La 'batlle BPA' diu ara blanc on deia negre i decideix mantenir el 'cas Redder' i seguir-lo investigant

La \'batlle BPA\' diu ara blanc on deia negre i decideix mantenir el \'cas Redder\' i seguir-lo investigant
La \'batlle BPA\' diu ara blanc on deia negre i decideix mantenir el \'cas Redder\' i seguir-lo investigant

Allà on avui dic blanc, demà diré negre. Si fa un mes la batlle Canòlic Mingorance va plantejar anul·lar tot allò que havia instruït en relació al denominat ‘cas Redder’, una deriva del ‘cas BPA’, encara no trenta dies després no dóna lloc “a l’incident de nul·litat d’actuacions, afirmant la competència per conèixer de la present causa”. I això que l’única de les parts afectades que defensava de totes totes que Mingorance havia de seguir endavant amb la causa era la fiscalia. Ni tan sols la representació lletrada del Govern, que tot i ser actora civil hi ha moments que actua plenament com una acusació particular, es mostrava tan categòrica. Al contrari, deixava la decisió final plenament en mans de la batlle.

El juliol del 2015, i en plena voràgine per trobar elements culpabilitzadors contra Banca Privada d’Andorra (BPA), la batlle que instruïa la causa general penal vers el banc intervingut va procedir a desglossar una investigació referent a les operacions dutes a terme per la societat Redder Management Corporations. Considerava que hi havia un presumpte delicte d’aixecament de béns i per tant trobava necessari instruir com una causa separada el suposat delicte major de frustració de procediments executius de cobrament. Redder a la societat panamenya a través de la qual operava l’empresa espanyola de recuperació de ferralla Recuperación de Materiales Diversos (RMD).

Mingorance, paral·lelament a moltes altres causes, va anar fent. I a final de l’any passat va citar a declarar 23 directius i gestors (exdirectius i exgestors en molts casos) de BPA en relació al ‘cas Redder’. De nou hi havia com a rerefons les compensacions dineràries. De nou hi havia al darrere l’empresari espanyol Rafael Pallardó. Quan ja havia començat a escoltar les versions d’alguns dels inculpats, el 22 de desembre va comunicar la batlle que es plantejava anul·lar tot allò que havia investigat perquè dubtava que ho hagués pogut fer. No obstant, donava un temps a totes les parts afectades perquè hi diguessin la seva.

Curiosament, la instructora va promoure ella mateixa un hipotètic incident de nul·litat d’actuacions quan ja sabia que sis dies abans alguns dels advocats defensors dels gestors implicats en la causa Redder havien acudit a la presidència de la Batllia per demanar com era possible que Mingorance s’hagués autoatribuït la instrucció d’un cas per un delicte que no es troba entre aquelles matèries que són de la seva competència. Que la Llei qualificada de la Justícia no diu que correspongui a les batllies especialitzades en delictes econòmics i crim organitzat.

Tots els advocats immersos en la causa han anat manifestant que era evident que Mingorance no era competent per poder estudiar aquell cas i que, efectivament, estaven plenament d’acord amb l’anul·lació de l’actuat fins a la data. La representació legal del Govern exercida per Manuel Maria Pujadas considerava que ja seria correcte que es tornés el cas al torn general i que fos el nou batlle competent qui decidís si es quedava tota la causa o només una part. I si anul·lava el que hagués fet Mingorance o no ho anul·lava. “En tot cas aquesta part restarà d’acord amb el prudent i legal criteri que sobre aquest afer resolgui l’instructor”, deia Pujadas segons l’aute dictat per Mingorance en virtut del qual consuma allò de l’avui dic blat, i demà diré ordi. 

La defensa del fiscal

Sols el fiscal era clar i rotund amb el fet que la instructora especialitzada havia de seguir amb la causa. “No considera -el ministeri públic- que s’hagi produït infracció formal en el procediment que comporti vulneració material del dret fonamental a la jurisdicció en qualsevol de les seves vessants”. “Aquesta secció d’instrucció especialitzada número 1 es troba facultada, no únicament com a jutge predeterminat per la llei amb competència funcional i orgànica, sinó ensems per raó de la matèria objecte d’investigació tota vegada que els fets pels quins s’incoà el procediment són objectivament constitutius sense perjudici d’ulterior qualificació d’un presumpte delicte major de blanqueig de diners o valors”, hi afegia el fiscal, que encara afirmava la “total regularitat en les competències del batlle instructor a fi de conèixer sobre la present investigació, havent-se plenament respectat el dret al procés degut”.

El posicionament de l’acusació pública suposaria un baló d’oxigen per a Mingorance, que al cap i a la fi, si el 22 de desembre plantejava que potser no era competent per haver investigat el cas ja que el delicte pel qual es va separar la causa no entrava dins d’aquelles matèries sobre les quals ella legalment té atribucions per investigar, encara no un mes després acaba mantenint que “el determinant són els fets i els fets investigats en la present causa, tant pel seu abast com per la forme en què foren comesos, queden sota l’àmbit competencial de la secció especialitzada, doncs provenen d’un delicte de blanqueig, i podrien ser constitutius, entre altres, d’insolvència punible, qualificació que en tot cas esdevindrà definitiva a la fi de la instrucció”. 

Alhora, la instructora fa servir el calaix de sastre que li permet l’article 50 de la Llei qualificada de la Justícia, que diu que el batlle instructor especialitzat pot investigar aquells crims que s’hagi comès en banda organitzada. I sense tallar-se, manté que l’operativa de BPA era equivalent a la comissió d’un crim comès per un grup de persones degudament organitzades per fer-lo. I que només per aquest motiu ja es podia quedar ella el cas. Evidentment, cap d’aquests arguments els havia emprat el 22 de desembre quan, més aviat al contrari, proposava anul·lar les actuacions fetes perquè, entenia, potser s’havia excedit atribuint-se una causa que potser, molt potser fins i tot, no li tocava. Res de tot això veu ara MIngorance, que tira endavant amb el ‘cas Redder’.

I amb els dubtes que el seu plantejament ha causat entre els advocats defensors dels gestors bancaris, que aquest divendres han tingut coneixement del posicionament de la instructora. De fet, i encara que els juristes tenen l’argumentació de Mingorance sota estudi, no descarten que la jutge, sabedora que els advocats havien iniciat el procés per poder-li tocar la cresta, es va avançar gràcies a una filtració informativa. I proposant ella mateixa anul·lar el cas per després canviar de parar i considerar que està plenament facultada per instruir la causa hauria volgut deixar els lletrats en fora de joc i, suposadament, sense capacitat per poder actuar contra una decisió que neix -‘potser ho anul·lo tot’- i mor -‘no anul·lo res i tiro endavant’- en la mateixa persona. Avui dic blanc i demà diré negre. I qui dia passa, any empeny.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.