La jubilació d'un magistrat i el retard en substituir-lo deixen el Constitucional en 'via morta'

La jubilació d\'un magistrat i el retard en substituir-lo deixen el Constitucional en \'via morta\'
La jubilació d\'un magistrat i el retard en substituir-lo deixen el Constitucional en \'via morta\'

La jubilació del magistrat Pierre Subra i el retard del Consell General en nomenar el seu successor pot arribar a deixar el Tribunal Constitucional (TC) en ‘via morta’. La intenció de Demòcrates per Andorra (DA) de nomenar el catedràtic de ciència política i de l’administració Pere Vilanova per ocupar el lloc vacant s’ha vist, per ara, frenada. I, de moment, l’Alt tribunal haurà de funcionar amb els seus altres tres components, que és totalment plausible i ja ha passat en altres ocasions. Es dóna el cas, però, que darrerament el també magistrat Isidre Molas s’ha hagut d’abstenir en algunes causes. I segons diverses fonts, hi ha d’altres casos que esperen en què el jurista català hauria de fer el mateix pas, abstenir-se, i amb dos magistrats el Constitucional ja sí que no pot funcionar. No pot resoldre.

Subra deu fer unes tres setmanes que ha finalitzat el seu mandat i es retira, segons diverses fonts. El jurista francès va ser nomenat el 2007 a proposta del Consell General. El Tribunal Constitucional el composen quatre magistrats. Dos els escull el parlament. I els altres dos, els trien, en un cas el Copríncep francès i, en l’altre, la Mitra. Com que el magistrat que plega l’havia elegit el Consell, és al Consell a qui li pertoca proposar el successor. I no és que el poder legislatiu no pensi en els deures. Tampoc és el cas. Però s’han trobat amb un escull amb el qual no hi comptaven: ¿I si Vilanova, el candidat amb el qual pensava la majoria ‘taronja’ no tingués només un passaport? El dubte, l’interrogant, no el formula pas l’Altaveu. El neguit l’ha posat sobre la taula una altra de les formacions amb representació parlamentària, segons algunes fonts.

Una de les persones que més o menys obertament s’havia postulat per poder ser designat magistrat del Tribunal Constitucional era Josep Casadevall. Jutge del Tribunal Europeu dels Drets Humans durant pràcticament dues dècades, Casadevall ha acabat la seva tasca a Estrasburg recentment -tot i que encara hi ha d’acudir per acabar de discutir algunes sentències que ja estan votades i enfilen ara la seva redacció final- i de manera molt brillant. Ha participat en més de dos mil casos i ha deixat pas a Pere Pastor, el nou representant andorrà, essent el vicepresident de la Cort més enllà de presidir una de les sales. Però Casadevall no va acabar de passar el ‘filtre taronja’.

Més o menys encertament, una part significativa de DA va, potser no vetar, però sí recomanar que Casadevall no era el millor perfil per accedir, ara mateix, al Tribunal Constitucional. I no pas per la seva trajectòria com a jurista, per la seva formació, per la seva professionalitat. Més aviat pels recels que podia aixecar. Josep Casadevall és germà del president del Consell Superior de la Justícia, Enric Casadevall. Al seu torn, és l’oncle del secretari general del Govern, Jordi Casadevall. I per acabar-ho d’adobar també tindria alguns lligams amb el Raonador del Ciutadà, Josep Rodríguez. Tot plegat va fer decaure la candidatura del fins ara jutge a Estrasburg.

I va entrar en escena el nom de Vilanova, Pere. De fet, l’expert, entre altres coses, en política internacional és un home amb qui es pensa per a moltíssimes coses, al Principat. Sense anar més lluny, a mitjan desembre, el Govern, a petició del titular d’Afers Exteriors, el va nomenar membre, per part d’Andorra, a la Comissió Europea per a la Democràcia per mitjà del Dret, coneguda com a Comissió de Venècia. Vilanova substituïa d’aquesta manera l’advocat Miquel Àngel Canturri i, per fer-ho (per a un càrrec que l’havia de dur, l’ha de dur, de moment, fins al 2018) va haver de deixar la presidència del Comitè Nacional de Bioètica d’Andorra que ocupava des del 2013.

Habitualment, el Consell General designa els seus representants al Tribunal Constitucional (Subra ho era i també ho és Isidre Molas) per consens. Totes les formacions amb representació parlamentària es posen d’acord i cerquen un candidat. O en consensuen el nom encara que la proposta inicial surti d’un bàndol o de l’altre. En aquesta ocasió, Demòcrates per Andorra (DA) va considerar que Pere Vilanova era l’idoni i abans de buscar el suport de la resta de grups va cercar l’acord del candidat. El catedràtic, segons diverses fonts, hi hauria mostrat el seu assentiment.

La vàlua de Vilanova és indiscutible. És un dels pares de la Constitució del Principat (va ser el cap dels assessors del Consell General que van redactar el text entre el 1991 i el 1992) i va va ser magistrat del Tribunal Constitucional, arribant-lo a presidir un parell d’anys, entre el 1993 i el 2003. Segons diverses fonts, el fet que ja hagués estat membre de l’Alt tribunal no l’invalida per repetir anys després. Tampoc no és cap lacra el fet que malgrat ser un especialista en dret (constitucional i internacional), Vilanova no és jurista. És més aviat politòleg. I la seva formació acadèmica rau en la Filosofia, arribant a doctorar-se en Filosofia contemporània. Res. Que no hi havia cap inconvenient, ans el contrari. Fins que fent consultes fent consultes, algú va plantejar dubtes sobre la possible binacionalitat (passaport andorrà i potser també espanyol) de l’interessat. I aquí es va aturar la maquinària. I aquí, per ara, segueix encallada. Mirant de resoldre el dubte i, si escau, la situació. No fos que hi hagués un magistrat que incomplís la legislació andorrana. Que contravingués, justament, la Constitució que va contribuir a redactar. I mentrestant, l’organisme, el tribunal, l’Alt tribunal, corre el risc de quedar, almenys davant algunes causes puntuals, també encallat.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.