La fiscalia insisteix en pretendre que es condemni un batlle per prevaricació

Comentaris

La fiscalia insisteix en pretendre que es condemni un batlle per prevaricació
La fiscalia insisteix en pretendre que es condemni un batlle per prevaricació
La fiscalia insisteix en voler seure a la banqueta dels acusats l’expresident de la Batllia i actual jutge ‘civilista’ David Moynat. El ministeri públic encapçalat per Alfons Alberca ha recorregut contra la decisió del Tribunal de Corts d’arxivar la querella que el propi fiscal havia interposat contra David Moynat per un presumpte delicte menor de prevaricació continuada. L’acció del ministeri fiscal contra el batlle s’emmarcava en l’actuació d’aquest darrer en un plet testamentari en què Moynat va actuar primer de jutge, després es va erigir com a àrbitre i, finalment, va tornar a esdevenir jutge. L’actuació de la fiscalia deriva d’un aute de la sala civil del Tribunal Superior del 20 de febrer d’aquest mateix any en què, estimant el recurs presentat per una de les litigants en el conflicte testamentari, es mostra la contrarietat dels magistrats vers la tasca desenvolupada per Moynat. La causa ja era ‘vella’. El plet s’havia iniciat el 2004. I amb un suposat intent de buscar una sortida al conflicte familiar, el propi batlle es va oferir per buscar un acord extrajudicial amb el consentiment de totes les parts i, després, validar-lo en el marc de la causa. Moynat va ser el promotor del laude arbitral. Segons allò pactat, si alguna de les parts es desdeia de l’acordat, el laude quedaria en no-res. I així va ser com, davant les noves desavinences, el batlle, un altre cop com a tal i després d’haver fet d’àrbitre, va anul·lar el pactat. Els magistrats de la sala civil del TS, encapçalats pel seu president, Joan Manel Abril, van retreure al batlle, en essència però de manera enèrgica, que no podia ser que sent membre de la carrera judicial fes també d’àrbitre. I, menys encara, que ho fes en el marc de la mateixa causa, del mateix plet. Alhora, es deixava clar a Moynat que en el marc del procés havia pres decisions que s’extralimitaven en les seves funcions de batlle ponent. I que havia d’haver acordat conjuntament amb els altres dos integrants del Tribunal de Batlles. Per tant, més enllà de donar la raó a la recurrent -als efectes del plet civil que se seguia-, l’aute qüestionava obertament l’actuació del batlle, fins el punt que en la fonamentació jurídica la sala hi va fer constar que “els fets que constitueixen l’objecte d’aquest recurs, han de ser comunicats, als efectes de les responsabilitats en les quals s’hagi pogut incidir, al Magnífic Ministeri Fiscal i al Consell Superior de la Justícia”.

Expedient disciplinari

La cúpula judicial va ser la primera en decidir obrir un expedient a Moynat per estudiar el cas. Poc després, a final de maig, la fiscalia va decidir querellar-se contra el batlle davant el Tribunal de Corts (en ser Moynat persona aforada, Corts és la instància que pertocava). Entenia el ministeri fiscal que l’actuació de qui fins feia poc havia presidit la Batllia -aquest afer va ser decisiu per tal que finalment no es renovés David Moynat per a un càrrec que ja havia exercit durant nou anys- podria ser constitutiva d’un delicte de “prevaricació d'autoritat o funcionari” tipificat en l’article 372 del Codi Penal, que fixa que “l'autoritat o el funcionari que, amb coneixement de la seva injustícia, adopti una decisió arbitrària en un afer administratiu ha de ser castigat amb pena d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a deu anys”. Després d’escoltar les parts, inclòs el batlle, que sempre ha defensat la bonhomia de la seva actuació i ha deixat clar que van ser els litigants els qui li van demanar que promogués un laude arbitral, i que ho va acceptar sempre que hi hagués un acord general, finalment el Tribunal de Corts va decidir arxivar el cas a final de juliol. Però la fiscalia va recórrer contra l’arxiu. I ara correspondrà a la sala penal del Tribunal Superior analitzarà la qüestió i pronunciar-se. El propi Col·legi d’Advocats s’ha mostrat preocupat per aquest cas. I ha lamentat l’actuació de la fiscalia. . Ja quan va transcendir la interposició de la querella, el degà dels lletrats, Francesc Badia, va considerar desproporcionada la mesura. I va mostrar la seva “tristesa” per la solució que es donava a l’afer. Badia va assegurar que estava convençut que Moynat no havia comès cap delicte. I que si hi havia alguna anomalia en la seva manera de procedir, aquesta s’havia de resoldre en l’àmbit disciplinari. De fet, arran que el cas es judicialitzés, el Consell Superior de Justícia va haver de suspendre la tramitació de l’expedient que se seguia contra David Moynat. Al marge del que dictin els tribunals -si fos condemnat Moynat es veuria obligat a deixar la carrera judicial-, la cúpula judicial podria imposar la sanció escaient corresponent a una falta que, hores d’ara, tot sembla indicar que es considera lleu.

Comentaris

Trending