mentre s’investigava el grup d’empresaris arran d’una alerta que al seu dia va donar l’homòloga francesa de la UIFAnd, el Tracfin, la justícia andorrana va tenir més d’un any i mig embargats els comptes de diverses persones i societats. Finalment,
tant la batlle, Canòlic Mingorance, com el Tribunal de Corts, de manera ferma i definitiva, van destravar els comptes en considerar que no hi havia prou indicis per considerar delictives les pràctiques i les operacions dutes a terme pels investigats. I llavors, la immensa majoria dels detalls que estan apareixent aquests dies -des de les operatives de les societats que controlaven els empresaris fins a l’elevat tren de vida que portaven- ja se sabien i estaven degudament acreditats a la causa.
El bloqueig de comptes es va iniciar de forma cautelar vist l’interès mostrat per la UIFAnd el novembre del 2012. I es va allargar fins al juliol del 2014. Fins i tot l’FBI, més tard, va treure ferro a la importància i relacions ‘estranyes’ que suposadament mantenien els empresaris.
Abans de tot allò, però, un dels investigats i amb els comptes bloquejats, va recordar que havia d’abonar una quantitat important (més d’un milió de dòlars) per renovar una pòlissa d’assegurances. No fer el pagament en qüestió podia comportar deixar descobertes activitats de risc i en cas que succeís alguna circumstància anòmala es podia acabar exigint responsabilitats a la Justícia andorrana.
Davant la petició formulada pels mandataris de l’empresari travat per tal que es permetés fer les transaccions necessàries tot i els bloquejos, la fiscalia no s’hi va oposar sempre i quan transferències similars a la sol·licitada s’hagués fet amb anterioritat. El fiscal considerava que la documentació presentada
“sembla coherent en l’operativa de negoci exposada pel peticionari”.
La batlle va acabar permetent fer el pagament ja que
“el beneficiari de la transferència so·licitada és Cooper Gay Suramerica SA, entitat d’assegurances de reconegut prestigi mundial, i el fet que el pagament troba la seva fonamentació en un negoci real i lícit, propi de l’activitat comercial de les persones investigades, com és el de reassegurar el risc”. Mingorance va poder comprovar com els pagaments s’havien fet de forma habitual i que no fer-lo en aquella ocasió podia comportar danys a tercers. Alhora,
“es tracta d’una operativa que no presenta indicis delictuosos”.
Comentaris