La conflictivitat entre persones -agressions, baralles, maltractaments…- s’ha incrementat molt notablement els darrers temps. Aquesta és una de les dades que es desprenen de l’informe emès per la fiscalia de l’Estat en relació al darrer curs judicial (el que va anar de juliol del 2015 a juny del 2016) i que s’han fet públiques aquest divendres en el marc de l’acte d’obertura de l’any judicial. En aquest acte s’han posat de relleu les diferents modificacions legislatives que s’han acordat durant aquest temps o les que han entrat en vigor. I el president del Consell Superior de la Justícia, Enric Casadevall, ha destacat, també, el fet que s’hagi posat en marxa el procés per construir la nova seu de la Justícia.
Durant l’any judicial 2015-2016 el volum de feina del ministeri fiscal va ser molt lleugerament inferior al del curs anterior. En xifres percentuals, però, la variació és pràcticament imperceptible, no arribant ni tan sols a l’1%. No obstant això, les causes penals s’han incrementat (passant de 4.604 a 4.757) i, en conseqüència, també s’han perseguit més infraccions (de 5.012 a 5.169). Segons que ha explicat el fiscal general, Alfons Alberca, un dels increments més notables és l’experimentat pels “delictes contra les persones, que amb un 17,28% de la criminalitat ocupen el segon lloc en l’escala delinqüencial”. Segons diverses fonts, la tensió del dia a dia sovint lligada a dificultats econòmiques tindria a veure amb aquest augment.
“Per raó del nombre d’infraccions examinades segons el bé jurídic protegit objecte de lesió continua destacant amb un 31,61% el conjunt de la delinqüència els delictes contra el patrimoni i l’ordre socioeconòmic.” Dins d’aquesta matèria, és rellevant, per excepcional en altres èpoques al Principat, que vagi pujant el nombre de furts i robatoris. Alberca ha destacat, també, que “s’ha produït un descens notable en el nombre de causes incoades per delictes contra la seguretat viària, el que ha suposat com a conseqüència una reducció en el nombre de les ordenances penals dictades”.
Judicis ràpids
Un dels elements destacats pel fiscal general i que és producte dels canvis legislatius que s’han dut a terme els darrers termes, és l’increment de delictes majors (amb una pena associada no superior als quatre anys de reclusió) que s’han resolt per la via ràpida. O sia, pel procediment d’ordenança penal. L’esmentada modificació, segons Alberca, “ha permès incrementar la part alíquota de procediments incoats per delicte major definitivament resolts del 6,46% de l’any judicial anterior a la seva vigència a l’actual 41,08%, el que suposa no únicament una major efectivitat en els mitjans humans i materials de l’administració de Justícia si no una més prompta i efectiva satisfacció dels drets dels justiciables.”
De forma global, la immensa majoria de les ordenances penals (el 95%) acaben tirant endavant. El model de judici ràpid andorrà imposa que la proposta feta pel batlle ha d’estar acceptada tant per la defensa de l’acusat com pel representant del ministeri públic. Si una de les dues parts s’hi oposa, el procés entra en la via ordinària. I si la via ràpida certament, semblaria que funciona, el que no va prou fi, a parer del fiscal general, és la resolució dels casos amb menors implicats. “Únicament un 14,29% dels procediments de jurisdicció de menors han estat decidits definitivament”, ha remarcat Alberca en el seu discurs.
El màxim representant de l’acusació pública, com en altres ocasions, ha insistit que cal “expressar la necessària reflexió a l’entorn de la reforma de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors” per tal que “pugui donar una resposta més àgil i ràpida, així com suficient i adequada a les conductes més greus protagonitzades per joves menors d’edat penal”. No és la primera vegada que Alfons Alberca convida el legislador a repensar la Llei del menor.
‘Cas BPA’ i altres
Durant l’inici oficial del curs judicial, diversos operadors de la Justícia han remarcat l’excepcionalitat que suposa el ‘cas BPA’ i l’alteració que està suposant en el funcionament de la Justícia. Però han assegurat que aquesta alteració només es deu al volum de feina que suposa i no pas a una indeguda utilització dels procediments, que segons les diverses fonts consultades properes és clar a l’aparell de l’Estat funcionen correctament.
La Justícia disposa actualment d’un centenar i mig de recursos humans per fer front a les necessitats del país. Segons les dades del Consell Superior de la Justícia, els mitjans humans es reparteixen amb trenta persones adscrites directament al poder judicial, inclosos els cinc membres que la dirigeixen; el Tribunal Superior l’integren catorze persones, vuit de les quals magistrats en actiu; catorze persones més formen el Tribunal de Corts, amb cinc magistrats; i 81 persones integren les diverses batllies liderades per catorze batlles i que configuren la primera instància judicial del país. La fiscalia està formada per cinc fiscals i cinc funcionaris.
El president del Consell Superior de la Justícia, Enric Casadevall, ha explicat que “som servidors públics i , simplement, demanem de la prudència dels nostres governants, mitjans i eines que ens permetin fer encara millor el nostre treball i complir amb la tasca que la societat ens ha assignat”. I ha afegit que “l col·lectiu judicial no ha baixat la guàrdia en el seu compromís amb la societat i crec que hem de posar en valor la feina de tota la gent que treballa en l’administració de justícia, en unes condicions de treball que són certament millorables”.
En aquest sentit, Casadevall no ha obviat les dificultats o errades: “No podem ni volem silenciar les nostres imperfeccions, que poden corregir-se amb un major grau d’implicació personal i atenció. Cal que millorem determinats aspectes, però alguns arbres defectuosos no poden ni deuen menysvalorar el bosc en el seu conjunt.”
Comentaris