La Junta del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra (CADA) ha recorregut a la ironia per riure’s sense esmentar-los dels treballadors i extreballadors de Banca Privada d’Andorra (BPA) que a finals del mes de juliol de l’any passat van presentar una queixa contra el lletrat Manuel Maria Pujadas. Just el mateix dia que els va comunicar la decisió sobre la queixa -que l’arxivava perquè Pujadas no ha contravingut ni l’ètica professional ni cap disposició dels estatuts de l’ens col·legial-, l’òrgan de direcció del CADA emetia un comunicat que va fer arribar a alguns mitjans de comunicació en què avisa que no té l’obligació d’informar de les decisions que adopta en relació a queixes contra alguns dels seus col·legiats. Que no té obligació d’informar ni al denunciant ni al denunciat.
L’ens presidit per la degana Sophie Bellocq emetia el comunicat “davant de les informacions que en diversos mitjans de comunicació venen apareixent, de forma recurrent, durant els darrers temps, sobre la manca de comunicació per part del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra a les persones denunciants de presumptes faltes professionals comeses per advocats per davant d’aquest Col·legi professional, dels actes de tràmit dels expedient a que donen lloc aquestes denúncies o, fins i tot, de les resolucions dels expedients”. El comunicat, per tant, sembla que vingui a dir als treballadors de BPA que són uns pesats per insistir i que ja feia molt temps que la situació estava clara.
Que el resultat hagut potser era clar o previsible és una cosa, però com queda clar en el document tramès als denunciants, el Col·legi d’Advocats no havia comunicat res perquè no havia acordat formalment res. En l’escrit de resposta enviat aquest dimarts al col·lectiu d’empleats i exempleats que es van queixar queda clar que la decisió d’arxivar la denúncia es va adoptar en una reunió que la Junta de Govern de l’ens col·legial va celebrar el 6 d’abril. És a dir, encara no fa dues setmanes i després de més de vuit mesos i mig d’haver-se presentat la queixa. Per tant, el ‘termini de reflexió’ no ha estat pas poc. La maduració de la decisió de ben segur no ha estat marcada per la impulsivitat. El que sí que ha marcat la resposta, de ben segur, però, és el fet que els promotors de la queixa acudissin al Raonador del Ciutadà a lamentar la manca de resposta. La institució dirigida per Josep Rodríguez va exigir una resposta i aquesta, finalment, s’ha acabat donant. El Col·legi, però, no pot al·legar que no tenia l’obligació d’informar bàsicament perquè quan els treballadors de BPA van acudir al Raonador, i això que havien passat mesos i mesos d’ençà de la formalització de la queixa, la Junta de Govern de l’ens col·legial no havia adoptat cap mena de decisió sobre el malestar plasmat contra Pujadas.
El comunicat explica que el denunciant no pot exercir com si d’una “acusació privada” es tractés. I justifica en quins casos i en quins no el denunciat i els denunciats poden accedir a la informació. De ben segur que ja és una forma de protecció de l’òrgan rector del Col·legi per protegir-se davant una eventual petició de la motivació de la decisió i, sobretot, de la composició de la Junta de Govern que va fer la resolució. Els propis estatuts del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra estableixen que perquè una junta de govern estigui vàlidament constituïda hi han de ser presents, de forma directa, cinc dels nou membres. I en el ‘cas Pujadas’, que té una íntima relació amb la causa BPA, es dóna la situació que fins a set dels nou integrants de la Junta de Govern del CADA tenen vincles (cinc professionals i dos més personals i familiars) amb l’afer i, per tant, amb tota lògica s’haurien hagut d’abstenir i, en conseqüència, la junta no s’hauria pogut constituir vàlidament.
Comentaris