Segons que s’explica en el programa funcional annexat en el plec de bases del concurs d’idees per dissenyar la futura unitat assistencial de radioteràpia, “la nova edificació constarà preferiblement d’una sola planta, o dues com a màxim”. I “la fonamentació i estructura hauran de preveure que en un futur es pugui realitzar una ampliació del centre hospitalari, amb una volumetria similar a l’actual. Aquesta ampliació podria prolongar-se fins al límit de la propietat del Govern, es a dir, per sobre de l’espai destinat a evacuació del túnel”. Es deixa clar per als tècnics que vulguin concórrer al concurs, que el projecte en curs només “contempla la construcció de la unitat de radioteràpia, però ha de preveure la possibilitat d’una connexió vertical amb l’hospital. Aquesta connexió hauria de quedar integrada en l’edificació futura”.
El nou edifici s'ha de fer en una parcel·la de 462,63 metres quadrats situada a cavall d’Andorra la Vella (el carrer Doctor Mitjavila) i Escaldes (avinguda Fiter i Rossell)
La instal·lació ha de tenir com a mínim una sala de tractament, que, evidentment, és l’espai principal de la unitat i que ella sola ocuparia uns 150 metres quadrats, i tot un seguit de dependències que es detallen en el pla funcional. “Per dimensionar aquests espais, cal considerar que, pel nombre de pacients previst, la mitjana de sessions diària serà d’unes deu, cadascuna de les quals tindrà una durada mitjana de 15 minuts, requerint una mica més de temps els inicis de tractament, és a dir que els tractaments es poden concentrar en unes tres hores.”
La sala de tractament és l’espai central, en principi, tot i que la informació elaborada pel ministeri n’inclou dos, es deixa clar que en principi la voluntat o la necessitat és sols d’una, amb unes dimensions mínimes de l’interior de 7x7 metres i una altura mínima de 4 metres. Es recorda en el programa funcional que la sala ha de disposar dels blindatges necessaris per tal de reduir al mínim possible la radiació dels espais adjacents i evitar, per tant, efectes nocius tant per als treballadors com per al públic. Hi ha d’haver uns laberints i uns circuits d’accés a la sala de tractament degudament protegits.
“El pes del conjunt i els requeriments de protecció radiològica fan molt recomanable construir aquesta sala, conjuntament amb la resta de la instal·lació, sobre el terra i parcial o totalment soterrada. Altres elements importants de la sala són els enclavament de seguretat per aturar la radiació en cas d’emergència, llums indicadors, intèrfon, circuit tancat de televisió, làsers pel centratge del pacient, climatització i refrigeració per aigua.” Hi ha d’haver els mitjans necessaris per tal que puguin treballar dos operadors a la vegada i allotjar múltiples pantalles.
Com a complementaris a la sala de tractament, la unitat de radioteràpia ha de disposar d’una recepció, una sala d’espera i banys. S’ha de disposar, també, i segons que explica el programa funcional, de dos vestidors entre la sala d’espera i el control del búnquer -que és la sala mega protegida per als tractaments- perquè es pugui preparar un pacient mentre l’anterior està rebent el tractament. També es necessari que hi hagi una consulta d’infermeria pels pacients en curs en aquesta zona, i un box per pacients enllitats o que requereixin atenció al costat d’aquesta consulta.
Altres necessitats que es contemplen són una sala treball per l’oncòleg radioteràpic, una sala de dosimetria per la planificació del tractament per part del tècnic dosimetrista i de l’especialista en radiofísica hospitalària i un petit taller/magatzem pels motlles d’electrons i per guardar tot l’utillatge pel control de qualitat, i vestidors amb banys pels professionals.
Comentaris (1)