La font contaminada d'Arinsal o una gestió 'per cagar-s'hi'

La font contaminada d\'Arinsal o una gestió \'per cagar-s\'hi\'
La font contaminada d\'Arinsal o una gestió \'per cagar-s\'hi\'

O sia, resulta que és el Govern d’Andorra que està enutjat perquè la Generalitat ha acabat revelant, sense dubtes i amb tota contundència, que la font d’Arinsal era un cau de virus. Un cau ‘de merda’. Però tot s’ha fet perfecte. O això es desprèn, suposadament, de les explicacions, molt parcials i gens clares, del ministre de Salut, Carles Àlvarez Marfany, davant el Consell General. L’executiu ha hagut de precintar tots els productes que encara hi havia a la planta, ha hagut de córrer a retirar els bidons i les ampolles d’Aigua d’Andorra distribuïdes arreu i ha hagut de clausurar el brollador i, amb tot, encara està dolgut amb la Generalitat. “Qui estem molestos som nosaltres”, ha afirmat el ministre. Fantàstic. I tot perquè un especialista català va donar unes dades partint dels resultats d’unes analítiques fetes a la Universitat de Barcelona “i no pas al laboratori pactat”. Uns resultats que van indicar clarament quin era el problema: un norovirus generat per femta humana. 

El Govern, mantenint un silenci culpable, va deixar que la Generalitat fes tota la gestió del problema. Que dia a dia informés de l’increment d’afectats per la gastroenteritis amb origen al Principat. Més de 4.000 persones, sobretot de l’àrea de Barcelona, van haver d’acudir al metge. Tots els pacients han estat tractats i analitzats degudament a Catalunya. A Andorra, encara avui, Álvarez Marfany, que s’ha compromès a comparèixer davant la comissió legislativa de Sanitat i Medi Ambient per exposar més àmpliament la qüestió, no ha estat capaç, no ja de dir com és que es filtressin els virus de procedència fecal humana a l’aigua (s’hi està treballant), si no tampoc de dir quantes persones, al país, han patit gastroenteritis aquestes darreres setmanes. 

Han transcendit diversos episodis gens aïllats i molts o esdevinguts a l’entorn geogràfic massanenc (establiments hotelers d’Arinsal, domicilis particulars d’Erts, escoles de la mateixa parròquia) o relacionats amb empreses i institucions que en les seves instal·lacions disposaven de productes -ampolles, ‘botellins’ o bidons- d’Aigua d’Andorra. El ministre ha tirat pilotes fora. “Buscar correlacions és difícil”. “És un virus molt contagiós.” “Jo no sóc capaç de fer aquesta relació.” Frases buides de contingut i encara menys clares des del punt de vista empíric. Per a més inri, tant aquest dijous el ministre com dimecres el director del departament, Josep Casals, van culpar els joves de tenir unes conductes i unes maneres de fer de més risc. 

Però ni dimecres Casals ni aquest dijous Álvarez no han sabut o no han volgut aclarir ni quants casos de gastroenteritis hi ha hagut ni si és el mateix norovirus que el detectat a la font d’Arinsal ni, tan sols, quin tipus d’aigua van beure els afectats. ¿No hi ha hagut una enquesta epidemiològica davant de centenars d’afectats que durant uns dies van col·lapsar el servei d’urgència de l’hospital i algunes consultes mèdiques? ¿No es demana quin tipus d’alimentació s’ha tingut els dies propers a l’afecció? El ministre ni tan sols ha pogut dir una xifra. Cert que al titular de Salut ha corregut a ajudar-lo el síndic general, afirmant que potser aquestes dades més concretes caldria reservar-les per a la compareixença legislativa. Doncs que sigui ja. Perquè es tracta de salut pública, de milers d’afectats i d’imatge de país. 

Resulta surrealista que després que la Generalitat hagués anat exposant l’evolució del cas i informés dels resultats preliminars de les analítiques, que deixaven clar que l’origen de la infecció se situava sí o sí al Principat, el Govern mantingués silenci. I que quan el va trencar va ser, gairebé amb nocturnitat i traïdoria, per contradir el govern català i mantenir que la principal hipòtesi era que la infecció tenia l’origen en la manipulació dels envasos reutilitzats. És a dir, en la neteja dels bidons. Els tècnics catalans ja havien dit que era impossible que aquesta fos la via: no es poden contagiar més de 6.000 garrafes manipulant-les. Seria massa casual i extremament complicat. Però el Govern és l’únic que va saber dir.

Encara no 24 hores després, Àlvarez Marfany havia d’aparèixer per reconèixer que la contaminació era total. Que s’havien trobat virus, en major o menor grau, en totes les mostres analitzades. Garrafes, ampolles grans, ampolles petites i l’aqüífer. La font també està contaminada i, en conseqüència, es tanca la planta. I l’empresa. El segon capítol d’una història que ja havia tingut un primer capítol funest que va suposar pràcticament vuit anys de viacrucis en forma de procés de cessament de pagaments, primer, i fallida, després, entre el 2004 i el 2011. El ministre ha reconegut, amb la boca petita, que alguna cosa hi ha d’haver. “Se m’ha comentat”, ha dit el titular de Salut, que la captació actual gestionada per Aigües del Pirineu no és la mateixa que la que al seu dia explotava Sadamsa. “Se m’ha comentat”, diu el ministre. Cap afirmació clara ni provada. “No sóc capaç de dir-li que sí o que no”, ha estat alguna altra de les respostes. Tot plegat generant més dubtes que esvaint-los.

El màxim responsable polític de la salut pública del país s’ha vanagloriat, això sí, d’haver evitat contagis al país (sense aclarir què va passar en els casos dels hotels i l’escola de la Massana, que quedi clar!) “perquè es van immobilitzar totes les botelles produïdes a partir del 23 de març”. Com si abans no hi hagués hagut cap episodi de gastroenteritis massiu. “Els norovirus són molt freqüents.” “Molt poques partícules, molt poca quantitat de virus ingerida”, ha explicat el titular de Salut, farmacèutic de professió i formació acadèmica, poden ser generadors d’una passa com l’ha haguda. Massa pocs aclariments per donar resposta a un cas que ha sacsejat l’opinió pública. I no sols a Andorra. També (i encara gràcies, perquè així s’hauran de donar respostes sí o sí) a Barcelona. ¿Com pot ser que milers i milers de persones beguessin aigua amb restes fecals humanes incorporades? El ministeri, el Govern, no pot amagar el cap sota l’ala. La responsabilitat del control li correspon. I la pregunta no pot quedar en l’aire. La repercussió ha estat, a tots nivells, massa important. I la gestió del cas, des d’Andorra, ha estat ‘per cagar-s’hi’. I mai millor dit.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.