La 'comissió BPA' demana la compareixença urgent de l'INAF i l'AREB per saber com està l'operativa de renda variable

La \'comissió BPA\' demana la compareixença urgent de l\'INAF i l\'AREB per saber com està l\'operativa de renda variable
La \'comissió BPA\' demana la compareixença urgent de l\'INAF i l\'AREB per saber com està l\'operativa de renda variable

La ‘comissió BPA’ sol·licitarà la compareixença urgent dels màxims responsables executius de l’Àgència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) i de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) per tal que expliquin en quina situació està l’operativa en renda variable a Banca Privada d’Andorra (BPA) i Vall Banc. Els consellers que formen la comissió legislativa especial, sobretot els que representen els grups parlamentaris a l’oposició, estan molt preocupats per la situació en què poden quedar centenars, potser algun miler de clients de l’entitat en vies de resolució i la imatge que, encara a pitjor, pot donar la plaça financera andorrana.

Hores d’abans de l’inici d’unes jornades maratonianes de debat a l’hemicicle, la comissió que vetlla per al seguiment del ‘cas BPA’ i per a la recerca de mitjans i mesures que assegurin l’estabilitat del sistema financer s’ha reunit amb l’objectiu de calendaritzar els propers treballs a realitzar per l’organisme. En un primer ordre de coses, el president de la comissió, el demòcrata Ladislau Baró, ha posat sobre la taula la carta enviada per l’exconseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel, tot oferint-se a comparèixer a la comissió per exposar la seva visió dels fets. Segons fonts parlamentàries, Baró hauria recordat que ja fa mesos es va valorar la possibilitat de citar els antics alts directius del banc però es va deixar al calaix.

Ni els demòcrates ni tampoc SDP, segons fonts parlamentàries, no s’haurien mostrat especialment engrescats davant la possibilitat que Miquel pugui presentar-se al Consell. Però no hi ha cap decisió presa. Ni a favor ni en contra. Perquè de la mateixa manera que les dues formacions més reticents ho serien per no entorpir en el procés judicial, també és cert que el president de la comissió hauria explicat que el Tribunal de Corts, si la comissió sol·licita la compareixença de l’exconseller delegat de BPA, no té intenció de posar-hi traves. 

Tampoc no hi ha acord en si cal acceptar una nova presència davant la comissió del cap de la UIFAnd, Carles Fiñana. El fiscal en excedència va demanar poder tornar-se a presentar al Consell després que alguns dels documents annexats en la querella de l’accionista majoritari de BPA Higini Cierco contra comandaments policials espanyols per les presumptes amenaces mantinguin que Fiñana estava al corrent del ‘cop de martell’ que li havia d’arribar al banc molt abans de la nota del FinCEN. En aquesta ocasió, és el PS qui menys pressa té a tornar a escoltar Fiñana. El comportament i el tarannà mostrat pel cap de la UIFAnd en les anteriors compareixences va molestar molt alguns parlamentaris.

En canvi, sí que hi ha hagut unanimitat en sol·licitar la presència, un altre cop i amb caràcter urgent, de l’INAF i l’AREB. El plantejament inicial ha sorgit de la formació liberal. I totes les formacions s’hi han afegit. L’únic dubte és si cal que els representants dels dos organismes compareguin per separat o conjuntament. El rerefons de la petició és clara: hi ha molta preocupació pel fet que a falta d’un mes per acabar l’any encara no s’ha solucionat l’operativa amb dòlars i amb renda variable a Vall Banc. I es vol saber com està la situació en què es troben les converses que puguin estar mantenint dos dels organismes que tenen un paper més rellevant en la gestió de la crisi de BPA.

El que cal definir és el calendari. Però els parlamentaris no volen trigar més de quinze dies en escoltar els responsables de l’INAF i l’AREB. S’han posat sobre la taula quatre dies: o el 6 o el 7, o el 13 o el 14. Tots els dies dimarts i dimecres de desembre. Cal quadrar agendes perquè l’interès dels parlamentaris és que comparegui a la comissió un dels principals experts de l’AREB, qui en va ser la principal cara visible durant molts mesos i ara només aterra puntualment al Principat: César Goyache. L’altra persona que tampoc no té una disposició del tot senzilla seria la directora de l’INAF, una Maria Cosan que una vegada retornada d’una baixa per maternitat, segons les fonts, ara treballa, de moment, a mitja jornada.

Fiscalia i 'últim pagador'

La comissió ha parlat encara de més qüestions. Per exemple, s’ha analitzat la necessitat de traslladar a la fiscalia les actes de les reunions de la comissió perquè aquestes siguin analitzades i es decideixi si, d’algunes de les afirmacions fetes per alguns dels ponents, hi ha algun indici de delicte en què calgui aprofundir. Tot i que no hi ha una decisió ferma, l’opinió majoritària es decantaria per deixar clar que la comissió fa un treball estrictament polític i no s’ha de situar en un terreny proper al d’un tribunal.

Després de tots aquests debats, ha comparegut davant la comissió l’expert que té contractat per analitzar la qüestió de l’estabilitat financera i la incorporació d’Andorra al Fons Monetari Internacional (FMI). L’especialista hauria reiterat la seva posició relativa al fet que considera que l’FMI no podria esdevenir, en cap cas, el prestador d’última instància. En canvi, no sembla que hi hagués problemes des del punt de vista conceptual jurídic per tal que el Banque de France o el Banco de España puguin assumir aquest paper. 

Una altra cosa és que vulguin assumir aquest rol, que molt probablement no estarien en disposició d’afrontar per les possibles repercussions econòmiques que pogués tenir. On sí que coincideix tothom és en la necessitat de reforçar, i molt, l’INAF. I més enllà del sector bancari per un altre sector que amenaça de ser un perill en un futur immediat: el de les assegurances.

Pluja de demandes a la Batllia per la gestió administrativa de la crisi

La secció administrativa de la Batllia comença a quedar desbordada amb les causes que haurà d’analitzar arran de la suposada deficient gestió del ‘cas BPA’. Les darreres setmanes, els especialistes judicials en la via administrativa han admès a tràmit diferents demandes que tenen com a ‘acusats’ o bé el Govern, o bé l’AREB, o bé l’INAF, o tots quatre. Principalment, de moment, els demandants són antics directius del banc -Joan Pau Miquel, Santi de Rosselló i Francisco Javier Campos- o accionistes minoritaris que reclamen per les pèrdues econòmiques que els ha ocasionat o els està ocasionat el procés. També comencen a ploure demandes de clients, ja sigui pel perjudici que els causa la situació BPA-Vall Banc o per la darrera resolució de l’AREB que manté travats diversos clients a BPA i, a més, ‘legalitza’ la venda de posicions fora de balanç.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.