Moltes de les cabrades que fan vida en terreny fronterer, ja sia en muntanyes de França o Espanya, aquest estiu han estat vistes fora de territori andorrà i no han pogut ser comptabilitzades, amb la qual cosa aquest fet ha repercutit en l’índex de creixement de l’espècie, que té incidència finalment amb el nombre d’animals que es permet matar. Tot plegat fa que el pla de caça per a la Setmana de l’isard aprovat aquest dilluns se situï en una anella cada sis caçadors. I que, per tant, les colles hagin de ser integrades, com a mínim, per sis membres. El resultat final suposa un revés important per als caçadors, entre altres coses perquè els darrers anys s’havien organitzat en grups de quatre per poder disposar de més anelles i ara hauran de reconstituir-se si volen treure rendiment al nou índex establert.
Moltes de les cabrades fronteres que l’any passat es van divisar en territori andorrà enguany eren fora i això ha fet caure l’índex de creixement
Els indicadors que s’inclouran en l’ordre ministerial aprovada aquest dilluns s’han exposat i debatut durant la reunió de la comissió de seguiment de la caça, presidida per la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó. L’índex de creixement ha quedat fixat en un 17,14% i l’índex de captura en el 14,57%. D’aquí que surti el 96 de 665. Segons ha explicat el Govern de manera oficial, el nombre d’isards comptabilitzats durant aquest 2018 “mostra una disminució respecte al 2017 atribuït a les condicions climatològiques de la primavera que han permès una abundància d’aliments disponible a tots els hàbitats, i que per tant no els ha calgut desplaçar-se tant a les zones on poden ser observats i censats”.
També es considera que el 2017 “va ser un any en què es va produir un pic excepcional en la població d’isards, ja que cabrades transfrontereres es van poder comptar dins del territori andorrà”, fet que no ha passat aquest any malgrat que altres fonts consultades han indicat que grups d’exemplars s’han vist a pocs metres de terreny andorrà però, òbviament, no han pogut ser inclosos en el cens elaborat pel grup de comptadors integrat pels banders i una quarantena de caçadors. L’any passat, el recompte va situar la cabana en 800 animals. Els 665 d’enguany suposen una xifra “molt similar a la dels anys compresos entre el 2013 i el 2016”.
Es podran abatre pràcticament mig centenar menys d’isards que l’any passat, fet que comporta la caiguda d’anelles malgrat que hi hagi menys caçadors inscrits. En aquest sentit, fonts consultades han recordat que hi ha hagut una reducció d’uns trenta caçadors. Però que el cens de caçadors encara s’hauria de reduir més atès que aquells que efectivament pugen a la muntanya durant la setmana cinegètica no solen anar gaire més enllà dels quatre-cents. Però hi ha algunes colles que inflen les dades amb ‘membres inhàbils’ perquè creuen que d’aquesta manera tindran més anelles per a les seves colles.
Es podran caçar gairebé mig centenar d’exemplars menys que l’any passat, se n’han censat 135 menys i el nombre de caçadors s’ha reduït d’uns trenta
Les dates previstes per constituir les colles de caça de l’isard, mitjançant el web e-tramits.ad són del 27 d’agost al 5 de setembre, ambdós inclosos, i cada colla haurà de ser de sis caçadors com a mínim. Les fonts consultades han previst complicacions en l’elaboració de les colles en funció de com s’havien anat constituint els darrers anys, fet que pot comportar que una bona part dels caçadors que s’han inscrit i han abonat la quota finalment quedin fora del certamen de caça i el Govern hagi de procedir a retornar les inscripcions ja pagades.
Les captures previstes es repartiran de manera que n’hi hagi una per a cada una de les colles d’un mínim de sis caçadors que es creïn i en cas que hi hagi captures restants -i es preveu que en quedin força de lliures- es farà el sorteig d’aquestes el 10 de setembre, entre els 93 caçadors que han col·laborat en els censos o que van aportar una melsa d’un animal abatut en el pla de caça anterior per fer les corresponents analítiques. Les anelles de captura es podran recollir del 12 al 14 de setembre, al servei de Tràmits del Govern.
Poca incidència del pestivirus i bona nota al vedat d’Enclar
La incidència del pestivirus, una malaltia que poc o molt sempre afecta la cabana d’isards, és baixa o molt baixa en l’actualitat al Principat. Segons les dades facilitades pel Govern, el departament de Medi Ambient i Sostenibilitat disposa d’un pla de vigilància sanitària que fa el seguiment del pestivirus. Des del setembre del 2017 s’han analitzat 80 mostres de melsa procedents de 78 captures dins del territori andorrà i de dos animals recuperats morts, que indiquen que 5 isards del total de 80 eren portadors de pestivirus. A més, s’ha fet el seguiment de l’índex de fertilitat global, que s’ha situat en 0,70 i de l’índex de creixement que és del 18% i així mateix, es pot concloure que la prevalença de la malaltia es manté estable amb una incidència mínima dins la població actual d’isards del país.
D’altra banda, cal tenir en compte que el vedat d’Enclar segueix un règim especial a banda del terreny cinegètic comú i els altres vedats. Es pretén fer una zona d’alta qualitat, per dir-ho d’aquesta manera. Aquest any s’han comptat a Enclar 315 exemplars, 83 més que el 2017. La comissió de caça ha aprovat el pla de caça específic amb un total de 39 captures selectives -habitualment animals amb deficiències- i una de trofeu mascle, que representa un índex de captura del 12,7%, amb la finalitat de millorar la qualitat de la cabana d’isards del vedat i dels futurs trofeus.
Comentaris