La batlle del 'cas BPA' cita a declarar 23 gestors i directius per un afer que ja va usar per processar-ne la majoria

La batlle del \'cas BPA\' cita a declarar 23 gestors i directius per un afer que ja va usar per processar-ne la majoria
La batlle del \'cas BPA\' cita a declarar 23 gestors i directius per un afer que ja va usar per processar-ne la majoria

La batlle instructora del ‘cas BPA’, Canòlic Mingorance, ha citat a declarar 23 gestors i directius de Banca Privada d’Andorra com a imputats -la jutgessa usa aquest terme encara que la terminologia jurídica andorrana no la preveu- en el marc de la causa que es coneix com a ‘Redder’. El curiós del cas és que 14 dels 23 gestors ja estan processats en el marc de la causa general. I no només això: les pràctiques de suposat blanqueig de capital que es feien al tomb d’aquesta empresa de reciclatge espanyola ja van servir la pròpia Mingorance per decidir processar els inculpats en el sumari principal, que versava sobre les denominades compensacions dineràries. El ‘cas Redder’ torna a ser el mateix: compensacions. En moltes ocasions, els responsables de Redder o els seus representants compensaven amb Rafael Pallardó, l’empresari espanyol principal testimoni de càrrec en la causa general.

Fonts properes a extreballadors de BPA han lamentat “la persecució a la qual estem sotmesos. I, a més, sempre que pot se’ns cita en dates assenyalades i de complexitat per poder comparèixer davant el batlle. Mingorance ens ha cridat en ple estiu quan molts dels citats estàvem de vacances i ara ens reclama entre el 22 de desembre i l’11 de gener. Com si no hi haguessin més dies per poder anar a la Batllia a declarar”. Les mateixes fonts han indicat que en la immensa majoria dels casos, els inculpats són gestors algun dels clients dels quals havien compensat en alguna ocasió amb Redder, que és el nom de la societat panamenya -de fet, aquesta societat apareix als ‘Papers de Panamà’- amb la qual operava l’empresa de reciclatge amb seu central a Lleó (a la foto) i plantes a diferents punts de l’Estat espanyol i d’altres països Recuperación de Materiales Diversos (RMD) SA. “És la situació inversa que en el cas de Pallardó”, han destacat les fonts, que hi han afegit: “És la cara inversa de la mateixa moneda. Però i resulta que la moneda la jutgen dos cops. Cal donar volum a tot plegat per saber qui sap què.”

Recuperación de Materiales Diversos o Redder Manegement Corporation és una indústria de reciclatge d’alt nivell que exportava bona part del material que recopilava a la Xina. La firma d’origen espanyol cobrava aquell material, en part, a Espanya i, en una altra part, per estalviar-se impostos, una operativa que han utilitzat la immensa majoria de clients de la banca andorrana, a Andorra. En aquest cas, primer a BPA. I posteriorment a Andbank. Perquè es dóna el cas que el gestor que tenia assignat Redder com a client i també un altre dels inculpats van acabar deixant BPA per marxar a Andbank. I en fer el salt, també el client va passar d’una entitat a l’altra. Operant de manera molt similar, és clar. Però en aquesta ocasió només s’analitza, només s’investiga, la relació que mantenia Redder amb BPA.

Aute de processament de la causa general

Tal com es pot llegir en l’aute de processament que la batlle instructora va dictar l’agost passat, Mingorance ja incloïa l’operativa usada amb Redder per justificar la suposada maquinària de rentat de capitals amb què s’hauria convertit, a criteri dels investigadors, BPA. Així, en l’esmentat aute s’hi explica el cas dels empresaris espanyols Ángel Ceferino Cisneros, Avelino Alzina i Adolfo Arturo López titulars o representants de Redder Management Corporation, i que també estan afectats per la mateixa causa judicial a la qual ara vol donar vida Canòlic Mingorance. 

Cisneros és soci majoritari de Rec Bircual, mentre que López i Alzina són, respectivament, administrador únic i director general de Recuperació de Materials Diversos, empresa mare de la primera. Recuperació de Materials Diversos es troba en situació concursal mentre que Rec Bircual en concurs de creditors. L'aute assenyala que aquests tres empresaris “van ocultar la real situació de les seves empreses al jutjat mercantil, operant d'esquena del procediment concursal a través de pagaments que rebien del BPA”. “Per poder seguir treballant a Espanya, fora de l'abast dels tribunals, van efectuar tots els seus pagaments en efectiu que obtenen, en gran part, de Pallardó gràcies a l'estructura creada en l'entitat, que els facilita les compensacions i que en aquest cas van ascendir a 3.885.000 euros”, manté la instructora.

Fonamentalment, el que feia Redder o RMD, com es vulgui, era obtenir diner en efectiu a Espanya d’algú que allí en tenia i, a canvi, li feia una transferència a Andorra, on l’empresa espanyola rebia una bona part dels seus ingressos procedents de la Xina, on exportava el material que reciclava. Un cas suposat però que podria ser real: Rafael Pallardó tenia 50.000 euros en efectiu a Barcelona que volia enviar a Andorra perquè després es poguessin transferir a la Xina. A Redder li convenia disposar de ‘cash’ a Espanya i li anaven bé aquells 50.000 euros. Un gestor, que ara estarà imputat en el llenguatge usat per la batlle, posava en contacte Pallardó i el representant de Redder.

A partir d’aquí els dos clients feien les trobades necessàries i, al Principat, un cop els dos clients comunicaven que els contactes havien reeixit es feien els apunts necessaris per tal que els comptes d’un i altre reflectissin l’ingrés i el reintegrament escaient. Res que no sigui el que ja s’havia analitzat en el marc de la causa general, causa 81 o ‘cas BPA’ basat en les compensacions dineràries principalment protagonitzades per l’esmentat Pallardó. La diferència en aquest cas és que l’empresa espanyola havia fet suspensió de pagaments i es podria pensar que via Andorra estava fent un alçament de béns o com reflecteix la providència dictada el 6 de desembre passat que serveix per citar a declarar els diversos inculpats, es protagonitzaria un “presumpte delicte major de frustració de procediment executiu de cobrament”.

Fonts properes a gestors immersos en aquest ‘nou cas’ han recordat que “ningú no sabia que l’empresa en qüestió havia fet suspensió de pagaments. I mai no va arribar cap comunicació formal des d’Espanya ni consta cap comissió rogatòria internacional que s’hagués interessat perquè s’investigués aquest fet. Novament són ganes de criminalitzar, de fer la pilota grossa, d’embolicar la troca i veure el que no hi ha allà on no hi era”.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.